Incendi forestal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida cita
Reestructurades introducció i causes, amb cites, i afegit apartat Parts
Línia 3:
[[Fitxer:Waterbomber in Los Angeles County.jpg|miniatura|[[Tanker 910]] durant l'extinció d'un incendi forestal]]
[[Fitxer:Focinfo.jpg|miniatura|Cartell informatiu al [[Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter]] afectat pel foc de l'[[2001|any 2001]].]]
Un '''incendi forestal''' és la propagació d'un [[foc]] sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/incendi%20forestal?type=basic&thematic_area=&language=|títol=Cercaterm|editor=Termcat. Generalitat de Catalunya}}</ref> Els incendis de la vegetació són processos naturals que han ocorregut a la natura des de fa milions d’anys, però encara que siguin una part de l'[[ecosistema]], l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pausas|nom=Juli G.|article=Incendis necessaris|publicació=Mètode. Universitat de València|url=https://metode.cat/revistes-metode/monografics/incendis-necessaris.html|data=7 juliol 2011}}</ref> Els incendis forestals són una de les formes més comunes de [[Catàstrofe natural|desastres naturals]] en algunes regions, incloses Sibèria,<ref>{{Ref-web|url=https://www.smithsonianmag.com/smart-news/siberian-wildfires-cause-record-pollution-send-smoke-us-180975275/|títol=Les conseqüències de gran abast dels incendis forestals impulsats pel canvi climàtic de Sibèria|llengua=anglès|editor=Smithsonian Magazine|data=9 juliol 2020}}</ref> Califòrnia,<ref>{{Ref-web|url=https://lao.ca.gov/Publications/Report/3918|títol=Principals tipus de desastres i tendències associades|llengua=anglès|editor=Legislative Analyst's Office|data=10 gener 2019}}</ref> Austràlia.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ga.gov.au/scientific-topics/community-safety/bushfire|títol=Incendi forestal|llengua=anglès|editor=Govern d'Austràlia}}</ref> Les zones de [[clima mediterrani]] de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.<ref name=":1" />
Un '''incendi forestal''' és la propagació d'un [[foc]] sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/incendi%20forestal?type=basic&thematic_area=&language=|títol=Cercaterm|editor=Termcat. Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
== Causes ==
Les zones de [[clima mediterrani]] de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.
Les tres principals causes naturals d'ignició són: l'[[escalfament global]], [[Clima àrid|climes àrids]], [[Llamp|llamps]], [[Erupció volcànica|erupcions volcàniques]].<ref>{{ref-web| url = http://www.nwcg.gov/pms/docs/wfprevnttrat.pdf |títol= Wildfire Prevention Strategies |editor= National Wildfire Coordinating Group |pàgina= 17 |data= març 1998 |consulta=3 desembre 2008 | url-status = dead |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20081209105351/http://www.nwcg.gov/pms/docs/wfprevnttrat.pdf |arxiudata=9 desembre 2008 | df = dmy-all}}</ref><ref name="Scott2000">{{ref-publicació| doi =10.1016/S0031-0182(00)00192-9 |títol= The Pre-Quaternary history of fire |data= 2000 |autor= Scott, A|publicació= Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology |volum= 164 |exemplar= 1–4 |pàgines= 281–329 | bibcode =2000PPP...164..281S}}</ref>
 
Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la [[piromania]], llançament de cigarrets no apagats, [[arc elèctric|arcs elèctrics]] en línies d'alta tensió i espurnes d'equipamentde maquinària (motoserres, trituradores, segadores).<ref>{{ref-llibre|url= https://books.google.cat/?id=yT6bzpUyFIwC&pg=PA56&lpg=PA56&dq=world+start+ignition+wildfire|títol= Introduction to wildland fire|nom= Stephen J.|cognom= Pyne|nom2= Patricia L.|cognom2= Andrews|nom3= Richard D.|cognom3= Laven |pàgina= 65|edició= 2nd|data= 1996 |editorial= John Wiley and Sons|isbn= 978-0-471-54913-0|consulta= 26 gener 2010}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.ucan.org/energy/electricity/sunrise_powerlink/news_8_investigation_sdg_e_could_be_liable_for_power_line_wildfires|títol= News 8 Investigation: SDG&E Could Be Liable For Power Line Wildfires|consulta= 20 juliol 2009|data= 5 novembre 2007|editor= UCAN News|url-status= dead|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090813154949/http://www.ucan.org/energy/electricity/sunrise_powerlink/news_8_investigation_sdg_e_could_be_liable_for_power_line_wildfires|arxiudata= 13 agost 2009|df= dmy-all}}</ref> L'inici d'incendis a través del contacte amb fragments calents de bales de rifle també és possible en certes condicions.