Comensalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Aequorea3.jpeg|miniatura|La [[medusa]] ''[[Aequorea victoria]]'' amb un [[amfípode]] (''[[Hyperiidae]]'') vivint en relació de comensalisme.]]
El '''comensalisme''' en [[biologia]] és una [[simbiosi]]<ref>{{Ref-llibre|edició=2a ed|títol=Manual de geografia física|url=https://www.worldcat.org/oclc/807356823|editorial=Universitat de València|data=1998|lloc=València|isbn=84-370-3466-3|cognom=Rosselló i Verger|nom=Vicenç Maria|pàgines=162}}</ref> o una associació entre dues [[espècies]]
En el comensalisme tròfic un segon animal aprofita les restes d'un primer, com en el cas dels necròfags (voltors, [[Peix pilot|peixos pilot]],… per exemple) que esperen que
La paraula prové del [[neollatí]] ''commensalis'', «qui comparteix la taula, comensal».<ref>{{Ref-llibre|títol=Antibarbarus der lateinischen Sprache ...: nebst Vormerkungen uber reine Lateinität|url=https://books.google.cat/books?id=DAgtAAAAYAAJ&pg=PA147&lpg=PA147&dq=commensalis+-wiki+Latein&source=bl&ots=qc0CLoAd4F&sig=ACfU3U1ACCn5Vcyjj5khG9uG8d3qOFwxSA&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwi55OikhMDpAhXkyYUKHXbLDvIQ6AEwBnoECAgQAQ#v=onepage&q=commensalis%20-wiki%20Latein&f=false|editorial=Brönner|data=1837|llengua=alemany|nom=Johann Philipp|cognom=Krebs|lloc=Frankfurt del Main|pàgines=147}}</ref><ref>{{GDLC|nom=comensal}}</ref> Es distingeix d'altres tipus d'associació: [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]] (on els dos organismes en surten beneficiats), [[competició]] (quan els dos organismes en surten perjudicats), i [[parasitisme]] (un organisme se'n beneficia i l'altre és damnificat).
No sempre és clar si es poden qualificar de comensalisme o de mutualisme les relacions entre la [[flora intestinal]] i l'espècie humana. Per alguns biòlegs, idiològicament no és probable que en qualsevol relació entre organismes sigui completament neutra per a cadascuna de les parts, i les relacions que s'identifiquen com a comensals són possiblement del tipus del mutualisme o el parasitisme però d'una manera sobtil que no s'ha identificat. Per exemple les plantes, [[epífites]] són «pirates nutricionals» que intercepten substàncies nutrients que en altre cas anirien a parar a la planta hoste.<ref>Benzing, D.H. (1980) ''Biology of the Bromeliads''. Eureka, California: Mad River Press.</ref> Si hi ha un gran nombre d'epífites poden trencar les branques o donar ombra excessiva i disminuir la fotosíntesi. Una cosa similar passa amb els àcars forètics que es posen sobre altres insectes sense aparentment fer-los cap mal. En animals domesticats l'assumpte és més vague com pot ser, per exemple, les relacions dels humans amb les vaques i els productes d'elles. Es considera que seria de comensalisme si l'animal mor de mort natural sinó es pot considerar un parasitisme.
|