|
[[Fitxer:Helen Clark, World NGO Day.jpg|miniatura|[[Helen Clark]], vuitena administradora del [[Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament]] ([[PNUD]] [[Dia Mundial de les ONG]], [[Finlàndia]], 2014.]]
Una '''organització no governamental''', abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat. Encara que la definició d'ONG tècnicament pot incloure les corporacions amb ànim de lucre, el terme sovint s'utilitza de manera restringida per als grups de defensa o protecció social, cultural, legal i ambiental les metes dels quals no són comercials. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. Les ONG poden ser d'àmbit internacional o regional, i Bangla Desh és el país on més treballen. Aquest terme generalment sovint està associat amb les Nacions Unides, i les organitzacions que designa.
Una '''organització no governamental''' ('''ONG''') és una associació sense afany de lucre dedicada a tasques amb finalitats solidàries i que no pertany ni ha estat creada per cap Estat o cap altre mena d'institució estatal més, nacional o internacional.<ref>{{Ref-web |url= https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0242273.xml |títol=organització no governamental |editor=enciclopèdia.cat| consulta=2018-05-23}}</ref> Les '''ONG''' no tenen estatut de subjecte de dret internacional.Solen ser força actives en tasques humanitàries, socials, educatives, de salut, drets humans i medi ambient, encara que també abracen altres àrees més.
Les ONG i associacions poden tenir tres objectius en les seves campanyes: obtenir finançament, sensibilitzar i educar, i forçar canvis legislatius o reorientar mesures polítiques i econòmiques. No obstant a aquesta classificació dels diferents projectes que fa cada organització pot no pertànyer a un camp concret d'aquests tres. Moltes d'aquestes campanyes esmentades amb anterioritat són híbrides. Això vol dir que poden contenir i ser campanyes que poden estar classificades en dos dels casos o fins i tot en els tres que demana l'exercici. De tal manera, que poden haver-hi campanyes que demanin un finançament alhora que eduquen i sensibilitzen a la població, a la vegada, que pretenen forçar un canvi legislatiu o una reorientació política.
D'habitud es reserven aquestes sigles per designar persones morals sense afany de lucre, finançades per fons privats. Els principals criteris amb què es definix una ONG són qu han de ser d'interès públic i no tenir afany lucratiu. Les ONG són ''[[Persona jurídica|persones jurídiques]]'' que poden ser de caràcter internacional o regional. S'acostuma a considerar el [[Comitè Internacional de la Creu Roja]] (CICR) l'antecessor de les ONG malgrat que té un estatut híbrid específic segons l'Estat. Així, en quant a les organitzacions internacionals, es parla igualment d'[[Organització de Solidaritat Internacional]] (OSI) o d'[[Organitzacions No Governamentals Internacionals]]. Les ONG i associacions poden tenir tres objectius a les seues campanyes: Obtenir finançament, sensibilitzar i educar , i forçar canvis legislatius o reorientar mesures polítiques i econòmiques.
La frase "organització no governamental", però, va ser utilitzada per primera vegada arran de l'establiment de les [[Nacions Unides]] el [[1947]] sota les provisions de l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultiu de les organitzacions que no són ni governs ni membres estats. La definició d'ONG internacional, es va crear en la resolució 288 de l'[[ECOSOC]], el [[27 de febrer]], [[1950]]: "una organització internacional que no ha estat fundada per un tractat internacional". El paper vital de les ONG i altres grups importants en el desenvolupament sostenible va ser reconegut en el capítol 27 de l'[[Agenda 21]], la qual cosa va dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONG.
