Tabac: diferència entre les revisions

El '''tabac''' és una [[droga]] <ref>{{Ref-web|títol=Portal Plan Nacional sobre Drogas - Tabaco|url=http://www.pnsd.mscbs.gob.es/ciudadanos/informacion/tabaco/home.htm|consulta=2020-04-14}}</ref> recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere ''[[Tabaquera|Nicotiana]] '', que contenen [[nicotina]], tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament addictiva. El tabac es pot consumir de diverses maneres: en cigarret, pipa, havà, aspirat, mastegat, etc. Al món hi ha 1. 100 milions de consumidors de tabac<ref>{{ref-llibre| títol = Smoke | autors = Saner L. Gilman i Zhou Xun | pàgina = 26 | llengua = anglès}}</ref> i, segons l'[[OMS]], és la causa més gran de mortalitat mundial en l'actualitat,<ref name=OMS2008/> amb 5,4 milions de morts anuals a causa d'aquesta pràctica,<ref> 3tercer B els millors[http://www.who.int/healthinfo/global_burden_disease/GBD_report_2004update_full.pdf ''The global burden of disease, update 2004''] Estudi realitzat el 2004 per l'[[Organització Mundial de la Salut]], pàg. 23(en anglès)</</ref><ref name=OMS2008>[http://www.who.int/tobacco/mpower/mpower_report_forward_summary_2008.pdf ''Report on the global tobacco epidemic, 2008''] Estudi realitzat el 2008 per l'[[Organització Mundial de la Salut]], pàg. 8 (en anglès)</ref> prop del 10% del total de morts anuals al món.<ref>[http://www.who.int/healthinfo/global_burden_disease/GBD_report_2004update_full.pdf ''The global burden of disease, update 2004''] Estudi realitzat el 2004 per l'[[Organització Mundial de la Salut]], pàg. 8 (en anglès)</</ref>

A [[Espanya]], segons el [[Ministeri de sanitatSanitat del Regne d'Espanya|sanitatMinisteri de Sanitat]], moren 56. 000 persones cada any per culpa del tabac (2007), mentre que durant el mateix any en moren 4. 000 en accidents de trànsit.<ref>Rafael Méndez, El País, Madrid, (21 de novembre 2007) (en castellà)</ref>

El tabac tenia diverses varietats de consum a [[Amèrica del Sud]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Wilbert |nom=Johannes |títol=Tobacco and Shamanism in South America |url= http://books.google.cat/books?id=qPCuo4LkrIwC&printsec=frontcover&dq=tobacco+south+america&hl=ca&sa=X&ei=aZBgVOe3I5LvaOC7gdgO&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Wilbert%20found%20that%20South%20American%20Indians%20use%20tobacco&f=false |llengua=anglès| editorial=Yale University Press |data=1993 |pàgines=contraportada |isbn=0300057903}}</ref> A més de fumar-se, el tabac s'aspirava pel [[nas]], es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en [[Ènema|ènemes]]. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als déus, es vessava sobre les dones abans d'una [[relació sexual]], i tant homes com dones ho utilitzava com a [[narcòtic]].

Al llarg del segle XX creix progressivament, d'una banda, la consciència que es tracta d'un producte nociu, mentre que d'altra banda, sembla que també creix, o almenys s'acaba fent pública, l'addició artificial de productes nocius. Així, se sap que als anys 70 Brown i Williamson aconsegueixen una tabaquera que permetrà obtenir tabac amb el doble de nicotina que els anteriors, passant d'un contingut del 3,4% al 6,5%. Als 90 se sap públicament que les empreses fabricants de tabac augmenten artificialment el contingut de nicotina, i deu anys després ocorre el mateix amb el Poloni 210 (una substància radioactiva molt tòxica).{{Citació necessària}}

Els grans productors de tabac, molt poderosos econòmicament, paguen als polítics perquè votin a favor de la desregularització del tabac. Als Estats Units, país al qual les campanyes polítiques estan subvencionades per empreses privades, s'estima que el ''[[lobby]]'' del tabac empra una mitjana de 106. 415 dòlars diaris en plets.<ref name="no-smoking">{{ref-web | url = http://www.no-smoking.org/oct01/10-23-01-1.html | títol = Tobacco Spends Over $100,000 Daily for Lobbying in DC | editor = Action on Smoking and Health | llengua = anglès | consulta = 2009-12-15 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20101126183402/http://www.no-smoking.org/oct01/10-23-01-1.html | arxiudata = 2010-11-26}}</ref> En canvi, el consum del tabac és major i més creixent als països i classes socials més pobres, als quals afecta negativament d'una manera més desproporcionada.<ref>{{ref-web | url = http://web.archive.org/20060428095218/www.wpro.who.int/NR/exeres/978BE0FD-AE30-46C6-8F75-1F40AE7B57BC.htm | títol = Tabac (Article publicat per la secció del [[Pacífic]] Oest de l'[[Organització Mundial de la Salut]]) |editor=[[Organització Mundial de la Salut]] | any = 2005 | llengua = anglès}}</ref>