<ref>{{ref-llibre|cognom1= Finney|nom1= Mark A.|cognom2= Maynard|nom2= Trevor B.|cognom3= McAllister|nom3= Sara S.|cognom4= Grob|nom4= Ian J.|títol= A Study of Ignition by Rifle Bullets|data= 2013|editorial= United States Forest Service|lloc= Fort Collins, CO|url= https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo49966|consulta= 15 juny 2014}}</ref> Els focs també poden començar en comunitats amb [[agricultura itinerant]], on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en [[artigatge]]s.<ref>{{ref-web| url = http://thestar.com.my/news/story.asp?file=/2006/11/16/apworld/20061116114312&sec=apworld |data= 16 novembre 2006 |títol= Orangutans in losing battle with slash-and-burn Indonesian farmers |editor= TheStar online |autor= The Associated Press |consulta=1 desembre 2008 | url-status = dead |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090813162512/http://thestar.com.my/news/story.asp?file=%2F2006%2F11%2F16%2Fapworld%2F20061116114312&sec=apworld |arxiudata= 13 agost 2009 | df = dmy-all}}</ref> La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud de [[Vietnam]] provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'[[exèrcit dels Estats Units]] en marc de la [[guerra del Vietnam]].<ref>Karki, 4.</ref>
Encara que els focs forestals siguin una part de l'[[ecosistema]], l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.
 
Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'[[Àfrica]], l'[[Amèrica central]], [[Fiji]], [[Mèxic]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Sud]] i el [[sud-est asiàtic]], els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la [[ramaderia]] i la crema per convertir terreny. A la Xina i la [[conca del Mediterrani]], la negligència humana és una de les principals causes d'incendis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Liu|nom=Zhihua|cognom2=Yang|nom2=Jian|cognom3=Chang|nom3=Yu|cognom4=Weisberg|nom4=Peter J.|cognom5=He|nom5=Hong S.|data= juny 2012|títol=Spatial patterns and drivers of fire occurrence and its future trend under climate change in a boreal forest of Northeast China|publicació=Global Change Biology|llengua=en|volum=18|exemplar=6|pàgines=2041–2056|doi=10.1111/j.1365-2486.2012.02649.x|issn=1354-1013|bibcode=2012GCBio..18.2041L}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=de Rigo|nom=Daniele|cognom2=Libertà|nom2=Giorgio|cognom3=Houston Durrant|nom3=Tracy|cognom4=Artés Vivancos|nom4=Tomàs|cognom5=San-Miguel-Ayanz|nom5=Jesús|títol=Forest fire danger extremes in Europe under climate change: variability and uncertainty|pàgina=71|data=2017|editorial=Publication Office of the European Union|lloc=Luxembourg|isbn=978-92-79-77046-3|doi=10.2760/13180}}</ref> Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets).<ref name="Krock">{{ref-web|url=https://www.pbs.org/wgbh/nova/fire/world.html|títol=The World on Fire|cognom=Krock|nom=Lexi|data= juny 2002|editor=NOVA online – Public Broadcasting System (PBS)|consulta= 13 juliol 2009|url-status=live|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091027041902/http://www.pbs.org/wgbh/nova/fire/world.html|arxiudata= 27 octubre 2009}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Balch|nom=Jennifer K.|cognom2=Bradley|nom2=Bethany A.|cognom3=Abatzoglou|nom3=John T.|cognom4=Nagy|nom4=R. Chelsea|cognom5=Fusco|nom5=Emily J.|cognom6=Mahood|nom6=Adam L.|data=2017|títol=Human-started wildfires expand the fire niche across the United States|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|llengua=en|volum=114|exemplar=11|pàgines=2946–2951|doi=10.1073/pnas.1617394114|pmid=28242690|issn=1091-6490|pmc=5358354|bibcode=2017PNAS..114.2946B}}</ref> Els focs en vetes de [[carbó]] ocorren arreu, en llocs com [[Burning Mountain]], a Nova Gal·les del Sud; [[Centralia (Pennsilvània)|Centralia]], a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i ignirencendre material inflamable proper.<ref>{{ref-publicació|cognom=Krajick|nom=Kevin|data= maig 2005|títol=Fire in the hole|url=http://www.smithsonianmag.com/travel/10013541.html|publicació=Smithsonian Magazine|consulta= 30 juliol 2009}}</ref>
== El combustible ==
Dins dels dos components d'un foc [[comburent]] (aire) i [[combustible]] la massa forestal és en conjunt un combustible de diferent inflamabilitat segons la seva composició (terpens, reïnes i minerals) i el seu grau d'humitat.
