Escola socràtica menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
m Robot: Reemplazo automático de texto (- es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per tal que , - per tal d |
||
Línia 21:
És ben clar que les tres escoles socràtiques menors més importants (deixant apart la poc rellevant escola d'Elis), tot i que no estaven relacionades entre elles, i que els seus fundadors (com ja he mencionat) estaven bastant enemistats entre ells, aquestes escoles tenen, en general, alguns elements comuns que, no només les fan un tant semblants entre elles, sinó que les distingeixen a les tres de l'Acadèmia (l'"escola socràtica major").
Per començar, enfront de la gran volada especulativa de Plató i dels primers temps de l'Acadèmia, els "socràtics menors" (tant els fundadors com els seus deixebles) recomanen als seus "oients" que
El pensament, en general, de les tres escoles, té com a finalitat radical la "ètica més immediata". L'immediat és aconseguir la felicitat; però no una felicitat immoral i "sense ètica", sinó una felicitat aconseguida a través d'una actitud individualista, indiferent, serena. Una actitud individualista, "apolítica però no antipolítica", poc activa en la societat, centrada en una satisfacció constant però moderada. Hi ha qui ha anomenat aquest tipus de moral (pròpia dels socràtics i d'alguns pensadors grecs posteriors) com a "L'ideal del savi".
No obstant això, el sistema per aconseguir aquesta felicitat individual (i potser "la felicitat individual obtinguda en concret") és un tant diferent segons l'escola socràtica a la que ens referim: per als cínics, la felicitat individual s'aconseguia amb la supressió individual de necessitats; per als cirenaics, la felicitat individual s'obté amb una dosi elevada (però amb autocontrol) de plaer empíric i material; per als megàrics, la felicitat individual s'aconsegueix quan hom obté el coneixement de la realitat del bé ("quan un sap què és el bé i què és el mal, escull sempre el bé sense dubtes").
Potser el membre més important d'aquestes escoles moralistes, deixant apart els seus fundadors, fou el cínic Diògens de Sínope, molt famós per les anècdotes que sobre la seva vida ens conservà Diògens Laerci. Com hom sap, Diògens el cínic vivia "com un gos", dins un barril, sense preocupacions ni materials, ni econòmiques, ni intelectuals, i refusant, pel que sembla, ofertes generoses d'Alexandre Magne en persona.
El futur d'aquestes escoles socràtiques fou incert. Des de bon principi, i cadascuna per la seva banda, hagueren de lluitar contra les escoles contemporànies d'aleshores (l'Acadèmia de Plató i el Liceu d'Aristòtil), i aviat, contra les escoles filosòfiques posteriors (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), que les combaté alhora que n'acceptava algunes tesis. De totes maneres, potser l'escola socràtica menor que aconseguí més popularitat fou l'escola cínica, la qual, com
[[Categoria:Cultura de l'antiga Grècia]]
| |||