Però el major component del tabac no és aquesta planta sinó [[quitrà]], que forma entre el 88% i el 99% de la cigarreta. El quitrà és un subproducte del [[petroli]] que conté un gran nombre de substàncies que depèn en nombre i qualitat de la provinença d'aquest. La major part d'aquestes són nocives per a la salut, com també ho són la majoria de les creades per combustió en encendre la cigarreta i que passen al fum. Algunes d'aquestes substàncies són el [[Àcid cianhídric|cianur d'hidrogen]], el [[monòxid de carboni]] (CO), [[diòxid de carboni]] (CO₂), [[amoníac]], [[òxid de nitrogen]], etc.

L'[[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] ''[[American Journal of Public Health]]'' va destapar l'any 2008 que les indústries tabaqueres [[Estats Units|estatunidenques]] més importants, entre les quals es troben, per exemple, ''Philip Morris'', ''RJ Reynolds'' o la ''British American Tobacco'', han estat amagant voluntàriament al públic la presència de substàncies radioactives altament cancerígenes, com és el cas del [[Poloni-210]] (l'utilitzat, per exemple, per a assassinar l'espia [[Alexander Litvinenko]] el 2006), a les cigarretes que venen des dels anys 60.<ref name=ajph>Article ''Waking a Sleeping Giant: The Tobacco Industry’s Response to the Polonium-210 Issue'' escrit per Monique E. Muggli, Jon O. Ebbert, Channing Robertson i Richard D. Hurt; i publicat a l'''American Journal of Public Health'', número de setembre de 2008 (en anglès)</ref><ref name=fig>{{ref-web | url = http://www.lefigaro.fr/sante/2008/08/27/01004-20080827ARTFIG00559-le-secret-du-polonium-dans-la-fumee-de-cigarette-.php | títol = Article ''Le secret du polonium 210 dans la fumée de cigarette'' | autor = Jean-Michel Bader | editor= ''Le Figaro'' | data = 27 d'agost de 2008 | llengua = francès}}</ref><ref>[http://tempsreel.nouvelobs.com/actualites/societe/20080828.OBS9173/du_polonium_210_dans_les_cigarettes__les_industriels_sa.html Poloni-210 a les cigarretes: els industrials ho savien], article a ''Le Nouvel Observateur'', 28 août 2008 (en francès)</ref> El Poloni-210, d'elevadíssima activitat, és un dels elements radioactius més tòxics<ref name=fig/> i el responsable d'un 1% de tots els càncers de pulmó als Estats Units.<ref name=fig/> El Poloni-210 és a la cigarreta però passa al fum a causa de la presència dels adobs rics en [[fosfat]]s usats al cultiu de la tabaquera, que són extrets a mines d'[[apatita|apatites]], una mena de roca molt rica en [[radi (element)|radi]] i [[poloni]]. Aquestes substàncies el que fan concretament a la planta és reduir-ne el contingut en nitrat, el que dona el gust i olor característics de les cigarretes<ref name=fig/> i s'usen doncs, com a additius aromatitzants.<ref name=ajph/><ref name=fig/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3003925&dopt=Abstract ''Lung cancer: is the increasing incidence due to radioactive polonium in cigarettes?''] article de J. Marmonstein, 1986.</ref> De fet, és possible reduir la quantitat de radioactivitat i de Poloni-210, simplement canviant d'adobs o afegint, per exemple, un dissolvent adient, però això es desestima perquè també trauria els aromes "desitjats" del tabac.<ref name=ajph/><ref name=fig/>

| {{flag|Xina}}|| align="right" |3. 200. 000||

| {{flag|Índia}}|| align="right" |875. 000||F

| {{flag|Brasil}}|| align="right" |810. 550||

| {{flag|Estats Units}}|| align="right" |345. 837||

| {{flag|Indonèsia}}|| align="right" |226. 700||

| {{flag|Malawi}}||align=right|151. 150||

| {{flag|Argentina}}||align=right|148. 000||F

| {{flag|Tanzània}}|| align="right" |120. 000||

| {{flag|Zimbabwe}}||align=right|115. 000||F

| {{noflag}}'''Mundial'''||align=right| '''7. 490. 661,35'''||'''A'''

