Safa Giray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Persones de Crimea a partir de Wikidata |
m Ortografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
: ''Pel [[khanat de Crimea|khan de Crimea]] del mateix nom vegeu'' '''[[Safa Giray de Crimea]]'''
'''Safa Giray''' fou khan de [[Khanat de Kazan|Kazan]], nebot de [[Sahib I Giray]], que fou posat al front del
La població va jurar lleialtat al nou khan i amb contingents de [[txuvatxos]] i [[xeremissos]] es va preparar per a la resistència. Els russos van avançar pel [[Volga]] i van arribar a l'illa de Gostinoi el [[7 de juliol]] de [[1525]] on van romandre 20 dies esperant a la cavalleria. Shah Ali mentre recomanava al jove khan de retornar a casa a Crimea. Uns russos mercenaris van cremar les muralles de fusta de Kazan, però els generals russos van estar lents i al no atacar immediatament van donar temps a la seva reconstrucció. El [[28 de juliol]] els russos van establir el seu campament a Kazanka on van esperar una oportunitat durant 20 dies, però foren inquietats pels xeremisses i van devastar la rodalia del camp interceptant les comunicacions; Ivan Paletzki va anar amb vaixells a portar provisions però complida la tasca va retornar; un altre contingent amb la mateixa finalitat fou aniquilat pels xeremisses i de 500 només se'n van salvar 9. Paletzki va retornar però fou sorprès pels xeremisses que van tallar el riu amb obstacles i van haver d'abandonar 90 petits vaixells. Finalment Paletzki es va retirar i encara fou derrotat altre cop i pocs dels seus homes es van salvar. La cavalleria que anava al rescat va xocar amb tàtar i xeremisses al creuar el Viega, afluent del Volga, però els va derrotar i va poder reunir-se amb l'exèrcit principal. Amb aquest reforç els russos van assetjar Kazan ([[15 d'agost]]) i en les escaramusses els tàtars van portar la millor part; els russos van començar el bombardeig; els lituans i alemanys mercenaris volien assaltar però els generals eren massa prudents i esperaven reduir a la ciutat per gana o per cansament i van entrar en negociacions. Es va acordar una treva i els generals russos, convenientment subornats, i també per l'intent de [[deserció militar|deserció]] d'un savoià amb el seu canó (havia estat subornat i van suposar que altres també ho estaven i ferien el mateix), van aixecar el setge i es van retirar. Les malalties i algunes baixes al camps rus van deixar el contingent reduït a la meitat. Ivan Belski, el principal comandant va caure en desgràcia, però més tard fou perdonat i els enviats de Kazan van anar a [[Moscou]] a tractar de la pau.
Línia 15:
Els mirzes, ughlans i notables revolucionaris volien que fos nomenat Jan Ali (que havia estat khan de Kasimov), germà de Shah Ali, ja que temien la venjança d'aquest, i finalment Basili III hi va accedir i [[Jan Ali]] va ocupar el càrrec (1532).
El setembre de [[1535]] Jan Ali era enderrocat i assassinat i els notables cridaren al tron a Safa Giray. Aquest hi va anar en poc temps i es va casar amb la vídua de Jan Ali, filla del príncep nogai Yusuf. Aquesta revolució no tenia el suport de tots els tàtars, i especialment si oposaven els partidaris de Rússia. Uns cinc-cents tàtars van anar a Moscou a demanar ajut al gran príncep per restaurar al tron a Shah Ali, que vivia desterrat a [[Bielozersk]]. Shah Ali fou cridat a Moscou on va tenir una recepció d'estat; anava acompanyat de la seva esposa Fàtima i va ser presentat al gran príncep (que tenia 6 anys) i la seva dona va dinar amb Elena la regent. La conspiració no va tenir èxit a l'interior del
El tàtars van seguir fent atacs a la frontera russa. El general Zassekin va morir en lluita contra ells entre [[Galitch]] i [[Kostroma]], i el gener de 1537, Safa Girai personalment es va acostar a [[Murom]] i va cremar la rodalia, però es va retirar a l'arribada de forces russes. Safa Giray tenia el suport del seu oncle [[Sahib I Girai]], ara khan de Crimea, que el 1538 va amenaçar als russos amb la seva venjança si seguien la guerra. Finalment Safa Giray es va reconèixer com a vassall rus i es va ajustar la pau (1538).
