Capità Amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Verb transitiu |
Ampliat i corregit |
||
Línia 27:
'''''Captain America Comics''''' #1 —amb [[data de portada]] març de 1941<ref>{{ref-web|url=http://www.comics.org/issue/1313/|títol=Captain America Comics #1 |editor=Grand Comics Database|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130510051122/http://www.comics.org/issue/1313/ |arxiudata=10 de maig de 2013|llengua=anglès|consulta=23 de setembre de 2019}}</ref> i a la venta el [[20 de desembre]] de [[1940]],<ref>{{ref-llibre|cognom = Evanier|nom = Mark|títol = Kirby: King of Comics|editorial = Abrams Books|any = 2008|lloc= Nova York, Nova York|pàgines = 50|isbn = 978-0-8109-9447-8|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Thomas|nom= Roy|enllaçautor= Roy Thomas|cognom2=Sanderson|nom2=Peter|títol= The Marvel Vault: A Museum-in-a-Book with Rare Collectibles from the World of Marvel|editorial= Running Press|any= 2007|llocation= Philadelphia, Pennsylvania|pàgines= 21|ISBN= 978-0-7624-2844-1|cita= ''Captain America Comics'' #1 went on sale around the end of 1940, with a March 1941 cover date.}}</ref> un any abans de l'[[atac a Pearl Harbor]], però un any complet des de l'inici de la Segona Guerra Mundial- va mostrar al protagonista colpejant el líder nazi [[Adolf Hitler]]; va vendre prop d'un milió d'exemplars.<ref name="fromm">{{ref-publicació |cognom= Fromm|nom= Keif|títol= The Privacy Act Of Carl Burgos|publicació= Alter Ego|volum= 3|exemplar= 49|pàgines= 4|editorial= TwoMorrows Publishing|data= Juny 2005|lloc= Raleigh, North Carolina|llengua= anglès}}</ref> Tot i que la majoria de lectors van respondre favorablement al còmic, alguns van posar-hi objeccions. Simon va assenyalar: "Quan va sortir el primer número, vam tenir moltes... cartes amenaçadores i missatges d'odi. Algunes persones es van oposar realment al que suposava el Cap."<ref name="Wright 36"/> Les amenaces, que incloïen grups amenacadors de persones que feien sortides al carrer fora de les oficines, van resultar tan greus que la protecció policial es va publicar amb l'alcalde de Nova York [[Fiorello La Guardia]] contactant personalment amb Simon i Kirby per donar-los suport.<ref>{{ref-llibre|cognom= Cronin|nom= Brian|títol = Was Superman a Spy?: And Other Comic Book Legends Revealed |editorial = Plume|any = 2009|lloc= Nova York, Nova York|pàgines = 135–136|isbn = 978-0-452-29532-2|llengua=anglès}}</ref>
Tot i que va venir precedit per un "superheroi temàtic patriòticament" com ''[[The Shield (Archie)|The Shield]]'' d'[[Archie Comics]], Captain America es va convertir immediatament en el més destacat i perdurable d'aquella onada de superherois introduïda als còmics americans abans i durant la Segona Guerra Mundial.<ref name="Sanderson18">{{ref-llibre|cognom= Sanderson|nom= Peter|cognom2= Gilbert|nom2= Laura, ed.|capítol= 1940s|títol = Marvel Chronicle A Year by Year History|editorial =Dorling Kindersley|any = 2008|lloc= Londres, Regne Unit|pàgines = 18|isbn =978-0756641238|cita= Cap was not the first patriotically themed super hero, but he would become the most enduring. He was Timely's most popular hero with nearly a million copies of his comic sold per month.|llengua=anglès}}</ref> Aquesta popularitat va cridar l'atenció i una queixa de MLJ que l'escut triangular del personatge s'assemblava massa al símbol de la caixa del seu escut. En resposta, Goodman va fer que Simon i Kirby creessin un escut rodó distintiu per al número 2, que es va convertir en un element icònic del personatge.<ref>Cronin, pàg. 134</ref> Amb el seu company [[Bucky
Les xifres de circulació es van mantenir prop d'un milió d'exemplars al mes després de la publicació del debut, que va superar fins i tot la circulació de revistes de notícies com ara ''[[Time (revista)|Time]]'' durant aquest període.<ref name="Sanderson18"/><ref>{{ref-llibre|cognom= Daniels|nom= Les|títol= Marvel: Five Fabulous Decades of the World's Greatest Comics|editorial = Harry N. Abrams|any= 1991|lloc= Nova York, Nova York|pàgines= 37|isbn= 9780810938212 |llengua=anglès}}</ref>
