Revisió del 09:09, 20 jul 2021 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.786.793 edits m estandarditzant codi ← Edició anterior		Revisió del 23:14, 15 oct 2021 modifica desfés BCNViki (discussió \| contribucions) 3.685 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 13: '''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]) fou un [[cineasta]] [[francesos\|francès]].<ref>{{GEC\|0055017}}</ref> Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[salt enrere\|flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.<ref>{{GEC\|0046460\|Nouvelle Vague}}</ref> El 2009 (i pòstumament el 2014) va ser homenajat per a la seva carrera i obra completa a Canes.<ref name=Ara>{{ref-publicació\| article=Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais\|publicació=Diari Ara\|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-frances-Alain-Resnais_0_1094290777.html\|data =2/3/2014}}</ref> Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris ~~Maker~~Marker]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, ~~en gran manera postmoderna,~~va ~~tingué~~tenir una gran influència en Resnais. La pel·lícula clau de la seva carrera fou ''Hiroshima mon amour'' (1959). La seva profunda reflexió ~~envers~~sobre el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de [[Jean-Luc Godard]] i Truffaut, per exemple. VaResnais va mantenir el seu interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com ~~s'aprecia~~es pot comprovar ~~amb~~en obres menys conegudes com aara ''[[Providence (pel·lícula)\|Providence]]'' (1977), que segueix la interacció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund. La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el ''noveau roman'' que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. [[Jean Caroyl]], [[Jorge Semprún]] i, sobretot, [[Marguerite Duras]], que va escriure ''Hiroshima mon amour'', exerciren una gran influència en ell. La col·laboració de Resnais amb [[Alain Robbe-Grillet]] ena ''[[L'any passat a Marienbad]]'' (1961) ~~produí~~va produir un dels films més complexos del cinema ~~d'art i assaig internacional més difícils~~experimental. La seva fascinació per ~~l'experimentació~~les ~~formal~~provatures i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera. ''Smoking/No Smoking'' (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obviformals i ~~universal,~~per iestructures ~~tots es desenvolupen en un cementiri. El seu darrer treball, ''Aimer, boire et chanter'' (2014),~~impenetrables va ~~ser~~perdurar ~~guardonat amb~~fins al ~~premi Alfred Bauer i amb el Premi~~fnal de la ~~Crítica~~seva ~~Internacional FIPRESCI de la passada edició de la [[Berlinale]]~~carrera.~~<ref name="Ara"/>~~ ''Smoking/No Smoking'' (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que tingui un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri. El seu darrer treball, ''Aimer, boire et chanter'' (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI a la [[Berlinale]].<ref name="Ara" /> == Vida privada == Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès [[André Malraux]]). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa [[Sabine Azéma]], amb qui es casà a [[Scarborough]], [[North Yorkshire]].

Alain Resnais: diferència entre les revisions