== Definició ==
=== Estatut legal ===
Una organització no governamental (ONG) és una associació sense afany de lucre dedicada a tasques amb finalitats solidàries i que no pertany ni ha estat creada per cap Estat o cap altre mena d'institució estatal més, nacional o internacional. La forma jurídica de les ONG és molt diversa i depèn de les interpretacions de les lleis i pràctiques de cada país. No obstant això, els quatre principals grups d'ONG que es poden trobar arreu del món són:, No incorporades i d'associació voluntària, Fiduciàries, caritatives i funcions/organitzacions sense afany de lucre, Empreses no únicament amb finalitats lucratives, o Entitats formades o registrades sota règim especial
La globalització del [[segle XX]] va incrementar la importància de les ONG. Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola nació. Els tractats internacionals i les organitzacions internacionals com ara l'[[OMC]], sovint són percebudes com a institucions centralitzades en els interessos de les empreses capitalistes. Per tal de balancejar aquesta tendència, les ONG s'han desenvolupat per tal d'emfatitzar els afers humanitaris.
El [[Consell d'Europa]] a [[Estrasburg]] va redactar el [[Conveni Europeu sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions internacionals no governamentals]] l'any 1986, que oferix un fonament jurídic comú per definir i regular l'existència i el treball de les ONG a Europa. L'article 11è del Conveni Europeu de Drets Humans protegix el dret a la lliure associació, que també és una norma element de les ONG.<ref>{{format ref}} https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19860094/201101130000/0.192.111.pdf</ref>
==== ControlEstatut delegal les ONG ====
Una organització no governamental (ONG) és una associació sense afany de lucre dedicada a tasques amb finalitats solidàries i que no pertany ni ha estat creada per cap Estat o cap altre mena d'institució estatal més, nacional o internacional. La forma jurídica de les ONG és molt diversa i depèn de les interpretacions de les lleis i pràctiques de cada país. No obstant això, els quatre principals grups d'ONG que es poden trobar arreu del món són:, No incorporades i d'associació voluntària, Fiduciàries, caritatives i funcions/organitzacions sense afany de lucre, Empreses no únicament amb finalitats lucratives, o Entitats formades o registrades sota règim especial
Les ONG poden ser sotmeses a control, en àmbits distints, internament, externament per un donant, externament per un organisme públic, com ara un organisme d'auditoria pública o una oficina fiscal, o per diverses estructures externes. Existix el ''Label IDEAS'', un vector de confiança per als filantrops, emès per una Comissió d'Etiquetes independent. Aquesta etiqueta dona fe i conformitat de bones pràctiques, segons tres camps: governança, gestió financera i efectivitat de l'acció. El seu objectiu és l'optimització de bones pràctiques.
El [[Consell d'Europa]] a [[Estrasburg]] va redactar el ''Conveni Europeu sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions internacionals no governamentals'' l'any 1986, que oferix un fonament jurídic comú per definir i regular l'existència i el treball de les ONG a Europa. L'article 11è del Conveni Europeu de Drets Humans protegix el dret a la lliure associació, que també és una norma element de les ONG.<ref>{{format ref}} https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19860094/201101130000/0.192.111.pdf</ref>
=== Tipologia ===
Les ONG poden presentar-se sota diverses formes segons l'orientació, el camp sobre el qual treballen i els objectius que volen assolir.
==== Per orientació ====
* Orientació caritativa, ben sovint implica un esforç paternalista de dalt cap a baix amb poca participació dels beneficiaris. Inclou les ONG que desenvolupen activitats adreçades a satisfer les necessitats de la gent pobre.
* Orientació cap al servei, inclou les ONG que desenvolupen activitats adreçades a proporcionar serveis de salut, educació i planificació familiar. Els programes són dissenyats per les mateixes ONG que n'esperen un cert grau de participació per part de la població per d'aquesta manera poder proporcionar els seus serveis.
* Orientació participativa, es caracteritza per projecte d'autoajuda des d'on la població local s'involucra en la participació i en la implementació dels projectes, contribuint amb diners, eines, terra, materials, mà d'obra,... Als projectes de desenvolupament comunitari de tipus clàssic, la participació comença amb la definició del projecte i continua en les etapes de planificació i d'execució.
