Eruga: diferència entre les revisions

[[Una]] '''eruga''' és la forma [[larva|larvària]] d'un [[lepidòpter]] (un membre de l'ordre d'insectes que conté les [[papallones]] i les [[Arna (insecte)|arnes]]). Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes".<ref name=":0" /> S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la [[pell]] quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de [[Capoll de seda|capolls]] i després arriben a la forma adulta.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=eruga {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0104000.xml|consulta=2021-02-21}}</ref> Les erugues que excaven túnels a l'interior de l'[[hoste]] es diuen [[corc]]s.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són [[hexàpode]]s) al [[tòrax]], quatre [[parapodi|potes falses]] als segments intermedis de l'[[abdomen]], i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal.<ref name=":0" /> La larva dels [[símfits]] ([[Hymenoptera]]) sembla una eruga, però se la pot distingir perquè l'eruga té un espai entre les potes autèntiques i les vertaderes, mentre que els símfits no. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les ''[[Geometridae]]''. Els geomètrids s'anomenen així a causa del mode en què es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en [[Grec antic|grec]], el mot ''geomètrid'' vol dir "mesurador de la terra").

Algunes erugues són [[plagues]] [[agricultura|agrícoles]] o [[silvicultura|forestals]].<ref name=":0" /> En són exemples ''[[Pieris rapae]]'' ([[enciam]]s), la [[processionària]]<ref name=":0" /> així com tota una sèrie de [[corc]]s com entre d'altres la [[carpocapsa]] (el corc de les [[poma|pomes]] i les [[pera (fruita)|peres]]), el [[corc del raïm]] i els [[corc de la fusta|corcs de la fusta]].