Línia 123:
== Biografia de Ficció ==
Steve Rogers va néixer durant els anys de la [[Gran depressió]], i va créixer en una família pobra, el seu pare va morir quan encara era nen, i la seva mare quan amb prou feines començava a deixar l'adolescència. Horroritzat pels crims comesos pels [[Nazisme|Nazis]] a [[Europa]], Rogers va intentar allistar-se a l'exèrcit per marxar a combatre, però el seu aspecte dèbil i fràgil unit a seu poca salut, van fer que l'exèrcit el rebutgés. Les súpliques de Rogers perquè l'admetessin, van ser sentides pel general Chester Philips que el va convèncer perquè prengués part en un experiment, englobat en l'Operació Renaixement. Rogers va acceptar, i va ser portat a [[Washington DC|Washington]], a un laboratori secret, on el van presentar al cap del projecte, el Professor Reinstein (nom en clau per denominar el doctor Abraham Erskine), que era el creador de la Fórmula del Supersoldat. Després de diverses setmanes de proves físiques, i de controls de salut, a Rogers se li va administrar el sèrum del Supersoldat, el tractament era tant oral com intravenós, i havia de completar-se amb un bombardeig de "llamps|raigs vita", una combinació especial d'estranyes (per a 1941) radiacions, concebudes per accelerar i estabilitzar al seu cos els efectes del sèrum. En acabar el tractament, Steven Rogers va emergir de la sala on havia estat bombardejat amb les radiacions, amb un cos tan perfecte com pugues arribar a ser-ho un cos humà. L'experiment estava sent observat per un espia nazi, que va matar el doctor Erskine, i va intentar matar Rogers, però aquest últim va aconseguir derrotar-lo. El doctor havia mort, i amb ell la fórmula, pel que Rogers seria l'únic que rebria el tractament del Supersoldat. A continuació, Rogers va ser sotmès a un programa intensiu d'entrenament físic i tàctic, aprenent gimnàstica acrobàtica, tècniques de combat cos a cos i estratègia militar, tres mesos després, se li va encomanar la seva primera missió, detenir el nazi
Per ser la contrapartida
El Capità Amèrica i Bucky van lluitar contra els nazis durant tota la guerra, tant en solitari, com
Tanmateix, la fórmula del Supersoldat va impedir la cristal·lització dels fluids corporals, permetent al Capità Amèrica entrar en un estat d'animació suspesa. Durant dècades, el capità Amèrica va romandre en un bloc de gel, i en els últims anys havia estat trobat per uns esquimals, que l'havien confós amb un déu, i ho adoraven com a tal. Això va ser fins a l'arribada d'un [[Namor]] enfurismat després d'una derrota pels Venjadors, l'Home submarí, furiós en veure els esquimals adorant aquell bloc de gel, el va llançar a l'aigua, en entrar en contacte amb les aigües, el bloc de gel va començar a desfer-se, i el cos del Capità Amèrica va ser trobat mig congelat pels Venjadors, que tornaven de combatre Namor. Els Venjadors van reconèixer el Capità Amèrica, el van reviure, i el van ajudar a integrar-se al món, oferint-li un lloc entre ells.
Línia 133:
Encara que al principi el Capità Amèrica va tenir problemes per adaptar-se a la nova vida, anys després de la que ell havia viscut, a poc a poc va anar adaptant-se'n, gràcies a l'ajuda dels Venjadors, i sobretot d'un jove, d'aparença i esperit similar al del seu company mort Bucky, es tractava de Rick Jones, que en aquells primers anys va estar al costat del Capità Amèrica com a company.
Aviat el Capità Amèrica va veure que va veure que no només ell havia sobreviscut tots aquells anys. Antics enemics, com el
A continuació, ajudaria l'agent de SHIELD, Sharon Carter a recuperar l'explosiu d'IMA denominat Inferno 42. Per a això s'enfrontaria a Batroc el Saltador, un extravagant mercenari, que arribo a considerar al Capità com el seu adversari favorit. Nick Fúria, antic company d'armes del Capi durant la guerra convertit ara en Director de SHIELD, li oferiria un lloc a l'organització que el Capità rebutjaria, ja que preferia continuar actuant tant amb els Venjadors com en les seves operacions en solitari.