* Orientació a l'empoderament, tenen com a objectiu ajudar a les persones pobres a desenvolupar una comprensió més clara dels factors socials, polítics i econòmics que afecten les seues vides i a enfortir la consciència de la seua pròpia capacitat potencial de controlar les seues vides. En aquesta categoria es dona el màxim nivell de participació per part del beneficiaris a les activitats de les ONG, que actuen com a facilitadores.<ref>{{Ref-web|url= https://web.archive.org/web/20130730130926/http://www.cdham.org/wp-content/uploads/2011/11/Chapter-4.-NGO-Structure-Authority-and-Standards.pdf|títol=Wayback Machine| consulta=2018-05-23|data=2013-07-30}}</ref>
Es considera que el dret té diverses característiques. Una d'aquestes és la bilateralitat (un individu diferent de l'afectat és facultat per tal d'exigir-li el compliment d'una regla), que atorga la qualitat d'imperatiu atributiu al dret. És imperatiu atès que imposa un deure de conducta (com ara pagar imposts) i atributiu en raó d'allò ja esmentat abans respecte a la facultat d'exigir el compliment de l'imperatiu.
==== Per àmbit d'operació ====
* Organitzacions basades en la comunitat, sorgixen de les pròpies iniciatives de la gent. Poden ser responsables d'elevar la consciència de les persones pobres que viuen en comunitats urbanes, ajudant-les a entendre els seus drets a l'accés als serveis necessaris i proporcionant-los dits serveis.
* Organitzacions a nivell de ciutat, això inclou organitzacions d'estil Cambra de Comerç i Indústria, les coalicions de negocis, grups ètnics o educatius i les associacions d'organitzacions de la comunitat.
* ONG nacionals, això inclou organitzacions nacionals com ara associacions professionals, educatives, religioses, etc. Algunes disposen de sucursals estatals, provincials o municipals i ajuden a les ONG locals.
* ONG internacionals, inclou des d'agències seculars com la Creu Roja, Save the Children, Oxfam, Amnistia Internacional, CARE,... fins a grups amb motivació religiosa com ara Càritas. Aquestes organitzacions poden responsabilitzar-se de finançar ONG locals i altres institucions, així com la planificació i l'execució de projectes.
A més d'"ONG", existixen molts termes alternatius en l'ús, per exemple: sector voluntari, conegut també com a Economia Social (TSO), Organització Sense Afany de Lucre (NPO), Organització Voluntària (VO), Organització de Societat Civil (CSO), Organització de Moviment Social (SMO), Organitzacions Voluntàries Privades (PVO), Actors No Estatals, Tercer Sector, etc. Les organitzacions governamentals relacionades i les organitzacions no governamentals són un grup heterogeni. De resultes, s'ha desenvolupat una llarga llista d'acrònims i de sigles addicionals, entre les quals:
* BINGO: ONG internacional de negocis o gran ONG internacional
* TANGO: ONG d'assistència tècnica
* TSO: Organització del tercer sector
* GONGO: ONG operades pel govern (creades pel govern amb la finalitat de fer-se parèixer com una organització no governamental i així beneficiar-se de l'ajuda exterior o promocionar els interessos del govern)
* DONGO: ONG Donant Organitzada
* INGO: Organització no governamental internacional
* ONG nacional: Una organització no governamental que només existix en un país. Això s'ha fet possible per la globalització que ha portat les ONG a tenir ONG en cada país de forma autònoma i independent sense relació amb la resta.<ref name="WillettsCS-NTWKS">{{ref-web |cognom=Willetts |nom=Peter |títol=What is a Non-Governmental Organization? |url= http://www.staff.city.ac.uk/p.willetts/CS-NTWKS/NGO-ART.HTM |obra=UNESCO Encyclopaedia of Life Support Systems | editor=City University London | consulta=18 de juliol del 2012}}</ref>
* CSO: organització de societat civil
* ENGO: ONG ambiental, és el cas de [[Greenpeace]] i del [[Fons Mundial per la Natura|WWF]]
* NNGO: ONG del Nord
* PANGO: ONG de Patit, creada per partits i disfressada d'ONG amb la finalitat de servir a objectius polítics
* SNGO: ONG del Sud
* SCO: Organització del Canvi Social
* TNGO: ONG enfocada a la delinqüència. El terme aparïx durant la dècada de 1970 amb a l'augment dels problemes ambientals i econòmics a la comunitat global. TNGO inclou organitzacions no governamentals que no es limiten a un país només, sinó que existixen en dos o més països.