 
== La ignició del focParts ==
En un incendi forestal es poden distingir les següents parts: cua, flancs (esquerre i dret) i cap. L'eix de propagació és el que uneix el punt d'inici (cua) amb el cap de l'incendi. Observant l'incendi des del cap, es distingeixen els flancs dret i esquerre. Focus secundari és el produït fora del perímetre de l'incendi, causat per brases llençades pel vent.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/foc_forestal/formacio_forestal/Saber_coneixement/Intervencio_extincio/2017_apunts-incendis-forestals_intervencio_avancada_materials-ISPC.pdf|títol=Materials de formació contínua: Curs avançat d’intervenció en incendis forestals|editor=Institut de Seguretat Pública de Catalunya}}</ref>
Les tres principals causes naturals d'ignició són:<ref>{{ref-web| url = http://www.nwcg.gov/pms/docs/wfprevnttrat.pdf |títol= Wildfire Prevention Strategies |editor= National Wildfire Coordinating Group |pàgina= 17 |data= març 1998 |consulta=3 desembre 2008 | url-status = dead |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20081209105351/http://www.nwcg.gov/pms/docs/wfprevnttrat.pdf |arxiudata=9 desembre 2008 | df = dmy-all}}</ref><ref name="Scott2000">{{ref-publicació| doi =10.1016/S0031-0182(00)00192-9 |títol= The Pre-Quaternary history of fire |data= 2000 |autor= Scott, A|publicació= Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology |volum= 164 |exemplar= 1–4 |pàgines= 281–329 | bibcode =2000PPP...164..281S}}</ref>
* climes [[aridesa|àrids]]
* [[llamp]]s.
* [[erupció volcànica|erupcions volcàniques]]
 
El front d'avançament o línia d'ignició dels combustibles, sempre d'escassa amplada, separa els materials combustibles i els materials cremats que han alliberat bruscament la seva energia en pocs minuts o fins i tot segons. En canvi, el front de dessecament passa per davant del front d'avançament, en aquest cas invisible però responsable de les altes temperatures propagades per radiació, que desseca i mata ràpidament els vegetals i els prepara per a la combustió per quan arribi el front d'avançament.<ref name=":2" />
Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la [[piromania]], llançament de cigarrets no apagats, [[arc elèctric|arcs elèctrics]] en línies d'alta tensió i espurnes d'equipament.<ref>{{ref-llibre|url= https://books.google.cat/?id=yT6bzpUyFIwC&pg=PA56&lpg=PA56&dq=world+start+ignition+wildfire|títol= Introduction to wildland fire|nom= Stephen J.|cognom= Pyne|nom2= Patricia L.|cognom2= Andrews|nom3= Richard D.|cognom3= Laven |pàgina= 65|edició= 2nd|data= 1996 |editorial= John Wiley and Sons|isbn= 978-0-471-54913-0|consulta= 26 gener 2010}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.ucan.org/energy/electricity/sunrise_powerlink/news_8_investigation_sdg_e_could_be_liable_for_power_line_wildfires|títol= News 8 Investigation: SDG&E Could Be Liable For Power Line Wildfires|consulta= 20 juliol 2009|data= 5 novembre 2007|editor= UCAN News|url-status= dead|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090813154949/http://www.ucan.org/energy/electricity/sunrise_powerlink/news_8_investigation_sdg_e_could_be_liable_for_power_line_wildfires|arxiudata= 13 agost 2009|df= dmy-all}}</ref> L'inici d'incendis a través del contacte amb fragments calents de bales de rifle també és possible en certes condicions.<ref>{{ref-llibre|cognom1= Finney|nom1= Mark A.|cognom2= Maynard|nom2= Trevor B.|cognom3= McAllister|nom3= Sara S.|cognom4= Grob|nom4= Ian J.|títol= A Study of Ignition by Rifle Bullets|data= 2013|editorial= United States Forest Service|lloc= Fort Collins, CO|url= https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo49966|consulta= 15 juny 2014}}</ref> Els focs també poden començar en comunitats amb [[agricultura itinerant]], on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en [[artigatge]]s.<ref>{{ref-web| url = http://thestar.com.my/news/story.asp?file=/2006/11/16/apworld/20061116114312&sec=apworld |data= 16 novembre 2006 |títol= Orangutans in losing battle with slash-and-burn Indonesian farmers |editor= TheStar online |autor= The Associated Press |consulta=1 desembre 2008 | url-status = dead |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090813162512/http://thestar.com.my/news/story.asp?file=%2F2006%2F11%2F16%2Fapworld%2F20061116114312&sec=apworld |arxiudata= 13 agost 2009 | df = dmy-all}}</ref> La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud de [[Vietnam]] provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'[[exèrcit dels Estats Units]] en marc de la [[guerra del Vietnam]].<ref>Karki, 4.</ref>
 
