Hipòtesi d'Agustí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Hagionímia
Línia 44:
Ireneu dona aquí una altra tradició d'acord amb Pàpies, tot i que hi conté més informació. Això s'ha pres com una evidència d'una tercera tradició, però en harmonia amb Pàpies.<ref>J. Munck en ''Neotestamentica at Patristica'', (ed. W.C. van Unnik, 1962). p. 257.</ref> Tanmateix, Ireneu col·loca la composició de Marc després de la mort de Pere, mentre que Climent (i altres com [[Orígenes]] i Eusebi) van afirmar que Pere era viu i va aprovar aquesta obra. No obstant això, a causa que la hipòtesi agustiniana no s'ocupa de si Pere era viu en el moment de la composició de Marc o no, aquesta discrepància no és una base per a l'objecció a la teoria.
 
No existeix una versió original en arameu de Mateu en el sentit que cap còpia n'ha sobreviscut fins als nostres temps. Molts defensors de la hipòtesi d'Agustí sostenen que l'actual Mateu grec és una traducció completa de l'original Mateu arameu. Aquesta teoria té un fort suport en diversos Pares de l'Església. Pàpies, Ireneu, Orígenes, Eusebi, [[Epifani I de Constància|Epifani]] i [[Jeroni d'Estridó]]: tots estan d'acord que el Mateu original va ser escrit en hebreu.<ref>Per a Pàpies, vegeu Eusebi, ''Historia ecclesiastica'', 3.39.15. Per a Ireneu, vegeu ''[[Adversus haereses]]'', 3.1. Per a Orígenes, vegeu Eusebi, ''Historia ecclesiastica'', 6.25. Per a Eusebi i Epifani, vegeu més endavant.</ref> Jeroni àdhuc va afirmar haver trobat l'original arameu de Mateu a la biblioteca de Pàmfil el Màrtir.<ref>Jerònim, ''On Illustrious Men''.</ref> Eusebi va escriure al c. 325 que [[Pantè d'Alexandria|Pantè]] va trobar una còpia de l'Evangeli segons Mateu escrit en hebreu a l'Índia, i que havia estat deixat allà per Bartolomeu.<ref>Eusebi. ''Historia ecclesiastica'', 5.10.3.</ref> El c. 376 Epifani va escriure que «no hi havia dubte» que una secta a Palestina encara emprava el text original hebreu «tal com fou escrit originàriament».<ref>Epifani ''Panarion'', 29.9.4.</ref> I, per descomptat, Agustí també va repetir aquesta tradició. D'altres autors que van donar suport a la tradició i que cal mencionar són [[Pantè d'Alexandria|Pantè]], [[Sant Atanasi d'Alexandria|Sant Atanasi]], [[Joan Crisòstom]], [[Ciril de Jerusalem]], [[Gregori Nazianzède Nazianz]] ''et al''.
 
== El renaixement agustinià ==