Castell del Temple: diferència entre les revisions

'''El Temple''', dit també '''Castell del Temple''' i, antigament, '''Almudaina de Gomera''' o '''Almudaina Gumara''', és una antiga fortificació [[arquitectura islàmica|islàmica]] de la [[ciutat de Mallorca]] que després de la [[Conquesta de Mallorca|Conquesta Catalana]] passà a l'[[Orde del Temple]], de la qual rebé el nom. Fou bastida el {{segle|xii|s}}, després de la [[croada pisano-catalana]] de [[1114]], i s'anà desmantellant a partir del {{segle|xix|s}}, quan l'[[Estat espanyol|Estat]] la va vendre a particulars. Del recinte històric actualment solament es conserven restes de la capella [[arquitectura romànica|tardoromànica]], restes del mur entre els edificis moderns i, principalment, la porta d'ingrés a la ciutat, amb les dues torres que la flanquegen, i que són conegudes amb el nom de '''Torres del Temple'''. Aquestes dues torres foren declarades [[Bé d'Interés Cultural]] el 2004, i també ho és la capella que alberga l'antic recinte.<ref name="UH">{{ref-notícia |títol=Patrimonio Histórico aprueba declarar BIC las antiguas Torres de Gumara |publicació=Última Hora |url=https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2004/02/21/678351/patrimonio-historico-aprueba-declarar-bic-las-antiguas-torres-de-gumara.html |consulta=30 agost 2021 |data=21 de febrer de 2004}}</ref>

Durant l'emirat de [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]], a començament del {{segle|xii}}, [[Madina Mayurqa]] bastí un [[Murades de Palma#Segon recinte|segon recinte murat]], molt més gran que l'anterior, que comptava amb set o vuit portes. La que, sortint dels carrers del Sol i de Sant Francesc, portava al [[Migjorn (Mallorca)|migjorn]] de l'illa, rebé el nom de ''Bâb Gumara'', pel fet que tot el sud insular era dominat per la tribu [[berber]] dels Gumara i la porta duia als seus dominis.<ref name="DMDM1">{{ref-notícia |títol=El Temple o Almudaina de Gumara |publicació=Diario de Mallorca |url=https://www.diariodemallorca.es/palma/2009/04/17/temple-o-almudaina-gumara-4214347.html |consulta=31 agost 2021 |data=17 d'abril de 2009}}</ref> Estava alineada, per tant, amb l'actual carrer de Ramon Llull. Aquesta porta és documentada al ''[[Liber Maiolichinus]]'', i fou destruïda durant la [[croada pisano-catalana|ràtzia dels pisans i catalans]]. Quan reconstruïren i restauraren la murada, els mallorquins protegiren aquella part de la ciutat amb la construcció del castell o [[almudaina]] de Gumara, que no seria més que un espai fortificat.<ref name="Riera"/><ref name="DMDM1"/>

Després de la [[Conquesta de Mallorca|Conquesta Catalana]] el [[1229]] serví de dipòsit pel botí, i després del [[repartiment de Mallorca|Repartiment de l'illa]] entre els conqueridors la fortificació tocà a l'[[Orde del Temple]].{{GEM}} En el [[Llibre del Repartiment de Mallorca]] apareix anomenada ''Almudaina de Gomera'',<ref name="Riera"/> però ràpidament prengué el nom del nou orde que s'hi havia establert. El [[1311]] l'orde es dissolgué, i després d'una disputa amb la [[Casal de Barcelona#Regne de Mallorques|casa reial]] passà a l'[[Orde de l'Hospital]].<ref name="DMDM1"/> El [[1345]] serví de presó, i el {{segle|xvi}} fou emprat pel [[Inquisició espanyola|Tribunal de la Inquisició]]. L'enginyer militar [[Martín Gil de Gaínza y Etxagüe]] hi projectà un [[caserna|quarter militar]], però la reforma no es completà. Amb el temps havia passat a ser propietat de l'Estat, que la vengué el 1820 i anà passant d'un propietari a l'altre fins que el [[1853]] començà la parcel·lació i urbanització de l'antiga fortificació.<ref name="GEM"/> Construïda i destruïda tota la part del mur de ponent, el [[1886]] el metge [[Tomàs Darder i Ensenyat]] comprà l'antic recinte i féu construir i destruir tota la cara sud.<ref name="Bib"/> El [[1882]] n'adquirí una part [[Leocàdia de Togores]], que hi instal·là un asil per òrfenes i més tard fundà la [[Congregació de les Filles de la Sagrada Família]] per assistir aquest asil, la qual fou l'encarregada de la reforma i ampliació de la capella (1885).<ref name="Bib"/>