== Tipus ==
Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'[[Àfrica]], l'[[Amèrica central]], [[Fiji]], [[Mèxic]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Sud]] i el [[sud-est asiàtic]], els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la [[ramaderia]] i la crema per convertir terreny. A la Xina i la [[conca del Mediterrani]], la negligència humana és una de les principals causes d'incendis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Liu|nom=Zhihua|cognom2=Yang|nom2=Jian|cognom3=Chang|nom3=Yu|cognom4=Weisberg|nom4=Peter J.|cognom5=He|nom5=Hong S.|data= juny 2012|títol=Spatial patterns and drivers of fire occurrence and its future trend under climate change in a boreal forest of Northeast China|publicació=Global Change Biology|llengua=en|volum=18|exemplar=6|pàgines=2041–2056|doi=10.1111/j.1365-2486.2012.02649.x|issn=1354-1013|bibcode=2012GCBio..18.2041L}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=de Rigo|nom=Daniele|cognom2=Libertà|nom2=Giorgio|cognom3=Houston Durrant|nom3=Tracy|cognom4=Artés Vivancos|nom4=Tomàs|cognom5=San-Miguel-Ayanz|nom5=Jesús|títol=Forest fire danger extremes in Europe under climate change: variability and uncertainty|pàgina=71|data=2017|editorial=Publication Office of the European Union|lloc=Luxembourg|isbn=978-92-79-77046-3|doi=10.2760/13180}}</ref> Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets).<ref name="Krock">{{ref-web|url=https://www.pbs.org/wgbh/nova/fire/world.html|títol=The World on Fire|cognom=Krock|nom=Lexi|data= juny 2002|editor=NOVA online – Public Broadcasting System (PBS)|consulta= 13 juliol 2009|url-status=live|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091027041902/http://www.pbs.org/wgbh/nova/fire/world.html|arxiudata= 27 octubre 2009}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Balch|nom=Jennifer K.|cognom2=Bradley|nom2=Bethany A.|cognom3=Abatzoglou|nom3=John T.|cognom4=Nagy|nom4=R. Chelsea|cognom5=Fusco|nom5=Emily J.|cognom6=Mahood|nom6=Adam L.|data=2017|títol=Human-started wildfires expand the fire niche across the United States|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|llengua=en|volum=114|exemplar=11|pàgines=2946–2951|doi=10.1073/pnas.1617394114|pmid=28242690|issn=1091-6490|pmc=5358354|bibcode=2017PNAS..114.2946B}}</ref> Els focs en vetes de [[carbó]] ocorren arreu, en llocs com [[Burning Mountain]], a Nova Gal·les del Sud; [[Centralia (Pennsilvània)|Centralia]], a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i ignir material inflamable proper.<ref>{{ref-publicació|cognom=Krajick|nom=Kevin|data= maig 2005|títol=Fire in the hole|url=http://www.smithsonianmag.com/travel/10013541.html|publicació=Smithsonian Magazine|consulta= 30 juliol 2009}}</ref>
La classificació dels incendis forestals es fa estudiant el combustible que propaga l’incendi i que assegura la seva sostenibilitat:<ref name=":2" />
 
* '''Focs de superfície''': són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
== Tipus d'incendis forestals ==
* '''Focs de superfície''': són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
* '''Focs de capçades''': cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de pressa que l'anterior, ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del [[vent]].
* '''Focs de subsòl''': es propaguen sota de la superfície i cremen [[matèria orgànica]] seca, [[Arrel (botànica)|arrels]] o [[torba]], el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més.
