Muiris Ó Súilleabháin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Vida personal: clean up, replaced: En 19 → El 19 AWB
m Quan 'com a' duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits 'quelcom' i 'algun' o el possessiu 'llur', la preposició 'a' cau.
Línia 4:
 
== Escrits ==
''Fiche Blian ag Fás'' fou publicat en [[gaèlic irlandès]] i anglès el 1933. Com a una de les últimes àrees d'Irlanda on l'antiga llengua i cultura irlandeses s'havien mantingut sense canvis, l'illa Great Blasket tenia un gran interès per a aquells que busquen narracions tradicionals irlandesos. Ó Súilleabháin fou persuadit d'escriure les seves memòries per [[George Derwent Thomson|George Thomson]], un lingüista i professor de grec que havia arribat a l'illa a escoltar i aprendre irlandès. Fou Thomson qui l'encoratjà a entrar en la guàrdia en comptes d'emigrar a Amèrica com feien els joves. Thomson edità i muntà el llibre de memòries, i també va curar la traducció a l'anglès amb ajuda de Moya Llewelyn Davies.<ref name =moy>{{ref-web|url=http://www.ricorso.net/rx/az-data/authors/o/OSuilleabhain_M/life.htm |títol=Muiris O Súilleabháin (1904-50) |obra=Ricorso |autor=Stewart, Bruce |any=2010 |dataaccés=28 de març de 2012}}</ref>
 
Mentre ''Fiche Blian ag Fás'' fou rebuda amb gran entusiasme de la crítica, inclòs [[E.M. Forster]], els seus elogis tenien a vegades un to condescendent. Forster va descriure el llibre com un document de supervivència d'una cultura "neolítica".<ref name =moy/> Aquest interès és lligat a les nocions romàntiques de l'irlandès primitiu, i quan Ó Súilleabháin intentà trobar un editor per al seu segon llibre, ''Fiche Blian faoi Bhláth'' (Vint anys de creixement), va trobar poc interès, ja que la narració s'apartava del to romàntic i tradicional de l'anterior.