Mentrestant, el seu vell enemic
Després de moltes aventures, el Capità Amèrica i Sharon s'enamorarien mantenint un romanç, fins a
Després que Rick Jones marxés del seu costat, per unir-se primer a Hulk i després al Capità Marvel, el Capità Amèrica va conèixer a Sam Wilson, al qual va entrenar i després va fer el seu company, sota el nom del Falcó, amb el que va combatre el crim durant llarg temps. Poc després el Capità Amèrica va obtenir un tractament, que li va dotar de força sobrehumana durant cert temps, encara era superfort, quan en una lluita contra l'Imperi Secret, el Capità Amèrica va descobrir que el cap de l'organització, era el mateix president dels Estats Units.
Aquest cop als seus ideals del
Sense temps per lamentar-se, va haver d'acompanyar als Venjadors en la lluita que el Capità Marvel mantenia amb l'amenaça còsmica que Thanos suposava. A continuació renovaria els seus llaços amb un dels antics membres de la Legió de la Llibertat, el Brunzidor quan els Venjadors es van enfrontar al seu fill Nuklo. També acompanyat per Sharon, viatjaria amb la Cosa al segle 31 per ajudar els Guardians de la Galàxia en la seva lluita contra els Badoon. A la seva tornada|volta, Steve va ser convençut per un dels seus companys venjadors, Ull de Falcó, que seguia sent un heroi i a conseqüència d'això adoptaria una nova identitat emmascarada que no es trobés llastrada pel pes que significava ser el Capità Amèrica. Així es convertiria en Nòmada, l'Home sense nació mentre el Falcó, el seu antic company, ensinistrava un jove cridat Roscoe per convertir-se en el nou Capità Amèrica.
Línia 152:
El Cobra seria finalment capturat per Nòmada, però Escurçó aparentment tindria un amarg final durant el tiroteig mantingut amb les autoritats, perdent-se la Corona Serp a l'edifici en el qual s'havia atrinxerat.
Finalitzada aquesta missió, Nòmada patrullaria pels carrers de Nova York, enfrontant-se al gàngster de Harlem que responia al nom de Gall de Baralla. Cert dia l'atenció de Rogers seria atreta per Ala Roja, la mascota del Falcó, que el conduiria fins al cos de Roscoe que havia estat assassinat
El Falcó havia estat deixat amb vida perquè relatés a Rogers l'acorregut i aquest va arribar a la conclusió que s'hauria d'enfrontar de nou al dolent nazi. Rogers sofriria així una sobtada revelació, decidint que havia renunciat molt fàcilment a defensar al seu país de totes les amenaces que sobre el se sedassaven. Amb la seva crisi d'identitat resolta finalment, trobaria la determinació que necessitava per tornar a defensar al seu país, reassumint de nou la identitat del Capità Amèrica {CA 180 ~ 183}.
Formant de nou equip amb el Falcó, avortaria l'últim pla de
Finalment el Falcó donaria per finalitzada la seva llarga associació el Capi, embarcant-se en l'entrenament del nou equip de superagents de SHIELD. D'allà d'ara endavant, el Capi s'embarcaria en una recerca per esbrinar més sobre el seu passat, revelant certes evidències que indicaven que en realitat provenia d'una família benestant d'un barri de classe alta, al contrari del que fins a aquell moment creia saber sobre la seva infantesa als suburbis de Brooklyn. Una prova mental semblaria confirmar l'esmentada informació i després d'aquesta sèrie de revelacions, es va haver d'enfrontar al Gran Director i a Jack Monroe, és a dir el Capità Amèrica i el Bucky dels anys 50. Rogers quedo commocionat en pensar que podria haver compartit la mateixa destinació|destí que el Gran Director. Va ser llavors quan la seva estimada Sharon Carter va semblar morir en el compliment del deure després d'haver-se infiltrat a les files del Gran Director.
