Guerra de Livònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Etiqueta: Disambiguation links |
||
Línia 16:
== Curs de guerra ==
El 1547, el [[Gran Ducat de Moscou]] es transformar en el [[Tsarat de Rússia]], amb el coronament d'[[Ivan IV de Rússia]] com a tsar,<ref>{{ref-web |cognom=Приемская |nom=Евгения |url=https://iz.ru/news/659954 |consulta=16 setembre 2021 |títol=Иван IV Грозный: первый царь всея Руси |editor=iz |data=25 gener 2017 |llengua=rus}}</ref> que volia reunir les terres ètnicament [[rutens|rutenes]] de l'antic [[Rus de Kíev]], aliant-se amb altres potències al voltant del Bàltic en la guerra de Livònia.
Ivan IV va considerar el [[tractat de Pozvol]], que posava la [[confederació de Livònia]] sota la protecció de la [[Unió de Polònia-Lituània]] com a casus bellien contravenir la treva entre Livònia i Rússia de [[1554]] per la què Livònia va acordar no entrar en aliança amb Polònia i Lituània.{{sfn|De Madariaga|2006|p=128}} Ivan va envair Livònia en 1558, que va patir una derrota decisiva a mans de les tropes del [[Gran Ducat de Moscou]] durant la [[Batalla d'Ergeme]] del [[1560]] i l'orde va sol·licitar la protecció de [[Segimon II August]]. El [[1561]], l'últim mestre de l'[[Orde de Livònia]], [[Gotthard Kettler]], pel [[Tractat de Vílnius]] va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al [[luteranisme]], i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any.{{sfn|Frost|2000|p=26}}
[[Fitxer:Livonian war map (1558-1560)-es.svg|miniatura|Mapa de les campanyes a Livonia, 1558–1560]]
El bisbe [[Johann von Münchhausen]] va vendre el [[bisbat d'Ösel-Wiek]] en 1559 [[Frederic II de Dinamarca]], i aquest va intentar mediar una pau a la regió, nomenant com a bisbe al seu germà [[Magnus de Holstein]], qui va seguir immediatament els seus propis interessos, comprant el [[bisbat de Curlàndia]] sense el consentiment de Frederic i intentant expandir-se a [[Comtat de Harju|Harju]] i [[Virumaa]],{{sfn|Frost|2000|p=25}} però [[Eric XIV]] les va incorporar a Suècia formant el [[ducat d'Estònia]], com també ho feu [[Reval]], precipitant la [[Guerra Nòrdica dels Set Anys]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Elliott |nom=John Huxtable |títol=Europe divided, 1559–1598 |url=https://books.google.com/books?id=zfGrxQBcuXgC |series=Blackwell classic histories of Europe |edició=2a |editorial=Wiley-Blackwell |lloc=Hoboken, New Jersey |any=2000 |isbn=978-0-631-21780-0 |pàgines=14 |llengua=anglès}}</ref> [[Segimon II August]] va mantenir estretes relacions amb el germà d'Eric XIV, [[Joan III de Suècia|Joan, duc de Finlàndia]], i l'octubre de 1562 Joan es va casar amb [[Caterina Jagelló]] la germana de Segimon, impedint així que es casés amb [[Ivan IV de Rússia]]. Eric va aprovar el matrimoni però es va molestar quan Joan va prestar a Segimon 120.000 dalers i va rebre set castells de Livònia com a garantia. Aquest incident va provocar la captura i la presó de Joan a l'agost de 1563 en nom d'Eric XIV, amb la qual cosa Segimon es va aliar amb Dinamarca i Lübeck contra Eric XIV l'octubre del mateix any.{{sfn|Frost|2000|p=26}}
