Col·lèmbols: diferència entre les revisions

| periode = {{RegFos|[[Devonià inferior]]|[[Holocè|recent]]}}<ref>{{ref-llibre|cognom1=Daly |nom1=Howell V. |cognom2=Doyen |nom2=John T. |cognom3=Purcell |nom3=Alexander H. |name-list-style=amp |any=1998 |títol=Introduction to insect biology and diversity |edició=2a &nbsp;edició |editorial=[[Oxford University Press]] |lloc=Nova York |isbn= 978-0-19-510033-4 |oclc=925231875 |llengua=anglès}}</ref>

Els '''col·lèmbols''' (Collembola) són una classe (o un [[ordre]]) del [[subfílum]] dels [[hexàpodes]], inclòs en l'[[embrancament]] dels [[artròpodes]]. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'[[Antàrtida]]. Són, probablement, els animals més nombrosos de la [[Terra]], ja que, en alguns indrets, hi ha fins a cent mil individus per m². Se'n coneixen unes 6.000 espècies. Existeixen [[fòssils]] de col·lèmbols del [[Devonià]], de tal manera que són a la Terra des de fa uns 400 milions d'anys.

Presenten un tub ventral anomenat [[colòfor]], un parell d'[[antena (biologia)|antenes]] segmentades en quatre artells (tot i que de vegades, per la subsegmentació, sembla que en tinguin més) i 6 segments abdominals.<ref>{{Ref-web|títol=col·lèmbols | enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0091852.xml|consulta=2019-05-07}}</ref> El nom el reben d'un apèndix retràctil (anomenat furca) amb la qual poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 &nbsp;mm.