La Bisbal d'Empordà: diferència entre les revisions

Diverses [[Vil·la romana|vil·les romanes]] s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles {{Romanes|IX}} i {{Romanes|X}} formaven els nuclis de població de ''Fontanetum'' (la Bisbal), ''Fonsedictus'' ([[Fonteta (Forallac)|Fonteta]]) i ''Perductus'' ([[Sant Pol (la Bisbal d'Empordà)|Sant Pol]]). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any [[881]]. El [[bisbat de Girona|bisbat]] s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un [[vescomte]]. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de ''Santa Maria Episcopalis'', amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any [[904]]. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un [[Castell de la Bisbal|castell]] al {{segle|XI}}. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.<ref name="Frigola">{{ref-llibre|cognom=Frigola i Arpa |nom=Jordi |títol=La Bisbal |editorial=Diputació de Girona |any=2003 |isbn=8495187590}}</ref>

 

Durant la [[baixa edat mitjana]] la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a [[Girona]], un altre al camí de [[Palamós]], un altre encarat a [[Calonge]] i un quart, posterior, al camí de [[Torroella de Montgrí]]. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un [[call]] jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la [[sinagoga]]. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan {{segle|XV}}.<ref name="Enciclopèdia">{{GEC|0010212}}</ref>