Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia |
|||
Línia 24:
Tot i que l'Imperi Otomà va declarar la guerra primer, els turcs es van mostrar incapaços de portar la iniciativa durant tota la contesa, mostrant manca d'una estratègia real. Això va permetre al general [[Aleksandr Suvórov]] maniobrar sense problemes a Polònia, on va capturar [[Cracòvia]] el 1768 als revoltats i després va aixafar la revolta a la resta del país. Mentrestant, la flota russa del Bàltic va penetrar a la Mediterrània i va arribar el febrer de [[1770]] a [[Morea otomana|Morea]] (sud de [[Grècia]]), on els russos tenien [[espia|agents secrets]] des d'anys abans, i van estimular la [[Revolta d'Orlov]] contra els turcs que, tanmateix, no es va estendre a la resta del país. Amb tot i això, aquest fet va forçar als turcs a enviar reforços a Grècia en detriment d'Ucraïna, tasca que es va veure complicada amb la posterior derrota i destrucció de la flota otomana a la [[Batalla de Çeşme]], que va tenir lloc entre el [[5 de juliol|5]] i el [[7 de juliol]] d'aquell any davant l'illa [[mar Egeu|egea]] de [[Quios]].
El mateix dia que l'[[almirall]] [[Aleksei Grigórievitx Orlov]] derrotava l'esquadra turca a [[Çeşme]], el [[Mariscal de Camp]] [[Piotr Rumiàntsev]] va penetrar en la Ucraïna otomana i va derrotar els turcs i els seus aliats [[tàrtars]] en dues batalles successives sobre el riu [[Larga]] (un afluent del [[Prut]]), després de les quals els russos van ocupar la majoria de les fortaleses existents a la regió.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bell |nom=James |títol=A system of geography, popular and scientific, or, A physical, political, and statistical account of the world and its various divisions |url=http://books.google.cat/books?id=d1QRAQAAMAAJ&pg=PA534&dq=bender+fortress&hl=ca&sa=X&ei=XEy7UMHFNZGVswa9-4GYCQ&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=bender%20fortress&f=false |llengua=anglès |editorial=A. Fullarton and Co. |data=1847 |edició=2a edició|pàgines=vol.2, .534}}</ref> També van oferir als crimeans canviar de bàndol i aliar-se amb ells contra els turcs, cosa a la qual el [[
el [[1773]] Suvórov va donar la campanya de Polònia per finalitzada i va marxar a [[Ucraïna]] per combatre les forces otomanes que encara quedaven allà. Va guanyar una batalla rere l'altra, la qual cosa va donar peu a la seva posterior fama de general invencible. L'Imperi Otomà va sol·licitar la pau el [[1774]].
Línia 33:
Pel [[Tractat d'Aynali Kavak]] entre Turquia i Rússia de [[1779]], els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a [[Şahin Giray]] el novembre.<ref>{{ref-llibre |cognom=Fisher |nom=Alan W. |títol=The Russian Annexation of the Crimea 1772-1783 |url=http://books.google.cat/books?id=65JOAAAAIAAJ&pg=PA108&dq=Aynal%C4%B1+Kavak+1779&hl=ca&sa=X&ei=OkA2Ucj8OOO-0QWMw4HwAw&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Aynal%C4%B1%20Kavak%201779&f=false |editorial=CUP Archive |data=2008 |pàgines=p.108 |isbn=1001341082}}</ref>
Per la seva banda, el Khanat de Crimea va sobreviure a la guerra, però va quedar sumit en la ruïna i dividit entre faccions fortament enfrontades que donaven suport a Rússia o Turquia. Usant com a pretext la [[guerra civil]] que per aquesta causa dessagnava el país, els russos van ocupar Crimea a [[1783]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kırımlı |nom=Hakan |títol=National movements and national identity among the Crimean Tatars: (1905-1916) |url=http://books.google.cat/books?id=vqF1SIy9D3gC&pg=PA1&dq=1783+crimea+annexation&hl=ca&sa=X&ei=wQgJUufJIOa47AaTmYCIDQ&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=1783%20crimea%20annexation&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1996 |pàgines=1 |isbn=9004105093}}</ref> i van deposar l'últim [[
De fet Turquia no va acceptar formalment l'annexió de Crimea a Rússia el 1783, per la qual cosa la visita de Caterina II a la península a [[1787]] va ser utilitzada com a pretext per a la [[Guerra Russo-Turca (1787-1792)|nova guerra russo-turca]] que va esclatar aquell any.
| |||