Tudeh: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -escisions +escissions
ortografia
Línia 3:
|nom_original=حزب توده ایران
}}
El '''Partit Tudeh de l'Iran''' (en [[persa]]: حزب توده ایران, trad. Hezb-e Tudeh Iran) és un partit [[comunista]] iranià que es va fundar l'any [[1941]]. El seu nom significa "Partit de les Masses de l'Iran". Tenia relacions estretes amb el [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. El seu inspirador i líder espitirual fou [[Taqi Arani]], mort a la presó el [[1940]]. Tudeh fou il·legalitzat el [[1949]] després d'un atemptat contra [[Mohammad Reza Pahlavi]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Abrahamian |nom=Ervand |títol=Tortured Confessions |llengua=anglès |pàgines=p.84 |isbn=9780520218666 }}</ref> però seguícontinuà sent un partit polític important a l'Iran fins al cop d'estat de l'any [[1953]] contra l'aleshores primer ministre [[Mohammed Mossadeq|Mohammed Mossadegh]].
 
== Història ==
Línia 10:
Amb la derrota de la recentment formada República Soviètica de Gilan i del Partit Comunista, l'activitat comunista i socialdemòcrata va tornar a passar a la clandestinitat. A principis de la dècada de 1920, la dinastia Qajar finalment es va esfondrar i Reza Shah va ascendir al tron ​​el 1925, establint la dinastia Pahlavi. El nou Sha va introduir moltes reformes, com limitar el poder del clergat xiïta, però també va establir una dictadura autoritària.
 
Durant els anys 20vint, el partit organitzà nombrosesdnombroses vagues i mobilitzacions, però la ferotge repressió el va fer gairebé desaparèixer durant una dècada fora de les presons.
 
=== Fundació del Tudeh ===
Línia 20:
 
=== Govern Mossadeq ===
El partit va tenir un paper important, tant directadirectament com indirectament, durant l'era fonamental de la història iraniana, que va començar amb la nacionalització de la British Anglo Iranian Oil Company (AIOC) de 1951, i va acabar amb el derrocament de Mohammed Mosaddegh el 1953 per un cop d'estat dirigit per la CIA.
 
La política del partit va fluctuar, primer assumí una posició més maximalista atacant Mosaddegh, impulsant vagues i mobilitzacions socials contra els baixos salaris i els mals habitatges i els retards en la nacionalització de la indústria petroliera. Després, però, canvià per donanta donar-li suport. El 15 d’agost de 1952 es va frustrar un intent de cop d’estat contra Mosaddeq gràcies en part a la informació que va descobrir la xarxa militar TPMO de Tudeh<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Miyata|nom=Osamu|article=The Tudeh Military Network during the Oil Nationalization Period|publicació=Middle Eastern Studies. Vol 23. Núm 3.|data=Jul 1987|pàgines=pp. 313-328}}</ref>. Després de l'explosió del suport popular a Mosaddeq al carrer que molts membres del partit van poder veure de primera mà la popularitat de Mosaddeq, i el partit li passà a donar suport.
 
Mosaddeq va aprofitar l’aixecament per establir un govern d’emergència, que li va permetre saltar-se el Majles (l'Assemblea ) i també instaurar reformes socialistes. [[Harry Truman|Truman]] rebutjà les demandes d'enderrocar Mossadegh de [[Clement Attlee]] i [[Winston Churchill]], indignats per la nacionalització del petroli. Seria a partir de l'ascens de Dwight Eisenhower que els EUA passarien a donar suport a una nova operació de cop d'estat.
 
==== Cop d'estat de 1953 ====
Línia 33:
Després del cop d'estat les detencions massives, la destrucció de la seva organització i l'execució d'entre 40 i 50 líders després del cop van delmar el Tudeh. Entre 1953 i 1957, les forces de seguretat iranianes que utilitzaven "la força bruta, juntament amb el trencament del codi criptogràfic - probablement amb el ajut de la CIA - ... van rastrejar i trobar 4.121 membres del partit". Això constituïa quasi tota l'estructura clandestina del Tudeh i "més de la meitat dels membres del partit". La infiltració militar de Tudeh mitjançant la xarxa TPMO fou també desmantellada, sumava 477 membres a les forces armades, "22 coronels, 69 majors, 100 capitans, 193 tinents, 19 suboficials i 63 cadets militars"<ref name=":0" />.
 
La detenció i l'execució de Khosro Roozbeh el 1957 o 58 va significar la fi d'aquest aaquesta etapa.
 
