Oclocràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 20:
== Execució ==
És comú que la instauració d'una oclocràcia pugui arribar de manera interessada. Il·lustres pensadors com [[Aristòtil]], [[Pèricles]], [[Giovanni Sartori]], [[Juvenal]], [[Shakespeare]], [[Lope de Vega]], [[Stuart Mill]], [[Ortega i Gasset]] o [[Alexis de Tocqueville|Tocqueville]] van advertir del perill de la democràcia popular: l'interès dels grups que exerceixen el seu poder per fer-la degenerar en oclocracia, amb l'objectiu de mantenir aquest poder de forma corrupta, buscant una il·lusòria [[legitimitat]] davant del sector més ignorant de la societat, cap al qual dirigeixen tots els seus esforços [[Propaganda|propagandístics]] i manipuladors.<ref>{{Ref-publicació|article=Elecciones sin debates|url=https://elpais.com/diario/2000/03/02/opinion/951951606_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=José Juan|cognom=González Encinar}}</ref>
En el desenvolupament d'aquestes pràctiques, es té en compte, només de manera superficial, els interessos reals del país que més s'adequïn al model [[ideològic]] que es vol imposar. Es pot fer apel·lant (o fomentant) emocions, pors i inquietuds [[Irracional|irracionals]], [[Fanatisme|fanatismes]], sentiments [[Nacionalisme|nacionalistes]] exacerbats, per la creació de desitjos injustificats o inabastables, etc.. D'aquesta manera es guanya el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de l'[[oratòria]] i la [[retòrica]], però també a través del control de la població. L'apropiació dels [[mitjans de comunicació]] i dels [[Sistema educatiu|mitjans d'educació]] per part d'aquests grups de poder són punts clau per a qui cerca aquesta estructura de govern, per tal d'utilitzar la [[desinformació]].<ref>{{Ref-web|títol=Gobierno de la estulticia|url=https://www.diariodealmeria.es/opinion/articulos/Gobierno-estulticia_0_1369963083.html|data=2019-07-04|consulta=2021-09-30|llengua=|nom=Andrés|cognom=García Ibáñez|editor=Diario de Almería}}</ref>
Així es manté un domini dinàmic sobre les masses, que creuen que estan fent prevaldre els seus propis desitjos - immediats i incontrolats -, donant l'aparença d'un legítim poder polític constituït sobre la voluntat popular. No obstant això, tal com assegura Rousseau a [[El contracte social]], la clau es troba en el conjunt de ciutadans conscients de la seva situació i de les seves necessitats, amb una voluntat formada i preparada per a la presa de decisions i per a exercir el seu poder de legitimació de forma plena. D'aquesta manera, el poder abandona el camp de la política al camp de la demagògia i del populisme.<ref>{{Ref-llibre|edició=Updated edition|títol=Manufacturing consent : the political economy of the mass media|url=https://www.worldcat.org/oclc/47971712|data=2002|lloc=New York|isbn=0-375-71449-9|nom=Edward S.|cognom=Herman|cognom2=Chomsky|nom2=Noam}}</ref>
== Exemples ==
[[Fitxer:SalemWitchcraftTrial large.jpg|miniatura|[[Il·lustració]] dels [[Judici|Judicis]] de Salem.]]
