Konstantīns Raudive: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 11:
El 1964, Raudive, que, després de la [[Segona Guerra Mundial]], es va traslladar a [[Suècia]], va llegir a [[Estocolm]] el llibre de [[Friedrich Jürgenson]] ''Veus des de l'espai'', i impressionat amb la seva lectura, va contactar amb l'autor el 1965. Els primers esforços conjunts de tots dos a l'experimentació psicofònica van donar pocs fruits, encara que creien apreciar veus molt febles i confuses. Una nit, tanmateix, segons relata el mateix Raudive, mentre escoltava un enregistrament va percebre clarament un cert nombre de veus. Després d'escoltar la cinta una vegada i una altra, va començar a distingir les paraules d'una dona que preguntava, en [[alemany]]: «Coneixes Margarete, Konstantin?», continuant en [[letó]]: «Estem lluny. Parla!» i concloent amb una afirmació en [[francès]]: «Vés a dormir Margarete!». Raudive expressa tot seguit: ''Aquestes paraules van causar una profunda impressió en mi, ja que Margarete Petrautzki havia mort recentment i la seva malaltia i mort m'havien afectat sobre manera''.{{sfn| Raudive|1971|pp=15-16}} Margarete Petrautzki havia estat durant 10 anys diligent secretària de la també escriptora bàltica [[Zenta Mauriņa]], esposa de Raudive, i havia mort al febrer de 1965, a causa d'un càncer, amb gran tristor per part del matrimoni.
Raudive va començar al juny de 1965 la incansable experimentació psicofònica pròpia que el va fer famós i va quedar absorbit per ella al llarg dels restants nou anys de la seva vida. Amb l'ajut de diversos experts en electrònica va arribar a gravar més de 80.000 cintes d'àudio, la majoria de les quals van ser obtingudes dintre del que va descriure com «estrictes condicions de laboratori». Va col·laborar en nombroses ocasions amb els parapsicòlegs [[Hans Bender]], catedràtic de Psicologia a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia]] i l'enginyer electrònic Alex Schneider, professor de Física a la Universitat suïssa de Sant Gallen i notable estudiós del fenomen psicofònic. Més de 400
Raudive va descriure les següents característiques de les veus psicofòniques, que, sense causa empíricament detectable, apareixen gravades en cinta magnètica per un procediment que continua sent també desconegut per als investigadors:{{sfn| Raudive|1971|pp=31-32}}
|