Guerres moscovito-lituanes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42:
La intervenció de Dinamarca-Noruega, Suècia i Polònia-Lituània a Livònia va iniciar un període de guerra pel control del Bàltic, lliurada a l'oest i sud d'Escandinàvia amb importants batalles navals, amb un primer anys de guerra intensa, seguit per un període de baixa intensitat entre 1562 i 1570, quan es van intensificar de nou. Les disputes van acabar el [[1570]] amb el [[tractat de Stettin]],{{sfn|Frost|2000|p=29-37}} que va convertir Dinamarca en la potència suprema i dominant del nord d'Europa, però no va aconseguir restaurar la [[Unió de Kalmar]]. Les condicions desfavorables per a Suècia van provocar una sèrie de conflictes que només van acabar amb la [[Gran Guerra del Nord]] el 1720. Suècia va acordar lliurar les seves possessions a Livònia a canvi d'un pagament per part de [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic]] però no va pagar la compensació promesa i va perdre la seva influència en els assumptes bàltics. Els termes del tractat sobre Livònia van ser ignorats i la guerra de Livònia va reprendre's. Des del punt de vista d'Ivan, el tractat va permetre als poders implicats formar una aliança contra ell, un cop ja no lluitaven entre ells.{{sfn|De Madariaga|2006|p=264}}
A principis de la dècada de 1570, [[Joan III de Suècia]] es va enfrontar a una ofensiva russa sobre les seves posicions a Estònia. Reval va resistir un setge rus el 1570 i el [[1571]] i diverses places més petites van ser preses per les forces russes. L'avanç rus es va concloure amb el saqueig de [[Weissenstein]] el [[1573]], on, després de la seva captura, les forces d'ocupació van cremar vius alguns dels líders de la guarnició sueca, inclòs el comandant desencadenant una campanya de represàlia de Joan des de [[Wesenberg]]. També hi va haver incursions russes a Finlàndia arribant a [[Helsingfors]] el [[1572]], i es va signar una treva de dos anys en aquest front el 1575.{{sfn|Roberts|1968|p=258}} Entretant Magnus assetjà Reval, controlat per Suècia sense el suport ni del germà d'Ivan IV de Rússia ni de Frederic II de Dinamarca{{sfn|De Madariaga|2006|p=128}} el va abandonar el març de 1571, amb el que es va intensificar l'acció sueca al Bàltic, amb el suport passiu de [[Segimon II August]].{{sfn|De Madariaga|2006|p=264}} Al mateix temps, els [[tàtars]] del [[Kanat de Crimea]] van devastar els territoris russos i van [[Crema de Moscou (1571)|cremar i saquejar Moscou]] en 1571 durant les [[Guerres russo-crimeanes]].{{sfn|Peterson|2007|p=91}} La sequera i les epidèmies havien afectat fatalment l'economia russa i l'[[Oprítxnina]] havia alterat profundament el govern. Després de la derrota de les forces de Crimea i [[Horda de Nogai]] el 1572, l'oprichnina va ser enderrocada i va canviar també la forma de formar els exèrcits russos,{{sfn|De Madariaga|2006|p=277-278}} introduint una nova estratègia a base de desenes de milers de tropes autòctones, cosacs i tàtars, en lloc d'uns pocs milers de soldats hàbils i mercenaris, com era la pràctica dels seus adversaris.{{sfn|Peterson|2007|p=93}}
La contraofensiva de Joan es va estancar al setge de Wesenberg el 1574, quan les unitats alemanyes i escoceses de l'exèrcit suec es van revoltar. La guerra
La campanya d'Ivan va arribar al seu apogeu quan uns altres 30.000 soldats russos van creuar a Livònia el 1577{{sfn|Frost|2000|p=27}} i van devastar les zones daneses en represàlia per l'adquisició danesa de Hapsal, Leal i Lode, acabant amb la influència danesa a Livònia quan Frederic II va acordar amb Suècia i Polònia acabar amb la participació danesa en la guerra.{{sfn|Roberts|1968|p=258-259}} Les forces sueques van ser assetjades a Reval i la Livònia central fou atacada fins a Dünaburg, formalment sota control polonès-lituà des del Tractat de Vilnius de 1561.{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}} Els territoris conquerits es van sotmetre a Ivan o a Magnus, declarat monarca del Regne de Livònia el 1570,{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}} i que va desertar d'Ivan IV el mateix any després d'haver començat a apropiar-se de castells sense consultar al tsar.<ref>{{ref-llibre |cognom=Oakley |nom=Steward |títol=War and peace in the Baltic, 1560–1790, War in Context |pàgines=37 |lloc=Abingdon, New York |editorial=Routledge |any=1993 |isbn=0-415-02472-2 |llengua=anglès}}</ref> Quan [[Kokenhusen]] es va lliurar a Magnus per evitar combatre l'exèrcit d'Ivan IV, el tsar va saquejar la ciutat i va executar els comandants alemanys. La campanya es va centrar llavors en Wenden, "el cor de Livònia", que com a antiga capital de l'[[orde livonià]] no només tenia una importància estratègica, sinó també un símbol de Livònia mateixa.{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}}
== Referències ==
| |||