* GSO: Organització de Suport de Base
* MANGO: ONG de Defensa del Mercat
* NGDO: Organització no Governamental de Desenvolupament
== Reconeixement internacional ==
L'acció de les ONG seguïx sent globalment beneficiosa per a les poblacions a les quals servixen.
En 1974, el president d'[[Amnistia Internacional]] va rebre el [[Premi Nobel de la Pau]], i l'any 1977 l'organització va rebre aquest [[Premi Nobel]].
L'any 1997 la [[Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones]], cofundada per sis ONG Handicap International, obté el Premi Nobel de la Pau amb la seua coordinadora Jody Williams.
També al 1999, l'ONG [[Metges Sense Fronteres]] rep el Premi Nobel de la Pau.
En 2008, any del seu 30è aniversari, [[Human Rights Watch]] va rebre el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.
== Mèdia d'informació i comunicació, i lobbisme{{CC|data=setembre de 2021}} ==
Les ONG desenvolupen un rol creixent i generen sempre més i més notícies als mèdia de comunicació. Segons com s'escurcen o engrandixen els pressuposts dels mèdia de comunicació i d'informació, les organitzacions no governamentals aparïxen amb més o menys freqüència als diaris televisats. Aquesta vinculació beneficia les ONG, que amplien d'aquesta manera la seua presència a la [[premsa]], fet que els permet promoure la consciència col·lectiva a la societat i transmetre-hi les seues causes.
Recerques fetes per [[Ruth Moon]], professora en mèdia de comunicació i d'informació, es poden identificar uns processos concrets amb què les ONG sol·liciten la cobertura de les seues activitats i que Ruth ha posat per escrit a ''Getting into living rooms: NGO media relations work as strategic practice''.
Segons la [[professor]]a, ser complaent forma part de l'[[estratègia]] activa de les ONG, objectiu principal amb què pretendrien obtenir-ne més adhesions. Quelcom que permet posar a la pràctica un diàleg de proximitat, actualitat i prominència. En tant que exemples, l'autora de l'estudi posa la construcció de bones relacions amb els periodistes.
Una altra de les estratègies és tornar-se una minoria consistent, tot augmentant així la seua capacitat d'influència. Per tot plegat es podria dir que les ONG posen moltes voltes a la pràctica mètodes lobbistes per tal de conscienciar la [[població]] o les institucions dels països a prendre part en la millora de la condició de vida de la població més desafavorida del món.
=== Diplomàcia alternativa{{CC|data=setembre de 2021}} ===
{{VT|Diplomàcia alternativa}}
La ''diplomàcia alternativa'' és una expressió que s'encunya des del món anglosaxó (Track II diplomacy o blackchannel diplomacy) per fer referència a la coordinació transnacional entre membres no oficials del Govern, incloent-hi comunitats epistèmiques, així com antics responsables polítics o analistes. Té com a objectiu aconseguir que els polítics i analistes arriben a una solució comuna a través de discussions per mitjans no oficials. A diferència de la diplomàcia de primera via, on els funcionaris del Govern, diplomàtics i líders electes es reuneixen per parlar de certs temes, la diplomàcia de segona via inclou a experts, científics, professors i altres figures que no estan involucrades en els assumptes de govern. Els membres de la diplomàcia de segona via, generalment, tenen més llibertat per intercanviar idees i per arribar a compromisos pel seu propi compte.
