Nawruz Ahmad: diferència entre les revisions

'''Nawruz Ahmad''' fou khan de [[Taixkent]] (vers [[1528]]-[[1556]]) i ''[[khakankagan]]'' dels [[uzbeks]] (1552-1556) de la dinastia [[xibànida]]. Era fill de Siyunish ibn Muhàmmad Xaibani (Siyunish Khoja Khan o Siyunish Muhammad Sultan que havia rebut el feu de Taixkent a la mort del seu pare [[Muhàmmad Xaibani]]); Siyunish va morir una mica abans que el seu germà gran [[Kotxkunju]], i a Taixkent el va succeir el seu fill Nawruz Ahmad Khan (conegut com a Barak Khan<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sale |nom=George |cognom2=Psalmanazar |nom2=George |cognom3=Bower |nom3=Archibald |cognom4=Shelvocke |nom4=George |cognom5=Campbell |nom5=John |cognom6=Swinton |nom6=John |títol=An universal history: from the earliest accounts to the present time |Volum=vol.5 |url=http://books.google.cat/books?id=RX0EAAAAYAAJ&pg=PA112&dq=Barak+Khan&hl=ca&sa=X&ei=2it3UonyNMmV0AXi9IDABg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Barak%20Khan&f=false |llengua=anglès |editorial=C. Bathurst |data=1759 |pàgines=112}}</ref>). La branca de Janibeg, representada pel seu net [[Abd Allah ibn Iskandar|Abd Al·là ibn Iskandar]], només governava al petit khanat de [[Kermineh]], però després de la mort d'[[Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan]] es va apoderar de [[Kesvi]] que pertanyia a Khudai Berdi, el fill d'Abu Said Khan, i va amenavaçar el districte de [[Karshi]]. Per prevenir el conflicte Khudai Berdi Khan va bescanviar el seu feu amb Kilish Kara Sultan, fill de Kisten Kara Sultan, un cosí d'Abd Al·là que governava [[Sagraj]]. No obstant Abd Al·là tenia poc respecte tant pel seu cosí com per altres parents més llunyans i aviat es va apoderar de Karshi, i també va ocupar la ciutat de [[Xahrisabz]] que pertanyia a Gashim Sultan d'[[Hissar]].

Quan Nawruz Ahmad fou elegit ''khakankagan'' va reunir un fort exèrcit a [[Taixkent]], [[Turquestan (ciutat)|Turkestan]] i [[Khodjend]] i va marxar (1553) contra Abd Al·là. Va fer un intent d'ocupar [[Samarcanda]] (on governava Sultan Said, que segons sembla havia fet aliança amb Abd Al·là) i després va assetjar Xahrisabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que governaven conjuntament a [[Bukharà]]. Abd Al·là va cridar en ajut al seu oncle [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)|Pir Muhammad]] de [[Balkh]]. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Al·là li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del khan de Kermineh, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Al·là i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de Xahrisabz, i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Al·là es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era [[Kilef]] a la regió de Balkh.

A la primavera del 1556, Khalkman de la tribu dels Durmans, enfrontat a Burgan, va incitar als emirs de Karakul a revoltar-se; els rebels van cridar a Abd Al·là que va entrar a Bukharà. Burgan llavors va cridar en ajut a Nawruz, que va iniciar la mobilització d'un exèrcit al que es va unir el mateix Burgan amb les forces que li eren lleials i van assetjar Bukharà. Es van acordar unes condicions de rendició a Abd Al·là, el qual va poder marxar cap a [[Maymana]] i Chechket. Burgan va poder retornar a Bukharà i Nawruz va tornar a Samarcanda i d'allí va passar al lloc anomenat Rabat Khoja, a les fonts del riu Dirgem, on es va donar a la disbauxa i es va posar malalt i va morir poc després. El va succeir a Taixkent i Turkestan el seu fill Baba Sultan. El [[kuriltay]] va escollir khakankagan príncep al degà dels membres de la dinastia, [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)|Pir Muhammad]] de Balkh, de la branca de Janibeg.