Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Ortografia |
||
Línia 14:
A la segona part del regnat de Arab Muhammad (1602-1623) la capital es va traslladar a Khiva. Una nova Urgendj fou construïda a 30 km de Khivà; l'antiga capital [[Kath]] havia quedat totalment despoblada i el khan Muhammad Anusha (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'[[Amudarià]], més avall de la nova Urgendj. Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori ([[Kanat de Khivà]]).
La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan i els rius orientals de la mar Càspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amudarià (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de [[Bukharà]] Ubayd Allah ben Mahmud, però no s'hi va poder sostenir; el [[1593]] Abd Allah ben Iskandar de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad Anusha Khan el [[1665]]). El kanat estava format per dominis feudals o beyliks, units entre ells per lligams molt fluixos. Els seus senyors eren els hakim que reconeixien la sobirania personal del
Progressivament al {{segle|XVIII}} els khan arabshahides gengiskhànides van perdre el poder efectiu en favor del ''inak'', el membre més antic i el general de la tribu turca dels [[qongrat]] (kongrat), i que va restar hereditari en una família. A partir del [[1764]] els kans ja només tenien poder dins del palau i el ''inak'' va agafar tot el poder excepte el títol (que finalment també van agafar el 1804).
|