== Història ==
Per mitjà d'associacions voluntàries que han existit al llarg de la història, les ONG, tal com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat durant els dos últims segles, remuntant-se a [[1839]] quan es va fundar [[Anti-Slavery International]].<ref>{{ref-llibre |uítol=The Rise and Fall of Transnational Civil Society: The Evolution of International Non-Governmental Organizations since 1839 |nom=T. R. |cognom=Davies |editor=City University London Working Paper}}</ref> La primera d'aquestes organitzacions, el Comitè Internacional de la [[Creu Roja]], es va fundar el [[1863]]. L'[[Institut de droit international|Institut de Dret Internacional]], per exemple, fou creat l'any 1873 a Gand i rebé el [[Premi Nobel de la Pau|Nobel de la Pau]] l'any 1904; La [[Unió Interparlamentària]] també fou creada l'any 1889; l'[[Oficina Internacional per la Pau]] ([[Premi Nobel de la Pau|Nobel de la Pau]] el 1910) fou creada a Berna el 1892;<ref>{{ref-web |url=https://www.monde-diplomatique.fr/2009/09/A/18098 |consulta=15 setembre 2021 |títol=Quand Freud et Einstein imaginaient l’ONU |editor=Le Monde Diplomatique |autor=Romuald Sciora i Annick Stevenson |data=setembre 2009 |llengua=francès}}</ref> i encara es pot parlar de [[Rotary International]] fundada el 1917; Es compta que vers el 1978 hi havia al món unes 1083 ONG.<ref>Subcontracting Peace - The Challenges of NGO Peacebuilding. Edited by: Richmond, Oliver P., and Carey, Henry F. Published by Ashgate, 2005. Page 21.
=== Passos pioners ===
</ref>
L'existència de les organitzacions internacionals al {{segle|XIX}} i principis de segle XX s'explica pel moviment antiesclavista i sufragista, i les ONG del segle XIX tingueren el seu apogeu a la [[Conferència per al Desarmament de Ginebra]].<ref>{{Ouvrage|langue= anglès |prénom1= Thomas Richard |nom1= Davies |titre= The Possibilities of Transnational Activism: the Campaign for Disarmament between the Two World Wars |éditeur= Martinus Nijhoff Publishers |lieu= Leyde (homonymie) |année= 2007 |isbn= 978-90-04-16258-7 |lccn= 2007031418 }}</ref>Les organitzacions internacionals no governamentals tenen una història que pot remuntar-se al 1839 pel moviment anti-esclavatge, quan es va fundar [[Anti-Slavery International]],<ref>{{ref-llibre |uítol=The Rise and Fall of Transnational Civil Society: The Evolution of International Non-Governmental Organizations since 1839 |nom=T. R. |cognom=Davies |editor=City University London Working Paper}}</ref> L'[[Institut de droit international]] fou creat l'any 1873 a [[Gant]] i rebé el [[Premi Nobel de la Pau]] l'any 1904; La [[Unió Interparlamentària]] també fou creada l'any 1889; l'[[Oficina Internacional per la Pau]] ([[Premi Nobel de la Pau]] el 1910) fou creada a Berna l'any 1892;<ref name="scioraDiplo">{{Ref-publicació|data= Setembre 2009|publicació= [[Monde Diplomatique]] |url= http://www.monde-diplomatique.fr/2009/09/A/18098|article=Bonnes feuilles de [[Romuald Sciora]] et Annick Stevenson (sota la dir. de), ''Planète ONU. Les Nations unies face aux défis du {{s-|XXI|e}}'', éd. du Tricorne, Genève, 2009}}.</ref> i encara es pot parlar de [[Rotary International]] fundada l'any 1917; Es compta que vora el 1978 hi havia al món unes 1083 ONG.<ref>Subcontracting Peace - The Challenges of NGO Peacebuilding. Edited by: Richmond, Oliver P., and Carey, Henry F. Published by Ashgate, 2005. Page 21</ref>
