Exlibris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
esmena de majúscula, gramàtica, enllaços i to enciclopèdic
Línia 1:
[[Fitxer:Ex Libris Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona.JPG|miniatura|'''Exlibris''' de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona.]]
[[Fitxer:Ex libris contemporáneo, de una biblioteca privada española.jpg|miniatura|Exlibris contemporani, d'una biblioteca privada.]]
Un '''exlibris''' és una marca de propietat que es posa en un [[llibre]]. Els orígens de l'Exlibrisexlibris es remunten a l'antigor. Així doncs per trobar el primer Exlibrisexlibris delde quequè se’nes té coneixement, com a marca de propietat, cal remuntar-nos al s. XIV s. J.C. i, tal com assen­yala Joan-Lluís de Yebra''',''' es tracta d'una plaqueta egípcia trobada a Tel[[Al-Amārna|Tell elal-’AmarnaAmārna]] i que es conserva al “British[[Museu_Britànic|Museu Museum”Britànic]] de Londres; és de terra cuita esmaltada en blau i pertanyia a Amenhotep III el Magnífic (1405-1370 a. J.C.), que l'adheria a les capses de rotlles i papirus”papirs.
 
Des del {{segle|XVI|s}}, ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les [[guardes]] del llibre, que, a part del nom del posseïdor, incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment [[escuts d'armes]] del propietari. A les acaballes del {{segle|XIX}}, els exlibris començaren a ser objecte de [[col·leccionisme]] arreu, i s'inicià una nova moda d'exlibris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A [[Catalunya]], l'edat d'or de l'exlibrisme fou durant el modernisme, els primers anys del {{segle|XX}}, amb la tasca d'[[Alexandre de Riquer]], [[Josep Triadó]], [[Joaquim Renart]] i [[Enric Cristòfor Ricart i Nin|Cristòfor Ricart]]. La "''Revista Ibérica d'ex-libris"'' (1903-06), apareguda a [[Barcelona]], va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment, l'exlibris ha continuat tenint una presència notable, fins al punt que, el 1958, la seu del Congrés Europeu d'exlibrisExlibris d'aquell any va ser Barcelona i fou en el Congrés de Barcelona on s'aprovaren les sigles internacionals de classificació dels Exlibrisexlibris conegudes com a "Sigles Barcelona".
 
Hi ha molts artistes que han coreatconreat l'Exlibrisexlibris. Dels nostres dies i a casa nostra, cal ressenyar l'obra delde recent traspassat Domdom Oriol Ma.Maria Diví, que volta les cinc-centes obres, predominantment gravats xilogràfics a testa (X2). A banda del pare Diví, també han de resultar familiars ala quequi s'inicia en el món de l'exlibrisme artistes com el gironí Joaquim Pla Dalmau, Antoni Boada o Miquel Plana, també traspassats, Teresa Costa i Gramunt, Plàcid Boqué, Francesc Orenes, Víctor Oliva i Pasquet, Santiago Estrany i Castany, Hani Marco, l'andorrà Sergi Mas, Ricard Russelot, o els gironins Rafel Masó i Rocayats, entre molts d'altres.
 
Totes les llengües han sabut trobar la seva màxima per a la defensa de la propietat del llibre enfront llur sostracció. Així, en català se sol dir: