Nawruz Ahmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
m Ortografia |
||
Línia 1:
{{millorar estructura|data=2013}}
{{Infotaula persona}}
'''Nawruz Ahmad''' fou khan de [[Taixkent]] (vers [[1528]]-[[1556]]) i ''[[
Quan Nawruz Ahmad fou elegit ''
El [[1554]] Nawruz va renovar la lluita, i va capturar [[Samarcanda]] que estava en mans de Sultan Said, però després va fer les paus amb el jove príncep (amb la mediació del cap religiós Muhammad Sadik); Sultan Said va rebre la promesa que Burgan Sultan seria desposseït de Bukharà i li seria entregada; aquest canvi d'aliances era degut al fet que Burgan Sultan havia matat al governant Yar Muhammad Khan i havia assolit el poder en solitari a Bukharà. Però la primera acció de Nawruz després de l'acord fou contra [[Miankal]], en poder de Iskandar, el pare d'Abd Al·là, i per tant de la branca de Janibeg. Iskandar va fugir a Balkh i la resta de prínceps de la casa de Janibeg es van refugiar amb Abd Al·là a Karshi. Nawruz va entrar a Miankal i va repartir els territoris entre els seus parents: Kermineh fou pel seu fill Dost Muhammad Sultan; [[Dabusi]] per Abdul Sultan (fill d'Abd al-Latif Khan); i Shahr-i Sabz per Gashim Sultan, fill de Burunduk Sultan d'Hissar. Llavors va enviar el seu fill Baba Sultan contra Abd Al·là a Karshi; va combatre amb aquest i el va derrotar; l'oncle d'Abd Al·là, Rustem Khan, va morir a la lluita, i el mateix Abd Al·là va haver de fugir amb les seves tropes i creuar l'[[Amudarià|Oxus]] per arribar a Balkh.
Línia 9:
El 1555 Nawruz es va dirigir a Bukharà i va assetjar a Burgan Sultan; el setge es va allargar tres mesos; Burgan finalment va demanar ajut a Abd Al·là que llavors estava residint a [[Andkhuy]] i [[Shabirgan]]; va sortir d'aquesta zona amb 300 guerrers i va arribar a [[Farab]] a l'Oxus que ja era domini de Burgan. Aviat va quedar rodejat allí per Sultan Said Khan i per Dost Muhammad Sultan (fill de Nawruz) amb 22.000 homes. Tot i que la seva força era ridícula, Abd Al·là es va aventurar a una sortida que va tenir èxit i els assetjants foren derrotats; el fugitius de l'exèrcit derrotat van arribar al setge de [[Bukharà]] on van informar de la notícia i Nawruz va considerar prudent aixecar el setge i va retornar a Samarcanda on va fer arrestar a Sultan Said i el va enviar presoner a Rashid Khan (Abd al-Rashid Khan I, khan de [[Mogolistan]] 1533-1560) a Karaigutak (?).<ref> el lloc no ha estat identificat; es suposa que podria ser alguna fortalesa de [[Kashgària]] </ref> Abd Al·là, després de la seva victòria, es va dirigir a Bukharà. Burgan Sultan va anar a Xahrisabz per entrevistar-se amb ell i el va escortar cap a la seva capital, que li va cedir segons l'acord a que havien arribat, retirant-se ell mateix a Karakul. Aviat es va mostrar descontent del canvi i va fer un atac a Bukharà; Abd Al·là el va enfrontar però el seu exèrcit va desertar i es va passar a Burgan i Abd Al·là va haver de fugir cap a Balkh. Burgan va recuperar Bukharà.
A la primavera del 1556, Khalkman de la tribu dels Durmans, enfrontat a Burgan, va incitar als emirs de Karakul a revoltar-se; els rebels van cridar a Abd Al·là que va entrar a Bukharà. Burgan llavors va cridar en ajut a Nawruz, que va iniciar la mobilització d'un exèrcit al que es va unir el mateix Burgan amb les forces que li eren lleials i van assetjar Bukharà. Es van acordar unes condicions de rendició a Abd Al·là, el qual va poder marxar cap a [[Maymana]] i Chechket. Burgan va poder retornar a Bukharà i Nawruz va tornar a Samarcanda i d'allí va passar al lloc anomenat Rabat Khoja, a les fonts del riu Dirgem, on es va donar a la disbauxa i es va posar malalt i va morir poc després. El va succeir a Taixkent i Turkestan el seu fill Baba Sultan. El [[kuriltay]] va escollir
Nawruz va encunyar moneda a Bukharà. En una carta a [[Solimà el Magnífic]] de finals del 1555 explica que khans de la seva família que governaven a Dabusi, Kufin, Kermineh, Kish, Karshi i Khazar,, s'havien revoltat i que passava bona part del seu temps en combatre aquestes revoltes (de les que no sabem res) i que per això no havia pogut fet un moviment al seu favor que li havia estat demanat al Khurasan, i prometia que després de conquerir Bukharà, que encara resistia, atacaria aquesta regió; en una segona carta el febrer del 1556 comunicava a Solimà que Bukharà ja havia caigut; i una tercera carta va seguir poc després; però Solimà li va escriure al seu torn en termes cordials però anunciant que una campanya contra Pèrsia actualment era impossible, ja que havia signat la pau amb l'[[Imperi Otomà]].
|