Línia 162:
Buscant recuperar-se de l'esmentada tragèdia, Steve es mudaria a un apartament a Brooklyn, on coneixeria i travaria amistat amb l'amo Anna Kapplebaum, el mestre Josh Cooper i el bomber Mike Farrell. Seria també allà on Rogers va conèixer una altra dona que marcaria la seva vida, es tractava de Bernie Rosenthal, veïna del pis de Rogers, amb la que va iniciar una relació i va arribar fins i tot a dir-li la seva identitat secreta. En aquella època, el Capità Amèrica seguia com a membre dels Venjadors, i encara que vells enemics havien desaparegut (el baró Heinrich Zemo, El Aborrecedor...), d'altres havien continuat o emergit com|com a amenaces (Batroc, el baró Helmut Zemo, Arnim Zola...). Steve seria teletransportat al costat dels seus companys Venjadors i molts més herois al Món-Batalla per enfrontar-se a l'exèrcit de dolents del Doctor Mort durant les Secret Wars. Allà el seu llegendari escut seria destruït per un Mort tenint|posseint temporalment el poder del Todopoderoso. El Capi aconseguiria reparar el seu escut estimat gràcies a la seva ferma determinació encara que no sense conseqüències futures {M/SHSW 1 ~ 12}.
Després de la seva tornada|volta, el Capità Amèrica va seguir combatent, bé en solitari, o al costat del seu nou company, el Nòmada II, un jove cridat Jack Monroe. Precisament va ser Nòmada, drogat per
Temps després, el Capità Amèrica va tenir la seva primera batalla contra el Sin Banderas, al que va derrotar en una primera ocasió, però en una segona ocasió, després del segrest d'un avió, el Capità Amèrica va haver de matar a un dels homes de Sin Banderas, que amenaçava de matar els ostatges. El fet de llevar la vida a un home va provocar a Rogers greus remordiments. El Capità Amèrica va abandonar la seva identitat de Steve Rogers, i va estar una temporada viatjant per Amèrica. El Capità Amèrica es va enfrontar llavors a un nou grup de dolents, la Societat Serp, un dels membres de l'esmentat grup, Rachel Leighton, Iguana, es convertiria en companya del Capità Amèrica, tant a les seves missions com a sentimental {CA 310 ~ 331}.
Línia 168:
En aquell temps, una comissió governamental va descobrir la identitat de Rogers com Capità Amèrica i li va posar en una cruïlla, o es posava al servei del govern, o abandonava la identitat del Capità Amèrica. Després de molt pensar-lo, Rogers va abandonar la seva identitat, va prendre una altra identitat com el Capità que reflectia parcialment qui havia estat, i va continuar combatent al crim, mentre que la comissió li donava la seva identitat a un antic enemic del Capità Amèrica, Johnny Walker (abans el Superpatriota, després l'USA Agent). Després de decidir-se a assumir la identitat del Capità a seques, utilitzaria el vestit que el seu nou company, l'Home-D, li havia proporcionat complementant-lo amb un escut a joc.
L'artífex de l'esmentat escut va ser Tony Stark, l'Iron Man original, però acabarien barallant-se a causa de la invasió que Stark va realitzar en la Volta com a part de la seva batalla particular per recuperar la seva tecnologia robada i el Capità li tornaria l'escut. Pantera Negra i la tecnologia de Wakanda li van proporcionar un nou escut que reemplacés el de Stark.
Les seves actuacions com Capità van ser diverses: va impedir que la Societat Serp s'apoderés de la capital de la nació, va impedir una fuga massiva de criminals de la Volta i en va reorganitzar uns de dispersos venjadors per fer front a la crisi d'Inferno. Finalment, el Capità Amèrica va descobrir que el
Poc després, es va descobrir que el Sèrum del Supersoldat estava començant a desaparèixer, i que com més esforç feia el Capità Amèrica, més es deteriorava el seu cos. Davant de l'alternativa d'abandonar el seu treball|feina com Capità Amèrica o perjudicar la seva salut, va elegir continuar combatent, mentre buscava una solució. Tanmateix, el col·lapse físic va arribar abans que la solució, i el Capità Amèrica va estar a punt de morir d'un atur|aturada cardíac. Tanmateix, el Capità Amèrica havia estat salvada pel
El Capità Amèrica va tornar als Venjadors per enfrontar-se al malvat Onslaught. Encara que aparentment va morir al costat de la resta dels Venjadors i els 4 Fantàstics, en realitat va ser enviat a un univers de butxaca amb els altres herois per Franklin Richards, el fill de Reed i Sue Richards. Allà va reviure la seva vida fins que tots van descobrir el que havia ocorregut i van aconseguir tornar a la dimensió de la Terra real. Però el Capità Amèrica no recordava el succeït en aquesta dimensió. Després d'això, va continuar amb els Venjadors, que va supervisar durant una forta reestructuració i va continuar les seves aventures en solitari, reprenent la seva identitat de Steve Rogers, i tenint una breu relació amb Connie Ferrari.
