Sisenand: diferència entre les revisions

De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa. Sens dubte la facció rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble però perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant això la tendència que en el seu moment va representar Viteric havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels ''Thiufadus'' o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unànime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a u dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimània o Narbonense, a la cort del rei Dagobert de Nèustria, per demanar-li un exèrcit que servís als seus propòsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei Turismon (451- 53) al qual li va regalar el general [[Aeci]].

 

 

L'exèrcit franc, reclutat a Borgonya, es va concentrar a [[Tolosa]] segurament a principis de [[març]] del [[631]]. No se sap quina ruta va utilitzar aquest exèrcit per entrar a Hispània, però segurament van utilitzar la via que enllaçava el [[Bearn]] amb [[Saragossa]] entre ''Summo Pireneo, Ebellino'' (entre Jaca i Ayerbe) i ''Forum Gallorum'' (prop d' [[Ayerbe]]).

Sembla probable que hi hagués alguna oposició a la proclamació d'un rei recolzat pels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germà de Suintila, contra el nou rei.

 

La guerra civil es portaria a efecte durant el [[632]]. Sisenand preparava el que seria [[IV Concili de Toledo]] per a aquest mateix any quan suposava que estaria ben assentat en el tron, i sens dubte planejava condemnar a Suintila i justificar la seva usurpació. Però l'activitat militar dels rebels, els suports que trobaven, o els que perdia Sisenand a causa de la feina de Geila o per altres causes, van fer que el 632 passés en plena guerra civil. El Concili va haver d'endarrerir-se. Isidor havia sortit ja de Sevilla i estava prop de Toledo per assistir al Concili el 632, quan va rebre la notícia de la suspensió i el consell real que tornés a la seva residència. Amb tota probabilitat els rebels no dominaven Sevilla, car en cas si fos d'aquesta manera és improbable que Isidor hagués pogut sortir de la ciutat o que el rei l'hagués permès tornar.

 

 

Sembla que una part del clero va prendre les armes al costat dels rebels, que probablement representava a la facció favorable a Suintila i al poble. Es sospita fins i tot que es va negociar el suport bizantí a través d'alguns religiosos.

 

 

A finals de l'any [[633]] (el [[5 de desembre]]) es va inaugurar, en presència del rei, el IV Concili de Toledo, celebrat a l'Església de Santa Leocadia, construïda per ordre de Sisebuto. Van assistir seixanta-nou bisbes. Sembla que per primera vegada van assistir a les sessions alguns ''Viri Illustris'' però no van signar les actes i per tant no havien de tenir veu ni vot. Sembla que des d'aleshores la seva assistència es va convertir en costum. El rei es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d'Isidor. Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots.