Khujand: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Ortografia |
||
Línia 10:
La ciutat va passar als [[karakhànides]] o [[Ilek khans]] a l'inici del {{segle|XI}}. A partir de 1015 o 1016 hi va encunyar moneda Arslan Khan Muhammad ibn Ali, originalment khan karakhànida de [[Talas]]. Després la ciutat fou fronterera entre el kanat karakhànida de [[Kaixgar]] i [[Balasagun]] a l'est i el kanat karakhànida de [[Transoxiana]] a l'oest. El [[1137]] els [[kara-khitai]] van derrotar el karakhànida Mahmud ibn Muhammad a Khudjand. La ciutat va passar als kara-khitai i després del 1211 a [[Khwarizm]]. L'usurpador del kanat kara-khitai, [[Kutchlug]], fou derrotat el [[1218]] pel general mongol [[Djebe]], i el kanat fou ocupat pels mongols, però Khudjand que pertanyia aleshores al [[khwarizmshah]] va resistir inesperadament sota el seu governador Timur Malik, quan ja Samarcanda havia estat conquerida ([[1220]]); els assetjants eren 20.000 mongols i 50.000 auxiliars; finalment Timur Malik va abandonar la ciutadella i va fugir pel riu per arribar a Khwarizm.
Dins dels dominis mongols va quedar en els dominis dels [[txagataïdes]] i fou dominada localment per la tribu dels Djalayir que formaven part del seguici del
Al {{segle|XV}} va passar a [[Baber]] que lluitava contra altres parents a la [[Vall de Ferganà]] (1497-1498). Després va passar als [[uzbeks]] i al {{segle|XVII}} després que el [[kanat de Kokand]] es va fer independent, en va acabar formant part. El 1842 va ser ocupada per Nasr Allah ibn Haydar de [[kanat de Bukharà|Bukharà]] que la va conservar. El maig de 1866 va ser ocupada per una força russa manada pel general Romanovski després d'un setge de 8 dies en el que van morir 2500 homes. Va servir com a base per la conquesta del kanat del Khokand (1875-1876). El 1875 la guarnició russa fou assetjada pel rebel Pulad Khan i això va provocar la intervenció russa que va culminar amb l'annexió del
El [[27 d'octubre]] de [[1936]] va ser rebatejada ''Leninabad'' igual que la província del nord del Tadjikistan (el 1929, [[Duixanbe]], la capital, fou rebatejada ''Stalinabad'' però va recuperar el nom el [[1961]]). El 1970 va sobrepassar els cent mil habitants (103.000). El 1991 va recuperar el seu nom tradicional.
| |||