Era de batre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Format
Línia 1:
[[Fitxer:Threshing place, Santorini, Greece.jpg|miniatura|Era a [[Santorini]] (Grècia)]][[fitxer:Fotothek df tg 0007706 Landwirtschaft ^ Getreideanbau ^ Dreschen ^ Lagerung.jpg|Batuda, col·lecta i emmagatzematge en una era coberta a Alemanya, gravat del 1695|miniatura]]
Una '''era de batre''' en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els [[Cereal|cereals]] o [[Llegum|llegums]] per a [[batre|batre’ls]] i separar el gra de la palla i del [[boll]].<ref name = gec>{{GEC|0103827|era}}</ref> La paraula s'utilitza també per [[Extensió de significat|extensió]] per al local a proximitat on es posa el farratge.<ref>{{GDLC|00054449|era²}}</ref> El mot prové del llatí ''area'' que significa pati, era de batre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|capítol= era (2)|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 325|isbn= 9788441225169 }}</ref> A [[Mallorca]], les [[clastra|clastres]] tenien la mateixa funció i el ball privat, reservat als sols treballadors organitzat tradicionalment després d'una feina feta (batuda, collita…) es diu «ball de clast(r)a».<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujol |nom= Francesc |enllaçautor= Francesc Pujol i Pons |cognom2= Amades |nom2= Joan |enllaçautor2=Joan Amades i Gelats |capítol= Clasta, ball de |títol=Cançoner popular de Catalunya. |volum= Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc= Barcelona |data=1936 |pàgina=154 }}</ref> Amb l'aparició de la maquinària agrícola com [[recol·lectora|segadores-recol·lectores]], les eres van esdevenir obsoletes.
 
La paraula «era» així com els diminutius «erol» i «erola» s'utilitzen també per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es [[conreu|conreen]] [[flors]] i alguna [[hortalissa]]<ref>{{DCVB|era (2)}}</ref> o per a espais plans més petits on es prepara l'[[argamassa]], es treballen els [[mineral]]s, etc.
Línia 9:
[[Fitxer:Santa Maria 1 032.jpg|miniatura|Llorenç Salom i Ferrer ''Calanxo'' batent a l'era l'any 1932 a [[Santa Maria del Camí]]]]
 
La seva forma és determinada per la feina del [[batre]] i per les condicions climàtiques: si es pot encara separar el gra de la palla, sense vent, per separar els [[boll]]s de la grana («desembollonar»), un vent suau és indispensable.<ref>{{Ref-web|url = http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Pagesia/batre.htm|títol = El batre|consulta = 22 de juliol del 2015|editor = valldelcorb.info|data = 1983|obra = Antics costums i tradicions dels pobles de la Vall del Corb: Les principals feines agrícoles|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150722183253/http://www.valldelcorb.info/pobles/costums/Pagesia/batre.htm|arxiudata = 2015-07-22}}</ref> La pluja i la humitat són nefasts per la conservació ulterior, com que faciliten la proliferació de corcs ([[corc del blat]]) i [[fong]]s. Per això, més circular, poligonal (era a cantons) o oval, com que la feina és rotatiu. N'hi han de terra batuda o d'argila, però més sovint són enrajolades o, a muntanya, enllosades.<ref name = gec/> Les eres es construïen amb un lleuger pendent, per evitar que s'embassessin amb les [[pluja|pluges]]. De vegades estan envoltades de parets. La seva alçada depèn de la força del vent: solien ser alts a la regió de La Seu amb vents forts, o més baixes a Menorca.<ref name="gec"/>
 
Les seves dimensions i formes són variables, encara que com a mínim havien de tenir l'amplada suficient perquè un trill tirat per una [[Mula (animal)|mula]] pogués girar, donant voltes sobre la seva superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l'animal treballés còmodament.