Tisores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «miniatura|Diferents tipus de '''tisores''' holiiiii que flaquita esta mi hija,comiendo sopita de calabaza , aiii que flaquitaaaa Categoria:Màquines Categoria:Material de costura».
Etiquetes: Substitució Revertida editor visual
m Revertides les edicions de 194.179.52.122. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:Scissors.jpg|miniatura|Diferents tipus de '''tisores''']]
Les '''tisores''' o '''estisores'''<ref>{{Ref-web|url= https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=estisores&operEntrada=0|títol="Estisores", sinònim normatiu de "tisores" segons l'IEC| consulta=11 abril 2018| editor=Institut d'Estudis Catalans}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Estisores|títol="Estisores", sinònim normatiu de "tisores" segons l'AVL| consulta=11 abril 2018| editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques (cadascuna anomenada tisora), esmolades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.
 
Entre els diferents tipus de tisores es podrien destacar les [[tisores d'esporgar]] (també anomenades de [[poda]]r), les de [[perruqueria]], les de paper, les d'electricista, les de sastre ,les de [[Tisora de cuina|cuina]],les de cosir etc..
 
És important anar amb compte en la seva manipulació, ja que el seu mal ús pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els [[dit]]s o mans).
holiiiii que flaquita esta mi hija,comiendo sopita de calabaza , aiii que flaquitaaaa
 
== Història ==
Les tisores són una eina molt antiga que ja s'usava en l'[[edat del bronze]]. Eren en forma de "C" i constaven d'una [[molla]]. S'usaven per a tallar pells i cabell i per fer els talls més rectes sobre els materials prims i tous. Les primeres tisores es van trobar en ruïnes egípcies, i solament eren tires d'una peça (no de dues com ara), del voltant del [[1500 aC]].<ref>[http://inventors.about.com/library/inventors/blscissors.htm Who Invented Scissors]</ref>
 
Els grecs i els romans també les van fabricar i aquelles que es conserven mostren gran varietat d'ocupacions: tall de pèl, [[xollat]] d'animals, [[poda]] d'arbres, tall de teixits. La majoria d'elles eren de [[bronze]] o de [[ferro]]. D'aquest últim material eren unes tisores menudes, trobades a la ciutat d'[[Elx]] ([[Baix Vinalopó]], [[València (país)|València]]) així com diversos exemplars oposats en [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]. Les tisores de dues peces es van inventar a Roma al voltant de l'any 100 aC.
 
Les tisores van conèixer també l'ús sumptuari, com el de tocador de les dones romanes, segons es veu en un fresc pompeià del {{segle|I}}, amb uns cupidos tallant rams de flors amb unes menudes tisores de ferro; i entre objectes d'[[aixovar]] funerari trobats en tombes gregues i romanes, les tisores apareixen amb certa freqüència.
 
La forma de les tisores antigues es va mantenir en l'[[edat mitjana]], fins al {{segle|XIV}}, quan es van inventar les tisores tal com les coneixem avui, amb un passador entre ambdós braços o fulles. En un escrit de 1380 del rei francès [[Carles V de França]], es parla d'unes ''forcettes'' de plata i or amb esmalts, anellades en els extrems a manera d'orelles perforades.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Londesborough |nom=Baron Albert Denison |títol=Miscellanea graphica: representations of ancient, medieval, and renaissance remains in the possession of Lord Londesborough |url= http://books.google.cat/books?id=f8ohAQAAMAAJ&pg=PA59&dq=1380+forcettes&hl=ca&sa=X&ei=iDFYUY_-DIrChAeB5YDYCw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1380%20forcettes&f=false |llengua=anglès | editorial=Chapman and Hall |data=1857 |pàgines=59 }}</ref> Més tard, en 1418, es parla ja de tisores d'acer. Però distaven molt d'ésser d'ús domèstic. Eren més aviat menuts útils sumptuaris, quasi menudes joies molt luxoses, amb incrustacions de [[nacre]], carregades de pedreria, que es guardaven en estoigs molt rics, al costat d'altres útils preciosos destinats al tocador de les grans senyores.
 
Hi havia, això no obstant, altre tipus de tisores, les professionals. Apareixen en escuts d'armes gremials, com els del gremi de serrallers i talladors. L'oficial, o mestre de tisores, solia dur-les en una butxaca lateral.
 
En el {{segle|XVII}} es va generalitzar l'ús de les tisores i va començar a emprar-se l'[[acer]] en la seua construcció. Ací, la fama de la ciutat anglesa de [[Sheffield]] va ser gran i va arribar a dictar la moda fins a finals del segle passat quan la mecanització va simplificar els estils de la seva construcció i les tisores van passar a ser similars a les d'avui.
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
{{Esborrany de tecnologia}}
{{Viccionari-lateral|tisores}}
 
[[Categoria:Màquines]]