La intervenció de Dinamarca-Noruega, Suècia i Polònia-Lituània a Livònia va iniciar un període de guerra pel control del Bàltic, lliurada a l'oest i sud d'Escandinàvia amb importants batalles navals, amb un primer anys de guerra intensa, seguit per un període de baixa intensitat entre 1562 i 1570, quan es van intensificar de nou. Les disputes van acabar el [[1570]] amb el [[tractat de Stettin]],{{sfn|Frost|2000|p=29-37}} que va convertir Dinamarca en la potència suprema i dominant del nord d'Europa, però no va aconseguir restaurar la [[Unió de Kalmar]]. Les condicions desfavorables per a Suècia van provocar una sèrie de conflictes que només van acabar amb la [[Gran Guerra del Nord]] el 1720. Suècia va acordar lliurar les seves possessions a Livònia a canvi d'un pagament per part de [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic]] però no va pagar la compensació promesa i va perdre la seva influència en els assumptes bàltics. Els termes del tractat sobre Livònia van ser ignorats i la guerra de Livònia va reprendre's. Des del punt de vista d'Ivan, el tractat va permetre als poders implicats formar una aliança contra ell, un cop ja no lluitaven entre ells.{{sfn|De Madariaga|2006|p=264}}
=== 1570–1577: Dominació russa i regne de Livònia ===
A principis de la dècada de 1570, [[Joan III de Suècia]] es va enfrontar a una ofensiva russa sobre les seves posicions a Estònia. Reval va resistir un setge rus el 1570 i el [[1571]] i diverses places més petites van ser preses per les forces russes. L'avanç rus es va concloure amb el saqueig de [[Weissenstein]] el [[1573]], on, després de la seva captura, les forces d'ocupació van cremar vius alguns dels líders de la guarnició sueca, inclòs el comandant desencadenant una campanya de represàlia de Joan des de [[Wesenberg]]. També hi va haver incursions russes a Finlàndia arribant a [[Helsingfors]] el [[1572]], i es va signar una treva de dos anys en aquest front el 1575.{{sfn|Roberts|1968|p=258}} Entretant Magnus assetjà Reval, controlat per Suècia sense el suport ni del germà d'Ivan IV de Rússia ni de Frederic II de Dinamarca{{sfn|De Madariaga|2006|p=128}} el va abandonar el març de 1571, amb el que es va intensificar l'acció sueca al Bàltic, amb el suport passiu de [[Segimon II August]].{{sfn|De Madariaga|2006|p=264}} Al mateix temps, els [[tàtars]] del [[Kanat de Crimea]] van devastar els territoris russos i van [[Crema de Moscou (1571)|cremar i saquejar Moscou]] en 1571 durant les [[Guerres russo-crimeanes]].{{sfn|Peterson|2007|p=91}} La sequera i les epidèmies havien afectat fatalment l'economia russa i l'[[Oprítxnina]] havia alterat profundament el govern. Després de la derrota de les forces de Crimea i [[Horda de Nogai]] el 1572, l'oprichnina va ser enderrocada i va canviar també la forma de formar els exèrcits russos,{{sfn|De Madariaga|2006|p=277-278}} introduint una nova estratègia a base de desenes de milers de tropes autòctones, cosacs i tàtars, en lloc d'uns pocs milers de soldats hàbils i mercenaris, com era la pràctica dels seus adversaris.{{sfn|Peterson|2007|p=93}}
