Rosa Guerra: diferència entre les revisions

el siglo XIX|consulta=15 de setembre del 2021|llengua=Castellà|data=Desembre del 2017}}</ref> Aquest diari, gestionat i escrit per ella mateixa amb l'ajuda de diverses col·laboradores anònimes, proposava l'igualtat social i emancipació de les dones, a més d'emfatitzar l'urgència d'educar científicament a les nenes i les dones:<ref>{{Ref-web|url=https://www.decimononica.org/wp-content/uploads/2019/02/Machado-Vento_16.1.pdf|títol=La estrategia epistolar feminista de Rosa Guerra en

el periódico La Camelia|consulta=15 de setembre de 2021|llengua=Castellà}}</ref>: <blockquote>Les nostres joves vegeten en l'aprenentatge del piano, del dibuix i d'altres foteses, que encara que són un adorn en la infantesa, de res els són útils, quan passen a omplir la missió de mares i d'esposes; no obstant, no ens oposem a que se'ls ensenyi tot el que arribi a embellir-les, sense perjudici dels coneixements que han d'adquirir de les ciències que han de fer valer davant la societat en favor de si i dels seus fills. [...] Que finalitzi entre nosaltres aquest fanatisme ridícul i perjudicial, de que no precisem d'altres coneixements que els de l'agulla per ser a felices.<ref>{{Ref-web|títol=Rosa Guerra, escritora y pionera del feminismo|url=https://www.clarin.com/viva/rosa-guerra-escritora-pionera-feminismo_0_SytDjePem.html|data=2018-06-10|consulta=2021-09-15|llengua=es|nom=Felipe|cognom=Pigna}}</ref></blockquote>''La Camelia'' era diferent de tota la resta del periodisme argentí d'aquella epòca, i va ser víctima de burles i crítiques per part de la premsa, de manera que va deixar de publicar-se al poc temps (l'11 de maig de 1852), al igual que li havia passat a ''La Aljaba.''