* [[Cleandre (ministre)|Marc Aureli Cleandre]] fou un sinistre personatge de l[[Imperi Romà|'imperi romà]] durant el {{Segle|II|3=s}}, [[favorit]] de l'emperador [[Còmmode]]. Aprofitant el seu poder dintre de l'[[Exèrcit|exercit]] romà, va aconseguir que els militars [[Presó|empresonessin]] i [[Execució|executessin]] [[Tigidi Perennis]], assumint a continuació el seu càrrec com a [[prefecte del pretori]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Dio's Roman history : with an English translation|url=https://www.worldcat.org/oclc/688941|editorial=Harvard University Press|data=1914-1927|lloc=Cambridge, Mass.|isbn=0-674-99036-6|cognom=|pàgines=9-10|volum=XXII|enllaçautor=Cassius Dio|autor=Cassius Dio Cocceianus}}</ref>
* El [[Judici a les Bruixes de Salem|judici a les bruixes de Salem]] fou un episodi succeït entre [[1692]] i [[1693]] a [[Salem (Massachusetts)|Salem]] ([[Massachusetts]]), en el qual, els [[Puritanisme|puritans]] i diversos clans familiars interessats en expandir les seves possessions van provocar persecucions, empresonaments i execucions sota acusacions de [[bruixeria]].<ref>{{Ref-web|url=http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/SalVRec.html|títol=SALEM VILLAGE RECORD BOOK|consulta=30/09/2021|editor=The Historical Collections of the Danvers Historical Society|data=1924-1931|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060908143249/http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/SalVRec.html|arxiudata=08/09/2006}}</ref>
*La [[Por Roja|por roja]] va ser un fenomen observat als Estats Units en dues etapes: coincidint amb la [[Revolució Russa]] i en l'epoca del [[Teló d'acer]]. En aquestes èpoques, es van succeir arreu del país les acusacions de [[comunisme]], [[espionatge]], elaboració de [[Llista negra|llistes negres]] i restricció de [[Drets humans|drets]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Red scare : FBI and the origins of anticommunism in the United States, 1919-1943|url=https://www.worldcat.org/oclc/45037963|editorial=Museum Tusculanum Press, University of Copenhagen|data=2000|lloc=Copenhagen|isbn=87-7289-581-0|nom=Regin|cognom=Schmidt}}</ref>
== Actualitat ==
En els darrers temps s'han popularitzat dos anglicismes relacionats amb el concepte d'oclocràcia: el ''mobbing'' o [[assetjament laboral]] i el ''bullying'' o [[assetjament escolar]]. En ambdós casos, un petit grup aconsegueix que la majoria (l'''oclos'') reaccioni violentament contra un membre.<ref>{{Ref-llibre|títol=Understanding Violence: The Intertwining of Morality, Religion and Violence: A Philosophical Stance|url=https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=Qq8XgxAMISYC&oi=fnd&pg=PR1&dq=ochlocracy+mobbing+bullying&ots=ezlasLIseX&sig=OzOvzS92gZeuV19K9IR70LSqWqI#v=onepage&q&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2011-09-18|isbn=978-3-642-21972-6|llengua=en|nom=Lorenzo|cognom=Magnani}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Mobbing : causes, consequences, and solutions|url=https://www.worldcat.org/oclc/725296872|editorial=Oxford University Press|data=2012|lloc=Oxford|isbn=978-0-19-538001-9|nom=Maureen P.|cognom=Duffy}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Workplace bullying and mobbing in the United States|url=https://www.worldcat.org/oclc/987796655|data=2018|lloc=Santa Barbara, California|isbn=978-1-4408-5023-3}}</ref>
Un altre cas d'oclocràcia es pot trobar en cert comportament dels usuaris de [[xarxes socials]] que, guiats per determinats perfils o per contingut promocionat, poden ser dirigits envers una determinada activitat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ochlocracy in the Cybersphere|url=https://link.springer.com/10.1007/978-3-030-76821-8_25|editorial=Springer International Publishing|data=2021|lloc=Cham|isbn=978-3-030-76820-1|pàgines=219–227|doi=10.1007/978-3-030-76821-8_25|llengua=en|nom=Ronald M.|cognom=Glassman}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Hasanović|nom=Jasmin|article=Ochlocracy in the practices of civil society: a threat for democracy?|publicació=Studia Juridica et Politica Jaurinensis|url=https://www.researchgate.net/publication/317037058_Ochlocracy_in_the_practices_of_civil_society_a_threat_for_democracy|data=2015-01|pàgines=56-67|lloc=Sarajevo}}</ref>
== Vegeu també ==
| |||