Baidoa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Concordança de gènere |
||
Línia 13:
A partir del [[1992]] els partidaris de Barre van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidèmia de fam que va matar tres-centes mil persones. Contra el seguidors de Barre, als que el MDS no podia combatre, va venir la milícia d'Aydid, l'organització política del qual era el [[Congrés de la Somàlia Unificada]], que ja estava aliat a una facció dels rahanweyn; aquesta milícia va actuar com a país ocupat i va destruir Baidoa que va canviar diverses vegades de mans; en el fons es disputava una lluita per l'hegemonia regional entre els clans hawiye (Aydid) i darod (sub clan marehan del que era membre Barre), en perjudici dels rahanweyn. El Congrés de la Somàlia Unificada s'havia dividit entre la facció d'Aydid i la de Mahdi, i era el primer, membre del clan [[habar gedir]], el que dominava la situació. Amb l'arribada de les forces de l'ONU, el Congrés de la Somàlia Unificada (facció d'Aydid), del clan hawiye, i el Moviment Patriòtic Somali, del clan ogadeni però ara proper de Barre i amb molts darod a les seves files, es va unir i van formar l'[[Aliança Nacional Somali]] (nom que el grup d'Aydid va conservar quan de fet l'aliança es va desfer).
Les
les regions de [[Bakool]], [[Bay (Somàlia)|Bay]], [[Shabeellaha Hoose]], [[Jubbada Dhexe]] i [[Jubbada Hoose]], per mitjà de representants rahanweyn, van establir una administració regional a la conferència de Bonka (Baidoa) del 7 a l'[[11 de març]] de [[1993]]. El febrer de [[1995]] es va celebrar a Baidoa un congrés dels digil i mirifle que va acabar el [[19 de març]] i en el que van participar els caps tradicionals (sultans i malaqs), caps de clans, líders religiosos, homes de negocis, i caps de milícies. Es van elegir consells per formar un Estat dels Rius amb l'Alt Juba, Baix Juba, Bay, Bakool i [[Banaadir]] amb un consell suprem de 175 membres dirigit per Hassan Sheikh Ibrahim ‘Hassey' i un consell Suprem Tradicional de 51 membres, presidit per Haji Mukhtar Malaaq Hassan.
|