Democràcia parlamentària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 185.190.101.17. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Ciències Polítiques}}
[[Fitxer:Forms of government 2021.svg|miniatura|Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques)]]
Me coj a tu madre gordó forro. formar un [[govern de coalició]]. Per contra, els sistemes de representació proporcional, utilitzats sobretot als països de l'[[Europa]] continental, tendeixen a produir coalicions multi-partidistes.▼
Un '''sistema parlamentari''', '''democràcia parlamentària''' o '''parlamentarisme''', és un sistema d'[[organització]] [[polític]]a en què la branca executiva del [[govern]] depèn del suport directe o indirecte del [[parlament]], sovint expressat per mitjà d'un [[vot de confiança]]. Per tant, no hi existeix una clara separació de poders entre les branques legislativa i executiva ni el sistema de verificació i balança comú del [[presidencialisme]]. No obstant això, el sistema parlamentari té més flexibilitat i capacitat de resposta que no pas el presidencialisme.
Com a [[democràcia|sistema democràtic]], en la democràcia parlamentària la [[sobirania popular]] està representada per [[diputat]]s i/o [[senador]]s, elegits en [[eleccions]] lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.
Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el {{segle|XVI}} i XVII. Un dels primers fou [[Jean Bodin]] (1530-1596)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès [[Thomas Hobbes]] (1588-1679).<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue [[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] (1627-1704)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el [[Papa de Roma]] sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el [[rei]] és escollit per [[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el [[cap d'estat]] té una posició de representació o una funció merament cerimonial, amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del [[cap de govern]]. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats [[sistema semipresidencialista|sistemes semipresidencialistes]]), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.
== Govern executiu ==
[[Fitxer:Conmemoración de los 50 años del Parlamento Latinoamericano - Encuentro Parlamentario Mujeres DEMOCRACIA PARLAMENTARIA (15759487538).jpg|miniatura|<center>Commemoració dels 50 anys del Parlament Llatinoamericà</center>]]
La branca executiva dels sistemes parlamentaris és conformada per un gabinet, encapçalat pel primer ministre, considerat cap de govern. El primer ministre i els ministres del gabinet típicament provenen del parlament i sovint en són membres i alhora ministres. El líder del partit majoritari, o d'un grup de partits en coalició, és elegit o designat com a primer ministre. A [[Espanya]], però, aquest càrrec, a diferència de la majoria dels països que són governats sota un sistema parlamentari, rep el nom de "president del govern". A les [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] aquest càrrec pot tenir diversos noms, encara que el més comú n'és "president".
A molts països amb sistemes parlamentaris, el gabinet, un dels membres, o el primer ministre, poden ser remoguts per mitjà d'una [[moció de censura]]. Per altra banda, el president, com a cap del poder executiu, pot dissoldre el parlament i realitzar noves eleccions.
== Govern legislatiu ==
▲
== Alguns tipus de sistemes parlamentaris ==
| |||