La contraofensiva de Joan es va estancar al setge de Wesenberg el 1574, quan les unitats alemanyes i escoceses de l'exèrcit suec es van revoltar. La guerra suposava una gran càrrega financera per a Suècia i, a finals de 1573, als mercenaris alemanys de Suècia se'ls devien 200.000 [[Riksdaler suec|dalers]]. Joan els va donar els castells de [[Hapsal]], [[Leal]] i [[Lode]] com a garantia, però quan no va pagar els van vendre a Dinamarca.{{sfn|Roberts|1968|p=258}}
La campanya d'Ivan va arribar al seu apogeu quan uns altres 30.000 soldats russos van creuar a Livònia el 1577{{sfn|Frost|2000|p=27}} i van devastar les zones daneses en represàlia per l'adquisició danesa de Hapsal, Leal i Lode, acabant amb la influència danesa a Livònia quan Frederic II va acordar amb Suècia i Polònia acabar amb la participació danesa en la guerra.{{sfn|Roberts|1968|p=258-259}} Les forces sueques van ser assetjades a Reval i la Livònia central fou atacada fins a Dünaburg, formalment sota control polonès-lituà des del Tractat de Vilnius de 1561.{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}} Els territoris conquerits es van sotmetre a Ivan o a Magnus, declarat monarca del Regne de Livònia el 1570,{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}} i que va desertar d'Ivan IV el mateix any després d'haver començat a apropiar-se de castells sense consultar al tsar.<ref>{{ref-llibre |cognom=Oakley |nom=Steward |títol=War and peace in the Baltic, 1560–1790, War in Context |pàgines=37 |lloc=Abingdon, New York |editorial=Routledge |any=1993 |isbn=0-415-02472-2 |llengua=anglès}}</ref> Quan [[Kokenhusen]] es va lliurar a Magnus per evitar combatre l'exèrcit d'Ivan IV, el tsar va saquejar la ciutat i va executar els comandants alemanys. La campanya es va centrar llavors en Wenden, "el cor de Livònia", que com a antiga capital de l'[[orde livonià]] no només tenia una importància estratègica, sinó també un símbol de Livònia mateixa.{{sfn|Peterson|2007|p=92-93}}
=== 1577–1583: Derrota russa ===
El 1576, el príncep transsilvà [[Stefan Batory]] es va convertir en rei de Polònia i gran duc de Lituània després d'una disputada elecció al tron conjunt polonès-lituà contra l'[[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Maximilià]].{{sfn|Stone|2001|p=122}} Tant la promesa de Batory, [[Anna de Polònia|Anna Jagelló]] com Maximilià II, havien estat proclamats elegits al tron el desembre de 1575, amb tres dies de diferència; Batory tenia l'oposició de Danzig, que va resistir l'adhesió de Batory amb el suport danès, però la mort de Maximilià en 1576 va evitar que el conflicte escalés.{{sfn|De Madariaga|2006|p=310}} El [[Setge of Danzig (1577)|setge de Danzig]] de 1577 va acabar quan Batory va concedir nous drets autònoms a la ciutat a canvi d'un pagament de 200.000 zloty, i per 200.000 zloty més, va nomenar al Hohenzollern [[George Frederick de Brandenburg-Ansbach]] com a administrador de Prússia i va obtenir el suport militar d'aquest últim en la planificada campanya contra Rússia.{{sfn|Stone|2001|p=123}} Batory va rebre uns pocs soldats dels seus vassalls polonesos i es va veure obligat a reclutar mercenaris, principalment polonesos, hongaresos, bohemis, alemanys i valacs.