El desembre de 1540 Safa Girai apareix altre cop combatent a la frontera russa, instigat segons sembla pel seu oncle Sahib I Geray; el seu exèrcit el formaven el tàtars de Kazan, nogais i contingents de Crimea. Murom fou atacada però la guarnició la va defensar amb èxit; el príncep Demetri Belzki fou enviat des de [[Vladímir]] en ajut de la ciutat i se li va unir Shah Ali amb els tàtars de [[Khanat de Kasimov|Kasimov]] que va atacar als nogais que havien saquejat la rodalia de Meshchera i va fer uns quants presoners, que foren enviats a Moscou. Safa Girai es va retirar a l'arribada dels reforços russos. El fracàs va causar malestar a Kazan, on els notables dirigits pel príncep Pulad van començar a mantenir contactes amb Rússia i van prometre rebel·lar-se però van demanar un exèrcit rus per ajudar-los; es queixaven de les exaccions del
Els russos el 1546 van decidir passar a l'acció i van enviar dos exèrcits, un des de [[Viatka]] i un altre des de [[Moscou]], que ràpidament es van presentar davant Kazan i van cremar la rodalia; molts tàtars van morir allí mateix i a la riba del Sviaga, i alguns foren fets presoners; els russos es van retirar sense baixes. El khan estava convençut que aquest atac s'havia fet a petició dels notables i en va fer executar a alguns i altres els va desterrar; en aquest mateix any Mamai Sayyid, un príncep d'[[Khanat d'Àstrakhan|Àstrakhan]] va atacar Kazan; el khan va esdevenir impopular i els notables van cridar en ajut als russos als que van prometre que entregarien al khan i a 30 dels principals caps que li donaven suport, però Safa Giray havia de quedar empresonat. La revolta va esclatar a Kazan poc després i Safa Giray va fugir però els seus principals partidaris van morir a mans dels rebels. [[Shah Ali]] fou posat al tron (1546).
Línia 25:
El govern de Sha Ali no va durar; aban d'un mes un partit que se li oposava havia pres el poder encara que fou mantingut al tron quasi com un presoner; Safa Giray s'havia retirat amb el seu sogre Yusuf Nogai; els nogais el volien matar però va aconseguir convèncer-los i va oferir a Yusuf la ciutat d'Arsk i el districte dels xeremisses i altres recompenses; Yusuf va acceptar donar-li un exèrcit però de fet esperaven el moment oportú per matar-lo, ja que eren més fidels a la casa d'Àstrakhan o a la de Kasimov, i planejaven de fet mantenir al tron a Shah Ali al qual casarien amb la filla de Yusuf; però al cap d'un mes Shah Ali va fugir de Kazan i els prínceps, ughlans i altres notables van cridar altre cop al tron a Safa Giray; aquest amb el seu exèrcit nogai va entrar a Kazan i va recuperar el poder (1546); després els nogais van retornar a les seves terres doncs els plans que s'havien fet ara ja no tenien sentit.
Safa Girai va governar amb punt de ferro. Seixanta-sis mirzas i prínceps fidels a Shah Ali, van fugir i es van refugiar a Rússia; els xeremisses van informar al gran príncep que estaven llestos per ajudar als russos en un atac; però era hivern i les mesures es van posposar; només un petit cos d'exèrcit manat pel príncep Alexander Gorbaty fou enviat a reunir-se amb els xeremisses i va devastar algunes zones del
El desembre de [[1547]] el russos van fer una nova campanya a Kazan dirigida pel gran príncep en persona. Ivan va ordenar una trobada a Vladímir mentre Shah Ali apareixia a la boca del Zywili amb els seus tàtars. L'exèrcit s'havia preparat per una campanya d'hivern, però en lloc de neu hi va haver pluges torrencials i l'artilleria no podia avançar; el [[2 de febrer]] el tsar, que havia passat la nit a Ehia, a uns 15 km de Nijni Nóvgorod, va arribar a l'illa de Robotka; al travessar el riu gelat, es va enfonsar i l'aigua va engolir l'artilleria i molts soldats; després d'esperar tres dies que vingués un fred suficient, Ivan va decidir finalment retornar a Moscou i va ordenar a Demetri Belski avançar cap a Kazan. El contingent de Shah Ali se li va reunir. Safa Giray els esperava a la plana d'[[Arsk]] però fou derrotat per l'avantguarda russa del príncep Mikulinski quan van arribar i es va refugiar a la ciutat; en revenja per la derrota grups de tàtars van devastar les poblacions de la comarca de Golitz, però foren interceptats per Yakoflef, voivoda de [[Kostroma]], i destruïts i el cap tàtar va morir en un combat a la riba del Egofka. Però després d'una setmana davant la ciutat de Kazan, els russos es van retirar.
| |||