Linha 66 ⟶ 62:
 
== Incendis forestals a Catalunya ==
Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://interactius.ara.cat/incendis/|títol=Per què Catalunya crema|editor=Ara}}</ref> Les característiques climàtiques i biofísiques del context [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] fan que les variables del [[triangle del foc]] estiguin molt ben representades a Catalunya durant els estius calorosos i secs. Antigament un llamp o una brasa mal apagada podien provocar un incendi, però rarament podien propagar-se per grans superfícies de forma salvatge, ja que la manca de continuïtat de les taques de bosc o la poca densitat d’arbres i vegetació al sotabosc, gràcies a l'acció de l'agricultura i la ramaderia, no permetien generar incendis de gran extensió o intensitats elevades, i que alhora eren més fàcils de controlar. L'èxode rural, l'abandonament de camps de conreu i les pastures, la transició al model energètic fòssil (de les llenyes i el carbó al petroli, gas i derivats) i la manca de rendibilitat de la fusta mediterrània en un mercat globalitzat, ha permès la reforestació natural i expansió dels boscos. Els boscos es densifiquen, el sotabosc creix sense l'efecte herbívor de la ramaderia. En conjunt, el bosc es torna més vulnerable als incendis forestals d'alta intensitat.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Plana|nom=E.|títol=El foc i els incendis forestals al mediterrani; la història d’una relació entre boscos i societat. Cinc mites i realitats per saber-ne més|url=http://efirecom.ctfc.cat/docs/revistaefirecom_ca.pdf|data=Setembre 2016|editorial=Projecte eFIREcom. Edicions CTFC|pàgines=36|isbn=978-84-617-6160-9|cognom2=Font|nom2=M.|cognom3=Serra|nom3=M.|cognom4=Borràs|nom4=M.|cognom5=Vilalta|nom5=O.}}</ref> L'eficàcia creixent dels bombers apagant focs petits i l'abandonament del camp han creat boscos més vulnerables. Hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa. És la paradoxa de l'extinció. Entre el 1994 i el 2015, tan sols 40 incendis han estat els responsables del 75% (122.318 [[Hectàrea|ha]]) de la superfície total cremada, mentre que 14.838 incendis de l'altre 25% (40.772 ha).<ref name=":0" />
 
Catalunya ha sofert tres episodis destacats d'incendis forestals, a causa de les condiciones climàtiques especialment adverses, els anys 1986 (65.811 ha cremades), el 1994 (75.702 ha cremades) i el 1998 (24.000 ha).<ref name=":0" /> El 1986, [[Incendi de l'Alt Empordà de 1986|l'incendi de l'Alt Empordà]], del 19 al 24 de juliol, amb la [[tramuntana]] que bufava a moments fins a 120 km/h, va calcinar més de 26.000 ha de bosc, malgrat que hi van treballar 60 vehicles terrestres, amb 400 bombers, i hidroavions espanyols i francesos. Un dels hidroavions que participaven en les tasques d'extinció es va estavellar i en van morir els seus quatre ocupants.<ref>{{Ref-publicació|article=El juliol més fosc de l'Alt Empordà|publicació=El Punt|url=https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1995086|data=18 juliol 2006}}</ref> El mateix any, van cremar 3.216 ha de bosc al [[Montserrat|massís de Montserrat]], del 7 al 18 d'agost, cremant un 41% de l'espai protegit, i amenaçant el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior. <ref>{{Ref-publicació|article=Es compleixen 30 anys de l'incendi de Montserrat|publicació=Nació Digital|url=https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/61506/es-compleixen-30-anys-incendi-montserrat|data=19 agost 2016}}</ref> Els [[incendis forestals de Catalunya de 1994]], van ser especialment greus a les comarques del [[Bages]] i del [[Berguedà]], on van cremar més de 45.000 ha. Dues entrades d'aire càlid i sec procedent del [[nord d'Àfrica]] van causar dues onades d'incendis que van cremar sense control. La primera, la més violenta, entre el 3 i el 7 de juliol, amb incendis devastadors al nord del [[Baix Llobregat]] i a la [[Catalunya Central]]. La segona onada, entre el 17 i el 18 de juliol, es va produir al [[Priorat]], la [[Segarra]] i l'[[Alt Camp]].<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20160826035146/http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions-2016/commemoracions_anys_anteriors/commemoracions_2014/incendis/|títol=20 anys dels incendis al Bages i al Berguedà (1994-2014)|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> L'any 1998 la [[Catalunya Central]] va viure l'incendi més ràpid registrat fins aleshores a Europa. En tres dies van cremar sense control 24.000 hectàrees de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra i va representar un abans i un després en l'extinció d'incendis al país.<ref>{{Ref-publicació|article=Vint anys del gran incendi de la Catalunya Central: lliçons apreses i reptes pendents|publicació=Nació Digital|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/159544/vint-anys-gran-incendi-catalunya-central-llicons-apreses-reptes-pendents|data=18 juliol 2018}}</ref>