=== Dictadura del Shah Pahlavi ===
Els alnysanys 1960 i 1965, el partit es va enfrontar diverses escissions, la primera dels sectors pro-xinesos, la segon entresegona entre el corrent principal de l'organització i la facció escindida, que defensava una lluita violenta contra el govern armant les tribus del sud de l'Iran. Van passar tres anys abans que es restablís la unitat del partit. Les restes d’aquesta facció es coneixen com a Partit Laborista de l’Iran.
 
El 1966, diversos membres del partit, inclosos Ali Khavari i Parviz Hekmatjoo del Comitè Central, i Asef Razmdideh i Saber Mohammadzadeh, van ser arrestats i condemnats a mort. Això va provocar protestes internacionals i vagues de fam a Europa que van obligar el govern a reduir les condemnes a cadena perpètua. Aquests esdeveniments van crear molta simpatia internacional per la lluita obrera a l'Iran i van ajudar a unificar el partit després de l'escissió. A partir d’aquest moment, el partit Tudeh s’estableix com un dels moviments clandestins més forts i ajuda a obrir el camí a la propera revolució iraniana del 1979.
 
=== Revolució de 1979 i república islàmica ===
DeprésDesprés de la revolució de 1979 inciialmentinicialment va donar suport a [[Ruhollah Khomeini]], seguint alla posició de la Unió Soviètica, mentre altres grups d'esquerres més radicals passaven a la clandestinitat a mesura que els clergues anaven assumint el poder i modelant l'estat segons la llei islàmica. Finalment la repressió arribà al Tudeh el 1982. El govern islamista de l'Iran havia tancat el diari Tudeh i havia depurat els membres de Tudeh dels ministeris governamentals. Segons l'[[arxiu Mitrokhin]], Vladimir Kuzichkin, un agent del KGB estacionat a Teheran, havia desertat al Regne Unit el 1982 amb la informació sobre tots els membres rellevants del Tudeh a Iran. El MI6L’MI6 va utilitzar aquesta informació i va compartir la informació amb la CIA. La seva informació va ser compartida amb el govern iranià per la CIA, que estava cortejant secretament l'Iran, com a part de l'[[Iran-Contra|afer Iran-Contra]].
 
En poc temps el govern islamista va detenir i empresonar la seva direcció i més de 10.000 membres del partit. Durant el febrer de 1983, els líders del partit Tudeh van ser arrestats i el partit es va dissoldre, deixant l'Iran efectivament un estat de partit únic. Entre els detinguts hi havia diversos oficials, destacats entre ells l'almirall Bahram Afzali, comandant de la marina iraniana. Aquestes detencions van acabar amb l'aliança entre el partit Tudeh i el clergat governant de l'Iran i el partit es va esfondrar.
 
Molts dels seus militants foren sotmesos a presó, tortures i execucions. Des de l'1 de maig de 1983 fins al maig de 1984 part de la direcció de Tudeh va aparèixer en vídeos, primer individualment i després conjuntament en una "taula rodona" d'octubre de 1983, confessant "traïció", "subversió", "crims horrors", lloant l'islam i proclamant la superioritat del govern de l'IslamsobreIslam sobre el marxisme-leninisme ateu. Altres dirigents com Taqi Keymanash i 13 membres més del comitè central van morir a la presó durant els interrogatoris. Diplomàtics i funcionaris britànics van donar suport a la repressió de l'Iran i fins i tot van fer broma sobre les tècniques de tortura de l'Estat utilitzades per extreure les confessions, en uns moments que el govern de [[Thatcherisme|Thatcher]] volia afavorir el règim iranià.
 
Centenars de presoners polítics de Tudeh van morir durant les execucions de presos polítics iranians de 1988, en els quals van ser executats milers de presoners dels Mojahedin i altres forces d'esquerres<ref>{{Ref-web|url=http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE13/021/1990/en/5c32759d-ee5e-11dd-9381-bdd29f83d3a8/mde130211990en.html|títol=“Violations of Human Rights 1987 – 1990,”|llengua=anglès|editor=Amnistia Internacional}}</ref>.
 
Tot iMalgrat la repressió, el partit ha aconseguit sobreviure. Tot iEncara que des de la Revolució iraniana el partit està oficialment prohibit a l’Iran i les persones afiliades a grups comunistes o socialistes corren el risc de ser empresonades, els membres actius s’han mantingut i continua funcionant com una organització política clandestina. Actualment la direcció del partit es troba a l'exili. El partit ha criticat tant el "règim teocràtic autoritari", la seva legislació electoral i la repressió i les mesures anti-socialsantisocials i anti-obreresantiobreres del govern, com també els atacs nord-americans contra Iran.<ref>{{Ref-web|url=http://www.tudehpartyiran.org|títol=Web del partit Tudeh|llengua=farsi, alemany, anglès|editor=Tudeh}}</ref>
 
== Referències ==