Més tard, Steve va enviar
Paral·lelament a això, el Capità va reunir al costat d'Iron Man un nou grup de Venjadors. Mentrestant,
Després, el Capità va reprendre la seva relació sentimental amb Sharon Carter i va continuar intentant retrobarse amb el fugit Bucky. Mentrestant a l'esquena, Calavera i Pecat, la filla de
Igualment, desemmascarat i abandonant la seva identitat pública com el Capità Amèrica, Steve va ser portat als tribunals de Nova York per declarar sobre les seves recents activitats. Allà va rebre un tret al coll en interceptar l'espiell de franctirador de Calavera, que apuntava a un dels guàrdies que l'escortaven. Entre l'enrenou subsegüent Sharon Carter (incitada subliminalment per les manipulacions psicològiques del Doctor Faustus li va disparar tres trets|tirs més, al pit i a l'estómac. El trajecte a l'hospital novaiorquès més proper no va ser prou ràpid com per poder fer res per ell, i Steve Rogers, el Capità Amèrica, va morir a la seva llitera.
Després d'enterrar-lo en un bloc de gel a l'Artic, on els Venjadors el van trobar el primer cop,
Es descobrirà més tard, en la revista [[Captain America:Reborn]] que Steve Rogers no s'havia mort, i que el
Després dels esdeveniments [[Dark Reign]] i [[Siege]], el president dels [[Estats-Units]] dona el títol de cap de seguretat de la nació a Steve Rogers. Això dona neixença a "L'edat heroica": La llei del Registre Superhumà és revocada, els Venjadors originals són reformats, i [[Norman Osborn]] ja no és al poder. Es troba amb Bucky, i li dona l'escut i el nom de Capità America: ell serà un altre super-heroi: Steve Rogers: El Super-Soldat.
== Pel·lícules ==
* El serial de 1944 ''Captain America'' té com personatge principal l’advocat de districte Grant Gardner, que es basa vagament en el personatge de Marvel del Capità Amèrica. El seu enemic és el Scarab (l’Escarabat) i el seu interès amorós i el seu acompanyant és Gail Richards. Aquesta versió del Capità Amèrica no posseeix el seu escut, ni sembla que tingui habilitats millorades. En el seu lloc, utilitza una simple arma de mà i no sembla tenir cap mena de dubte a matar criminals. Un factor important és que no lluita a la Segona Guerra Mundial, tot i que el serial va sortir el 1944 quan la guerra encara estava en curs, i en canvi era un vigilant típic de la ciutat.
* El 1991 va sortir una pel·lícula anomenada ''Captain America'', realitzada per [[Albert Pyun]], amb [[Matt Salinger]] en el paper del Capità Amèrica.▼
* El capità Amèrica va aparèixer a la pel·lícula de superherois de culte turca de 1973 ''3 Dev Adam'' (3 homes gegants) dirigida per T. Fikret Uçak i escrita per Doğan Tamer basada en els personatges creats per [[Steve Ditko]], Jack Kirby, Stan Lee, Joe Simon i [[Rodolfo Guzmán Huerta]], amb Aytekin Akkaya com a Capità Amèrica i Yavuz Selekman com a Santo enviats a Istanbul en una missió especial per aturar el malvat "[[Spider-Man]]" i la seva banda criminal. La pel·lícula, que es va estrenar a tot el país l'1 de novembre de 1973, no estava completament autoritzada pels propietaris dels drets d'autor dels personatges representats.
▲* El
* El 17 d'agost 2011 sortirà [[Captain America:The first Avenger]] al cinema. La pel·lícula serà realitzada per [[Joe Johnston]] amb [[Chris Evans]] en el paper de Capità Amèrica.
|