Quina nit: diferència entre les revisions

En aquesta ocasió el cantant demana des del títol, que alhora és la tornada, que vingui un [[àngel]] que siguesigui igual que la noia dels seisseus somnis, absent. No es detalla si ella està físicamentefísicament fora, de viatge, morramorta o la relació s'ha acabat. La nostàlgia domina explícitament la melodia, per això el protagonista viu d'esquena a un futur que no vol viure sense ella, ja que prefereix refugiar-se en un passat on podía tenir-la. L'àngel de la guarda que acompanya els seus passos segons la tradició desitja que sigui com ella per tal de poder caminar junts per la vida i així escapar del dolor que sent, augmentat per un ambient d'hivern que està en consonància smbamb la malenconia de la melodia.

En aquesta cançó s'inclouen diversos dels referents del disc: la lluna associada a l'amor impossible (aquí companya i aliada del protagonista en la seva solitud), la noia llunyana per algun motiu indefinit, l'esperança frustrada d'assolir una relació o de tornar al passat i el to melangiós. El cantant es dirigeix a la seva estimada, igual que en altres temes, en un diàleg que esdevé monòleg per l'absència d'ella. Els condicionals que fan referència a un món feliç però impossible, on s'acabi la mala sort, lligada al símbol clàssic de la [[Fortuna (mitologia)|roda de la fortuna]]. Per aquest anhlanhel insatisfet hi ha qui pensa que el narrador està boig, però ell afirma que continuarà esperant eternament que ringuitingui lloc aquest canvi.

El títol d'aquesta cançó es refereix a la [[perestroika]] russa, concebuda com a canvi idealista però que en el fons no porta un nou món, com demostra el to trist de tot el tema, reforçat pel ritme lent, proper a la balada. El cantant escriu cartes d'amor a la seva estimada en un dia plujós en consonància amb el seu estat anímic, com en altres temes del disc. En aquest cas ella està a Rússia i ell omple fulls amb el seu nom, invocant-la. Aquesta carta sense resposta és alhora una mostra de l'amor frustrat però també del xoc entre blocs (el món occidental i el soviètic) malgrat els intents de canvi. La política no ajuda a la trobada, en una nova crítica als governants en paral·lel a l'efectuada en altres cançons. Al seu origen el tema, tanmateix, no tenia una intenció crítica, ja que el títol va sorgir perquè la paraula feia gràcia a Pep Sala. La melodia és un arranjament d'una cançó anterior, ''Portal del temps'', del primer disc de Sau, considerada aleshores com a poc reeixida pels seus autors.<ref>{{ref-publicació|cognom=Vilarnau|nom=Joaquim|títol=Sau Confidencial|publicació=Enderrock|data=1999|pàgines=41|exemplar=160| consulta=27 febrer 2016}}</ref>

El [[tango]] suposat es dirigeix a un pare o mare d'un país afectat per la guerra, una guerra que ja ha acabat però que ha deixat seqüeles en els qualsque la van patir, que viuran per sempre amb por al cos. La mort és una amenaça constant, un possible retorn dels botxins i del conflicte que taca qualsevol relació i que es transmet entre generacions. El títol actua al mateix temps com a tornada. L'amor que hauria de regir les relacions filials s'ha vist anul·lat per la mort, ja que la por dels progenitors provoca que hagin criat els infants sense l'estima, i tot pels militars a qui culpa i increpa de forma explícita al final de la darrera estrofa.

Aquesta cançó contrasta amb la resta del disc per ser un himne optimista on es lloa l'amistat. L'amic, que en certa manera ocupa el lloc de la divinitat i d'aquí el títol de "Glòria" com l'himne litúrgic, ha vist caure el cantant diverses vegades i sempre li ha donat suport. Es posen diversos exemples en què al llarg del temps aquest amic ha estat present, ajudant en moments claus, fet que omple d'esperança el narrador, perquè sent que sempre pot recórrer a aquesta persona. S'evoquen moments de companyonicompanyonia associats a converses al voltant del tabac i l'alcohol com el veritable [[sentit de la vida]], atès que tornen plaent l'existència.