Gramàtica generativa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''gramàtica generativa''' o '''generativisme''' és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua. El fundador de la teoria va ser el lingüista nord-americà [[Noam Chomsky|Noam A. ChosmkyChomsky]], professor al [[MIT]]. Chomsky ha estat un dels personatges crucials en l’anomenada ''revolució cognitiva'', que va permetre el pas del [[conductisme]] a l’estudi mentalista del llenguatge.<ref>Climent Roca, S.; Mateu Fonatanals, J. "Teories lingüístiques contemporànies". Dins: Climent Roca, S.; Mateu Fonatanals, J. (coord.). L'estructura de les llengües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009, p. 20.</ref> Inicialment, la teoria va ser anomenada '''''gramàtica'' ''generativa-transformacional''''' (o de vegades ''gramàtica transformacional''), però posteriorment s’ha anat consolidant la denominació ''gramàtica generativa'' o ''generativisme''.
[[Fitxer:Noam Chomsky 2011-04-07 004.jpg|miniatura|[[Noam Chomsky|Noam A. Chomsky]], considerat el pare de la gramàtica generativa]]
Des dels seus orígens, amb l’obra ''Syntactic Structures'' (1957) de ChomkyChomsky,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Chomsky|nom = N.|títol = Syntactic Structures|data = 1957|editorial = Mounton|lloc = La Haia}}</ref> la gramàtica generativa s’ha basat tradicionalment en l’estudi de la sintaxi (és de fet una teoria "sintacticocèntrica"<ref>{{Ref-llibre|cognom = Jackendoff|nom = R.|títol = Foundations of Language. Brain, Meaning, Grammar, Evolution|data = 2002|editorial = Oxford University Press|lloc = Nova York}}</ref>), però també ha considerat altres aspectes de la lingüística com la morfologia i la fonologia. Al llarg del temps, la gramàtica generativa s'ha anat constituint i desenvolupant-se en diverses noves teories, en un procés que va des de l'anomenada "teoria estàndard" fins al "programa minimalista".
 
Els dos pilars fonamentals del generativisme són el '''caràcter''' '''innat''' de la facultat humana del llenguatge i la '''competència lingüística''' del parlant nadiu.
Línia 38:
La lingüística de la primera meitat del segle XX havia vingut marcada per l’[[estructuralisme]], en primer lloc amb [[Ferdinand de Saussure|Saussure]] i [[Nikolai Trubetskoi|Trubetskoi]], i més endavant per les posicions [[Descriptivisme|descriptivistes]] (o distribucionalistes) de [[Leonard Bloomfield|Bloomfield]] i els seus seguidors.
 
Com a punt d’inflexió i moment d’inici de la gramàtica generativa-transformacional, acostuma a considerar-se la publicació de l’obra ''[[Estructures sintàctiques|Syntactic Structures]]'' de Chomsky, el 1957, tot i que també és molt important des del punt de vista històric la ressenya “Verbal Behavior. By B. F. Skinner” en la revista ''Language'',<ref>{{Ref-publicació|cognom = Chomsky|nom = N.|article = Verbal Behavior. By B. F. Skinner|publicació = Language|data = 1957|pàgines = 26-58|doi = 10.2307/411334|volum = 35}}</ref> en què Chomsky rebutja frontalment l’aproximació conductivista de Bloomfield. En aquesta ressenya del llibre ''Conducta verbal'' (1957), Chomsky criticava les teories de l’autor, el psicòleg conductista Skinner, que postulava que els nens aprenen el llenguatge només per imitació. En els anys posteriors, ChosmkyChomsky anirà perfilant la seva oposició a les aproximacions conductistes de Bloomfield sobre el llenguatge, tant des d’un punt de vista metodològic com conceptual i filosòfic.
 
=== Teoria estàndard estesa (1965-1973) i teoria estàndard estesa revisada (1973-1976) ===