Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia
m Ortografia
Línia 29:
La major part del seu regnat fou, no obstant els fets puntuals esmentats abans, pacífic. Vambery explica que Imam Kuli canviava sovint la roba reial per la d'un dervix i que passejava per la ciutat de Bukharà acompanyat del seu visir Nezar Divan Begi i el seu favorit Abdulvasi, per assabentar-se del que s'estava fent; entre els homes de lletres dels seu temps als que va protegir figuren els poetes Mullah Turabi i Mullah Nakhli. Va escriure també diversos poemes que es conserven. Els darrers anys va viure absolutament en pau.
 
Un atac d'oftàlmia el va deixar cec. Va cridar al seu germà i van anar junts a la mesquita a resar i quan el ''khatib'' anava a llegir el nom i títols del sobirà regnant, va ordenar llegir el nom del seu germà Nadir en lloc del seu. Això fou rebut amb consternació a Bukharà però Imam Kuli va insistir i Nadir fou proclamat khankan (novembre de 1641). Imam Kuli va decidir llavors anar a la Meca.
 
Pel camí fou rebut amb honors per [[Abbas II de Pèrsia]] i 15,000 homes l'escortaven des de Karshi fins a [[Isfahan]] on va anar el xa per a trobar-lo (1642). Va morir quan tenia 62 anys a [[Medina]] on havia fundat un jardí i un bany públic.