[[Joan III de Suècia]] i Stefan Batory es van aliar contra [[Ivan IV de Rússia]] el desembre de 1577. Polònia també va reivindicar tota Livònia, sense acceptar el domini suec de cap part, i els 120.000 dalers prestats el 1562 encara no havien estat amortitzats, malgrat les millors intencions de [[Segimon II August]] de solucionar-ho.{{sfn|Frost|2000|p=28}} Al novembre, les forces lituanes que es dirigien cap al nord havien capturat [[Dünaburg]] mentre una força polonès-sueca va prendre la ciutat i el castell de Wenden a principis de 1578. Les forces russes no van poder recuperar la ciutat al febrer, un atac seguit d'una ofensiva sueca, dirigida a Pernau (Pärnu), Dorpat i Novgorod, entre d'altres. Al setembre, Ivan va respondre enviant un exèrcit de 18.000 homes, que van recuperar Oberpahlen (Põltsamaa) de Suècia i després van marxar cap a Wenden. A la seva arribada a Wenden, l'exèrcit rus va assetjar la ciutat, però va ser trobat per una força de socors d'uns 6.000 soldats alemanys, polonesos i suecs. En la següent batalla de Wenden, les baixes russes van ser greus amb armament i cavalls capturats, deixant a Ivan IV amb la seva primera derrota greu a Livònia.{{sfn|Peterson|2007|p=94}}
[[Fitxer:Campaigns_of_Stefan_Batory.svg|miniatura|Campanya de Livònia de Stefan Batory, en negreta la frontera cap al 1600]]
Batory va accelerar la formació dels [[hússars]], una nova tropa de cavalleria ben organitzada que va substituir la lleva feudal,{{sfn|Stone|2001|p=126-127}} va millorar un sistema d’artilleria ja eficaç, i va reclutar [[cosacs]], reunint 56.000 soldats, 30.000 d'ells lituans{{sfn|Stone|2001|p=126-127}} per al seu primer assalt a Rússia a [[Polotsk]], com a part d'una campanya més àmplia. Amb les reserves d'Ivan a [[Pskov]] i [[Novgorod]] per protegir-se d'una possible invasió sueca, la ciutat va caure el 30 d'agost de 1579.{{sfn|Stone|2001|p=126-127}} Batory va nomenar Jan Zamoyski, per dirigir una força de 48.000, d'ells 25.000 lituans, contra la fortalesa de Velikie Luki que va capturar el 5 de setembre de 1580. Sense resistència significativa les guarnicions de Sokol, Velizh i Usvzat van caure ràpidament i el 1581, la força va assetjar Pskov, una fortalesa ben fortificada i molt defensada. El suport financer del parlament polonès estava caient, i Batory no va aconseguir atreure les forces russes a Livònia cap a camp obert abans de l'inici de l'hivern. Sense adonar-se que l'avanç polonès-lituà estava a la baixa, Ivan va signar la [[Pau de Iam Zapolsk]].{{sfn|Stone|2001|p=126-127}}
El fracàs del setge suec de Narva el 1579 va conduir al nomenament de [[Pontus De la Gardie]] com a comandant en cap, que va prendre les ciutats de Kexholm i Padise el 1580,{{sfn|Roberts|1968|p=263}} i el 1581, simultàniament a la caiguda de Wesenberg, un exèrcit mercenari contractat per Suècia va recuperar la ciutat estratègica de Narva usant la considerable flota de Suècia i en represàlia per les anteriors massacres russes, 7.000 russos van ser assassinats segons la crònica contemporània de Russow. La caiguda de Narva va ser seguida per les d'Ivangorod, Jama i Koporye, deixant Suècia content amb els seus guanys a Livònia.{{sfn|Roberts|1968|p=264}}
=== Treves de Jam Zapolski i Plussa ===
Les negociacions dirigides pel legat papal jesuïta Antonio Possevino van donar lloc a la [[Pau de Iam Zapolsk]] de 1582, una humiliació per al tsar que va sol·licitar la treva. Segons l'acord, Rússia cediria totes les zones de Livònia que encara mantenia i la ciutat de Dorpat a la [[Confederació de Polònia i Lituània]] que a més retindria [[Polotsk]]. Els territoris suecs capturats, concretament Narva serien retinguts pels russos i Velike Luki seria retornat del control de Batory a Rússia. L'armistici, que no va aconseguir un acord de pau total, havia de durar deu anys i es va renovar dues vegades, el 1591 i el 1601. Batory va fracassar en els seus intents de pressionar Suècia perquè renunciés als seus guanys a Livònia, particularment a Narva.{{sfn|Roberts|1968|p=264}}
Després d'una decisió de [[Joan III de Suècia]], la guerra amb Rússia va acabar quan el tsar va concloure la treva de Plussa amb Suècia el 10 d'agost de 1583 per la que Rússia va renunciar a la major part d'Íngria, deixant Narva i Ivangorod també sota control suec. Originalment previst que durés tres anys, la treva ruso-sueca es va estendre més tard fins al 1590.{{sfn|Roberts|1968|p=264}}
== Bibliografia ==
| |||