Camille Claudel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
→‎Biografia: Millora d'edició.
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 5:
Des de la seva infància a Champagne, Camille va ser una apassionada de l'[[escultura]]; jugava amb el [[Fang (geologia)|fang]] i esculpia les persones que l'envoltaven, com el seu germà Paul i la seva serventa Helene. Va arribar a [[París]] el [[1883]] amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingressà a l'[[acadèmia Colarossi]]. El 1882, és acceptada per [[Paul Dubois]], director de l'Escola Nacional de Belles Arts. Té la seva primera trobada amb [[Auguste Rodin]] el [[1883]], i l'any següent comença a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i col·labora en la realització de les figures de la monumental ''Les portes de l'infern''.
 
L'obra de l'escultora, malgrat ser molt propera a la del seu mestre, té un toc personal i femení, sense ser mai una còpia: per això, [[Octave Mirbeau]] va proclamar el seu geni. A banda de ser una de les seves principals col·laboradores, fou també la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i [[Muses|musa]], inspirant obres com la ''Danaïde'' o ''Fugit Amoramor''. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la tasca mútua.
 
Tot i la passió, la relació entre Rodin i Camille és complicada, conflictiva i amb contínues interrupcions i crisis. Sovintegen plegats els ambients artístics i culturals més importants del [[París]] de l'època i fan llargues estades fora de la ciutat, però Rodin està unit sentimentalment a una altra dona, [[Rose Beuret]], a qui no té intenció d'abandonar per casar-se amb Camille. Aquesta situació serà la inspiració d'una de les obres més importants de Camille: ''L'Ageâge murmûr''. En aquesta escultura, veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap a Rodin, qui li dona l'esquena mentre una dona mig àngel mig bruixa (que representa Rose Beuret) se l'enduu.
 
Una vegada trencada la seva relació amb l'escultor, entra en la seva vida [[Claude Debussy]], però també ell està unit a una altra dona. Mentrestant, les seves obres tenen cert èxit, i sovint apareixen articles sobre ella en les [[revista|revistes]] d'art. En aquesta època de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del món.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carrano |nom=Patrizia |títol=Las escandalosas: Veinte mujeres que han hecho historia |url= http://books.google.cat/books?id=fog1sIS0XCwC&pg=PA119&dq=Camille+Claudel+Claude+Debussy&hl=ca&sa=X&ei=5EAGU9DDJoaa7QaQ64GwDw&ved=0CGgQ6AEwCA#v=onepage&q=Camille%20Claudel%20Claude%20Debussy&f=false |llengua=castellà | editorial=Siruela |data=2008 |pàgines=119 |isbn=8498411807}}</ref>