La definició i el concepte que tenim hui dia de les ONG naix després de la [[Segona Guerra Mundial]] quan els plans de desenvolupament van resultar prou eficaços i van refermar la idea que la comunitat internacional s'havia d'implicar més en el desenvolupament dels països més desafavorits. Els diners transferits no s'atorgaren directament als governs sinó que es creà una organització no lucrativa per transferir-los-hi.<ref name=Nerin>{{Ref-publicació |cognom=Gustau |nom=Nerín |article=ONG, dels missioners a les "multinacionals de la solidaritat" |publicació=Revista Sàpiens |url= https://www.sapiens.cat/revista/1968-quan-la-guerra-del-vietnam-va-sacsejar-el-mon_200623_102.html |data=Maig 2018 |pàgines=pag. 10}}</ref> Durant el [[procés de descolonització]] del [[Tercer Món]], les potències colonials van dissenyar els primers plans de cooperació centrats en la transferència de tecnologia i finançament, sobretot en el camp de la sanitat i l'ensenyament, mantenint els funcionaris que les metròpolis tenien desplaçats a les colònies i en paral·lel es va mantenir l'ajuda a les institucions religioses anomenades ''missions,'' No només les potències colonials es van involucrar en el desenvolupament dels països descolonitzats, també ho feren les institucions internacionals, seguint lògiques i patrons molt similars als dels Estats. En eixos moments es creia fermament que els països subdesenvolupats experimentarien un creixement constant que aviat els deslliuraria de necessitar recursos externs. Durant la dècada dels anys 1970 l'ajuda oficial al desenvolupament no va parar de créixer.<ref name=Nerin/>
=== Després de la Segona Guerra Mundial ===
L'expressió ''organització no governamental'' va entrar en el llenguatge corrent amb la creació de l'[[Organització de les Nacions Unides]] l'any 1945, arran de les disposicions de l'article 71 del capítol 10è de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Ref-web|url= http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/carta-nnuu.htm|títol=Carta de les Nacions Unides| consulta=2018-05-23}}</ref> que dona un paper consultiu a les organitzacions que no són governs. L'ONU definix les ONG amb la resolució 288 (X) de l'ECOSOC del 27 de febrer de 1950: "tota organització internacional que no es fonamenta sobre la base d'un tractat internacional".{{CC|data=2021}} El paper vital de les ONG i d'altres "grans corporacions" més dins del [[desenvolupament sostenible]] ha estat reconegut dins del capítol 27 de l'[[Agenda 21]], fet que conduïx a la intensificació de les relacions de consulta entre ONG i l'ONU.{{CC|data=2021}}
A la [[dècada del 1980]] les institucions internacionals comencen a potenciar la participació de la [[societat civil]] a les polítiques de cooperació, més econòmiques, podien rebre més o menys ajudes segons volguessen els governs, i completaven els seus ingressos mitjançant donacions de ciutadans. És d'aquesta manera que les ONG creixen i reben ''gestors'' per dotar-les d'un bon funcionament. Amb la [[caiguda del mur de Berlín]] i la [[Història de la Unió Soviètica (1985-1991)|desaparició del bloc comunista]], es va desencadenar una nova revisió del sistema de cooperació. Els països donants van establir un paquet de condicions establerts, en gran manera, per organismes internacionals com el [[Banc Mundial]] o el [[Fons Monetari Internacional]], ambdós amb seu a Washington.<ref name=Nerin/>
La definició i el concepte que tenim hui dia de les ONG naix doncs després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Més delimitadament, fou una idea del president estatunidenc, [[Harry Truman]],{{CC|data=2021}} que pretenia finançar la reconstrucció d'[[Europa]] després de la guerra, tot evitant d'aquesta manera un nou conflicte al continent, però a la vegada, establint un nou [[ordre mundial]] regit pels principis wilsonians. Per arribar-hi, i de tots els plans de desenvolupament creats en eixe període, el més conegut és el [[Pla Marshall]], tragué la idea de transferir diners directament als governs per tal que foren aquests els qui implantessen els projectes de reconstrucció i desenvolupament. Plans de desenvolupament ''avant l'heure'' que van resultar prou eficaços i van refermar la idea que la comunitat internacional s'havia d'implicar més en el desenvolupament dels països més desafavorits. La clau fou que els diners transferits no s'atorgaren directament als governs sinó que es creà una organització no lucrativa per transferir-los-hi. És d'aquesta idea que naixen les Organitzacions No Governamentals, tal com les concebem hui dia, és a dir, després de la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name=:0>{{Ref-publicació |cognom=Gustau |nom=Nerín |article=ONG, dels missioners a les "multinacionals de la solidaritat" |publicació=Revista Sàpiens |url= https://www.sapiens.cat/revista/1968-quan-la-guerra-del-vietnam-va-sacsejar-el-mon_200623_102.html |data=Maig 2018 |pàgines=pag. 10}}</ref>
En prestar aquesta ajuda, els [[Estats Units d'Amèrica]] es van adonar ben prompte que també contribuïen a mantenir la seua hegemonia sobre els beneficiaris. Per això mateix tingueren molt d'èxit i, de fet, es pot concloure que l'ajuda internacional no nasqué tant del desig d'ajudar altri, com de la voluntat d'evitar problemes al donant. D'aquesta manera, quan pocs anys després va començar el [[Descolonització|procés de descolonització]] del [[Tercer Món]], les potències colonials van dissenyar els primers plans de cooperació; que no vol dir ONG. Estaven centrats en la transferència de tecnologia i finançament, sobretot en el camp de la sanitat i l'ensenyament, i la seua execució els va permetre mantenir el gruix de funcionaris que les metròpolis tenien desplaçats a les colònies, o fins i tot enviar-ne de nous, com si abans de la colonització en aquests països no hi haguera hagut cap mena de civilització prèvia.<ref name=:0/>
En paral·lel, també es va mantenir l'ajuda a les institucions religioses que hi havia en eixos territoris, les anomenades ''missions,'' on trobem la llavor de les primeres Organitzacions No Governamental per al Desenvolupament, valga'n la redundància, les ONG. Però no només les potències colonials es van involucrar en el desenvolupament dels països descolonitzats, també ho feren les institucions internacionals, seguint lògiques i patrons molt similars als dels Estats. En eixos moments es creia fermament que els països subdesenvolupats experimentarien un creixement constant que aviat els deslliuraria de necessitar recursos externs. Durant la dècada dels anys 1970 l'ajuda oficial al desenvolupament no va parar de créixer.<ref name=:0/>
=== Dels 80 als 90 del segle XX ===
A la [[dècada del 1980]], les [[Nacions Unides]] descobrixen que les polítiques oficials de cooperació resultaven molt cares i que tampoc no donaven resultat{{CC|data=2021}} car no era cap secret que l'ajut estatal havia sigut ineficaç, el desenvolupament dels països del Tercer Món no pareixia millorar gaire més. A partir d'eixe moment, les institucions internacionals comencen a potenciar la participació de la [[societat civil]] a les polítiques de cooperació. L'avantatge de les ONG era evident: eren més econòmiques, podien rebre més o menys ajudes segons volguessen els governs, i completaven els seus ingressos mitjançant donacions de ciutadans. A més a més, donaven una elevada rendibilitat propagandística a qui les finançava perquè gaudien d'una alta acceptació entre la població. És d'aquesta manera que les ONG creixen i reben ''gestors'' per dotar-les d'un bon funcionament. Tot i que, sobre paper, les ONG es presenten com a organitzacions no governamentals, bona part de les ajudes que reben provenen de les subvencions governamentals, el gros més important provindria de països occidentals.