Tommaso Campanella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 8:
Fill d'una humil família de pagesos i nen prodigi, va ingressar molt jove a l'orde dels dominics, moment en què canvià el seu nom de Joan Domènec pel de Tomàs. L'afany de saber el va portar a llegir de tot: astrologia, ciències ocultes, textos profètics, al costat de filosofia, de ciències natural, etc. Sense mirar si determinats llibres eren permesos o no pel [[Sant ofici|Sant Ofic]]<nowiki/>i. Dins la seva orde va rebre una formació en línia amb la tradició de la filosofia aristotèlica-tomista. Diverses lectures l'allunyaren d'aquest posicionament, especialment sota l'influx del sensualisme de [[Bernardino Telesio|Bernardíno Telesio]]. Aquesta desviació doctrinal li comportà, entre 15811 i 1597, quatre processos acusat d'heretgia dels quals aconseguí reeixir. Fets que l'impel·liren a marxar de Calàbria i residir a successivament a Florència, Pàdua, Roma i Nàpols. La seva defensa de [[Galileo Galilei|Galileu]] s'indisposà amb la Inquisició. Retornà a Calàbria per una decisió inquisitorial que l'obligà a residir al seu convent original a Stilo. On va reviure la vida de misèria i dificultats de la majoria de gent i que sempre l'havien empès a proposar una reforma social.
Va participar en una conspiració contra la dominació espanyola (1598). Detingut i després d'un complicat i duríssim procés polític i eclesiàstic fou acusat de rebel·lió i heretgia. El virrei espanyol i la jerarquia eclesiàstica, el 1602, el condemnaren a cadena perpetua. Fou empresonat al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]] de Nàpols durant un llarg període de vint-i-set anys. Va ser durant aquest empresonament que dedicà totes les energies a la producció literària en camps de la filosofia, la teologia, la política i l'astrologia. També a refer les obres confiscades per la [[Inquisició]]. Produccions que incrementaren el seu prestigi internacionalment. Després de múltiples gestions i la intervenció del papa [[Papa Urbà VIII|Urbà VIII]], finalment fou alliberat. Residí un temps a Roma, però fou objecte d'hostilitats pels seus plantejaments així com d'una possible extradició a Nàpols. Marxà, el 1634, a París on fou rebut en tots els honors pel [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|Cardenal Richelieu]] i el rei [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]]. Aquest li concedí una pensió. En uns temps en què el regne de França mantenia una forta oposició política vers la monarquia espanyola. També fou ben acollit pels cercles literaris i científics francesos, tot i la sorpresa que despertaven algunes idees visionàries de Campanella. El 1639 morí a Paris Tomasso Campanella.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mondolfo|nom=Rodolfo|títol=Tres filósofos del Renacimiento (Bruno, Galileo, Campanella)|data=1947|editorial=Editorial Losada|lloc=Buenos Aires}}</ref><ref name=
== Pensament, política i ideals ==
| |||