Orde de Kutúzov: diferència entre les revisions

Entre els primers cavallers de l'Orde de Kutuzov de 1a classe (decret de la Presidència del [[28 de gener]] de [[1943]]) hi havia 17 caps militars: el comandant del front transcaucàsic [[General d'Exèrcit (Unió Soviètica)|General d'Exèrcit]] I.V. Tjulenev, el comandant del front de Kalininskim, [[Coronel General]] M.A. Purkaev, el suplent del comandant del Front Sud, Tinent General Zaharov i el cap d'Estat Major del Front del Don, Tinent General M.S. Malinin; a més dels comandants d'exèrcits Tinents Generals I.V. Galanin, K.N. Galitskij, M.P. Dujanov, A.Z. Jadov, D.A. Juravlev, K.A. Koroteev, P.L. Romanenko, V.Z. Romanovskij, N.I. Trufanov, I.I. Fedjuninskij, F.M. Haritonov i V.A. Homenko (gairebé tots ells la van rebre per les seves accions a la regió de Stalingrad). El general [[Ivan Galanin]], va ser el primer receptor de l'Orde de Kutúzov de 1a Classe per la seva actuació durant la [[Batalla de Stalingrad]].

 

 

La Insígnia de l'Orde de Kutúzov de II Classe n.1 va ser concedida al comandant de la 13a divisió de la Guardia, Major General A.I. Rodimsevu, i la de III classe va ser concedida al coronel Mikhaïl Timofèievitx Parfiónov, cap de l'Estat Major d'Artilleria a [[Batalla de Kursk|Kursk]].