El consum mundial de fulla de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1970 a 7,1 milions de tones de producte equivalent en pes sec en 1998-2000, amb més del 65 per cent del total mundial consumit en els països en desenvolupament. Es preveu que la demanda mundial continuarà augmentant molt lleument a 7. 150. 000 tones en pes sec el 2010.<ref name="FAO2004"/>

Segons es preveu, la demanda total en els països desenvolupats disminuirà a més de l'1 per cent anual fins al 2010, al voltant de 2. 050. 000 tones, i el consum hauria de representar només el 29 per cent del total mundial. El quadre global de la demanda de tabac estarà determinat principalment pels països en desenvolupament, on es preveu que el consum augmentarà en 0,5 per cent anual a 5. 090. 000 tones en pes sec. Al voltant del 80 per cent de l'increment previst en la demanda hauria de tenir lloc a l'Extrem Orient, particularment a la Xina. La part corresponent a la Xina en la demanda mundial total de tabac probablement augmentarà a 37 per cent en 2010, enfront del 34 per cent en 1998-2000.

Segons comunica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), «els països que han reconegut la importància primordial d'informar al [[Esfera pública|públic]], han aconseguit un descens en el consum de tabac».{{CN|data=setembre de 2016}} Panos, agència londinenca d'informació, afegeix:{{CN|data=setembre de 2016}} «En moltes llars, llocs públics i centres de treball del [[Nord]], ja no es considera socialment acceptable fumar», i moltes persones es veuen impedides de fer-ho en llocs públics tancats per les prohibicions adoptades en diversos països. Aquestes restriccions són més rígides en els països desenvolupats que en els subdesenvolupats, raó per la qual les empreses tabaqueres dirigeixen la seva publicitat més cap a les nacions amb menys prohibicions o amb lleis més laxes.

Les fulles de tabac són fetes assecar, o naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, o bé artificialment, en assecadors. Després d'una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d'acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada. La fermentació més activa consisteix a reescalfar les fulles fins a uns 55 °C, operació en què perden una part de la nicotina. Les fulles destinades a '''rapè''', és a dir, a ''tabac en pols'' per ésser inhalat, són remullades en [[salmorra]], tallades a tires i deixades fermentar uns quants mesos, després dels quals són reduïdes a pols i fermentades novament.

El '''tabac de mastegar''' és elaborat sotmetent les fulles a un bany de salmorra i, a continuació, a un bany de suc de tabac salat; posteriorment són comprimides fortament en premses hidràuliques per tal que perdin l'excés de líquid. Els '''tabacs de fumar''' són preparats de diverses maneres, segons el gust que han de satisfer, però solen consistir en mescles de diferents tabacs, tractats de maneres també diferents. Els tractaments solen consistir en una o diverses humectacions en calent, a temperatures decreixents, i a una torrefacció posterior, i, eventualment, a tractaments per a llevar-ne la nicotina, totalment o en part.<ref>{{GEC|0212328|tabac}}</ref>

A la [[Unió Europea]] ni el consum ni la fabricació ni la venda de tabac estan prohibits. En canvi, a [[Espanya]] i altres països, el seu consum està prohibit en el lloc de treball i en alguns llocs, com hospitals i en els seus voltants, transports públics, i ara fa poc{{Quan}} als bars i locals d'oci.{{CN}} A les gasolineres i avions, la prohibició es fa per motius de seguretat. Sí que està prohibida la venda de tabac a menors d'edat però, al contrari del que es fa amb altres drogues, com per exemple, la [[marihuana]], no es persegueix ni castiga els menors consumidors o que porten amb ells aquesta droga.

''[[Tabacalera Española]]'' va ser una empresa pertanyent a l'Estat Espanyol que monopolitzava per llei la venda de tabac. En 1999 es va privatitzar. El tabac té un [[IVA]] diferent (superior) al dels productes d'ús comú. Alguns polítics expliquen que és una decisió que pretén desencoratjar-ne el consum. Alguns altres, en canvi, observen que seria més eficaç prohibir-lo o aplicar-hi les mateixes lleis que en els productes alimentaris, i que a més els imposts indirectes, com l'aplicat al tabac, són regressius, és a dir que són, en percentatge respecte al salari o ingressos, més alts per a les classes més pobres i més baixos per als més rics, i, per tant, són una font de desigualtat.