Duingt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Afegida secció història |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Duingt''' és un [[municipis de França|municipi]] [[França|francès]], situat al departament de l'[[Alta Savoia]] i a la regió d'[[Alvèrnia-Roine-Alps]], a la riva esquerra del lac d'Annecy . L'any
== Història ==
La primera ocupació de l'home es remunta a l'edat del bronze, del -1400 al -700 aC. A l'época prehistòrica emergeix l'illa de Roselet, un escull rocós format per una prolongació del mont Taillefer, rodejat d'aigua on s'han trobat restes datadas cap al -900 aC, edat de bronze final.
Els celtes van ocupar llavors la roca, seguits pels romans que van construir un castrum. La toponímia revela que el nom d'aquesta ciutat fa referència al terme celta "Don", que significa túmul fortificat, de manera que la seva posició va ser important durant l'ocupació romana i després feudal per controlar la carretera que travessa la falla del mont Taillefer. La carretera romana (que porta d'Annecy a Faverges: Boutae a Casuaria), és una carretera que porta de Roma a Ginebra pel Col du Petit Saint-Bernard.
L'any 448, Germain, bisbe d'Auxerre, va prendre la carretera romana pel poble per arribar a Roma per defensar la causa dels bretons amb el papa i l'emperador. Va morir aquell any i fou canonitzat amb el nom de St Germain l´Auxerrois.
A l’edat mitjana, els dos castells, el Châteauvieux i el Châteauneuf, van permetre als cavallers de Duin enriquir-se gràcies als drets de passatges per carretera i marítims (drets de pesca). La ciutat pertanyia al comtat de Ginebra, i més particularment al pagus minor Albanensis (albanesos). Els de Duin o Duyn van aparèixer al segle XI, eren senyors de Duin i vassalls dels comtes de Ginebra. Al segle XIV, la família Duin es va convertir en senyor de Val d'Isère. Aquesta família domina la regió abans de desaparèixer al segle XVI. Una branca més jove porta el títol de vescomte de Tarentaise i Val d'Isère. Els seus vassalls més propers són els senyors de Dhéré.
La Maladière va ser un establiment benèfic destinat a acollir els leprosos primer i després a altres pacients al llit. Construïda lluny de qualsevol habitatge, al segle XIV pels monjos de Talloires, la seva activitat va arribar al màxim durant l’epidèmia de pesta del 1585-1588. L'activitat sanitària va disminuir i diversos edificis van ser destruïts al segle XVIII, inclosa la capella de Sant Jacques.
Es va descobrir un jaciment de lignit de 12 km de llarg a la muntanya d'Entrevernes, sobre el poble de Maisons, part del municipi de Duingt. S’explotarà fins al 1880. El lignit es va transportar amb trineus fins al llac i després en vaixell fins a Annecy per proporcionar matèria primera per a la manufactura d’Annecy (per a les seves estufes de vapor) i les fargues de Cran (per fer barres. Ferro colat, llençols i estris de cuina). L’explotació del mineral esgotarà els recursos fusters, cosa que obligarà els habitants del poble de Maisons a vestir els seus graners amb escamot, entrellaçant branques de vern, anomenades droblesses, que són avui l’especificitat del poble d’Entrevernes proper.
En el seu moment àlgid, Duingt va ser la capital del cantó del 1793 al 1860, substituïda posteriorment pel cantó d'Annecy al sud.
Al 1903 s'inaugura l'esglèsia neogòtica de Saint Germain, patró del poble, el bisbe d'Auxerre. No s'ha de confondre amb St Germain de Talloires que va morir el 1018 i que havia estat tutor de St Bernard de Menthon. Una jove de Duingt, malalta de trastorns neurològics, es curarà en peregrinar a prop de l’ermita de St Germain. Contribuirà a la canonització de Germain de Talloires, la població que es troba a l'altra banda del llac. La nova esglèsia de Duingt substitueix una altra església construïda al mateix lloc. Aquesta església construïda prop del llac es molt més gran que la que hi havia a l’emplaçament de l’antic cementiri, al vessant del turó del Taillefer amb vistes al poble, de difícil accés.
== Demografia ==
Linha 63 ⟶ 80:
=== Habitatges ===
Duingt és un municipi urbà pertanyent a la unitat urbana d'Annecy.
El municipi, vorejat per una massa d'aigua interna amb una superfície superior a 1.000 hectàrees, el llac Annecy, també és un municipi costaner. Per tant, s’apliquen disposicions urbanístiques específiques per preservar els espais naturals, els llocs, els paisatges i l’equilibri ecològic de la costa.
L’ús del sòl del municipi està marcat per la importància dels boscos i dels entorns seminaturals (40,4% el 2018), una proporció pràcticament idèntica a la de 1990 (39,5%). El desglossament detallat el 2018 és el següent: boscos (39,5%), aigües continentals (28,5%), zones agrícoles heterogènies (15,3%), zones urbanitzades (10%), praderies (5,9%), arbusts i / o herbacis vegetació (0,9%).
El 2007 hi havia 490 habitatges, 329 eren l'habitatge principal de la família, 137 eren segones residències i 24 estaven desocupats. 308 eren cases i 177 eren apartaments. Dels 329 habitatges principals, 224 estaven ocupats pels seus propietaris, 95 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 10 estaven cedits a títol gratuït; 7 tenien una cambra, 23 en tenien dues, 62 en tenien tres, 80 en tenien quatre i 156 en tenien cinc o més. 271 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 123 habitatges hi havia un automòbil i a 188 n'hi havia dos o més.<ref>[http://www.insee.fr/fr/themes/detail.asp?reg_id=99&ref_id=base-cc-logement Logement, 1968-2007]</ref>
| |||