{{CC|data=2021}} Això en condiciona, moltes voltes, les polítiques d'acció perquè els governs poden veure's temptats a ajudar-les o no si ajuden països més propers als seus interessos ideològics. Per tant, amb la [[caiguda del mur de Berlín]] i la [[Història de la Unió Soviètica (1985-1991)|desaparició del bloc comunista]], es va desencadenar una nova revisió del sistema de cooperació. Els països donants van establir un paquet de condicions establerts, en gran manera, per organismes internacionals com el [[Banc Mundial]] o el [[Fons Monetari Internacional]], ambdós amb seu a Washington.<ref name=:0/>
A la dècada dels 1990, i a grans trets, només reben ajuda internacional els països que avancen cap al lliure mercat i cap a la democràcia. Això és el resultat de les polítiques neoliberals promogudes des de la [[Unió Europea]] (ex.: [[Margaret Thatcher]], [[Unió Europea|UE]], etc) i dels EUA (el president [[Ronald Reagan]]). La cooperació en va resultar afectada: allà on no arribaven ni l'Estat ni l'empresa privada, havien d'arribar-hi les ONG. De fet, aleshores es volia que les ONG es convertissen en empreses que proveïssen serveis bàsics al sud gràcies al finançament del nord. A Occident hi naix una espècie de ''moda humanitària''. Són exemples d'això la campanya [[USA for Africa]] i la seua cançó "Save the world" amb artistes destacats com [[Michael Jackson]] o [[Stevie Wonder]]. Llavors, el president dels EUA, que acabaria ben prompte el seu mandat, probablement sense possibilitats de tornar-ne a emportar un per al seu partit, resol d'un cop mediàtic i propagandístic amb què demanava a les Nacions Unides, més delimitadament al [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat]], d'aprovar per primera volta una missió militar nord-americana en un país sense el permís de les seues autoritats, amb la finalitat d'intervenir a [[Somàlia]]. Les ONG del món aplaudiren les imatges, àmpliament difoses per les televisions occidentals, del desembarcament de ''marines'' a la platja de ''Mogadiscio''.<ref name=:0/>
=== Dia Internacional de les ONG ===
El [[Dia Mundial de les ONG]] se celebra anualment el 27 de febrer. Va ser reconegut oficialment, declarat el 17 d'abril del 2010 per 12 països com a tal, al IXè Fòrum d'ONG del Mar Bàltic a la Vuitena Cimera dels Estats del mar Bàltic a Vílnius, [[Lituània]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.3sektorius.lt/forum9/en/|títol=3sektorius| consulta=2018-05-23|llengua= anglès}}</ref> El Dia Mundial de les ONG va ser marcat internacionalment i reconegut el 27 de febrer de 2014 per [[Helen Clark]], administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Hèlsinki, [[Finlàndia]].
== Referències ==
{{Referènciesreferències}}
== Biografia ==
* Armandas i Gil, Jordi ; Tarrés i Vallespí, Anna. ''Les organitzacions no governamentals (ONG)''. GRAO EDITORIAL, 1999. {{ca}}
* Doñate i Sanglas, Ignasi. ''ONG Organitzacions no governamentals a Catalunya.'' Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998 {{ca}}
== Vegeu també ==
* [[Transparència Internacional]]
* [[Associació caritativa]]
* [[Filantropia]]
* [[Humanitarisme]]
* [[Captació de fons]]
* [[Dret Internacional]]
* [[Dret Internacional Humanitari]]
* [[Tercer sector]]
* [[Grup d'interès]]
* [[Organització internacional]]
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Organitzacio No Governamental}}
{{Glossari de les CIències Polítiques}}
[[Categoria:Organitzacions sense ànim de lucre]]
| 