Un món feliç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
'''''Un món feliç''''' (''Brave New World'', en la seva versió original) és una [[novel·la]] d'[[Aldous Huxley]]. Es tracta d'una [[distopia]] o utopia inversa per a criticar el present.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lecturalia.com/libro/1361/un-mundo-feliz|títol=Un mundo feliz - Aldous Huxley|consulta=2018-05-14|cognom=lecturalia.com|llengua=es-ES}}</ref><ref name=:0>{{Ref-publicació|article='Un mundo feliz', de Aldous Huxley, nueva ficción sonora de Radio Nacional de España - RTVE.es|publicació=RTVE.es|llengua=es-ES|url=http://www.rtve.es/radio/20130620/mundo-feliz-aldous-huxley-nueva-ficcion-sonora-radio-nacional-espana/691020.shtml|data=2013-06-20}}</ref> La novel·la es publicà al Regne Unit l'any 1932.<ref name=":0" /> És considerada una de les millors obres de Huxley i una novel·la futurista molt més exacta que altres, com [[1984 (novel·la)|''1984'']] de George Orwell.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Redacción|article=Aldous Huxley el autor que sí logró imaginarse cómo viviríamos en "Un mundo feliz"|publicació=BBC Mundo|llengua=anglès|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-40521199|data=2017-07-09}}</ref> Transcorre a [[Londres]] el 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que, junts, provoquen un fort canvi social. Huxley respon en aquest llibre amb una revaloració en forma d'assaig anomenada ''Brave New World revisited'' (''Nova visita a un món feliç'') ([[1958]]), i amb la seva novel·la final, anomenada ''Island'' (''L'illa'') ([[1962]]).<ref>{{Ref-publicació|article="Un mundo feliz" (1932), de Aldous Huxley|publicació=Thecult.e|llengua=es-es|url=http://www.thecult.es/visiones-del-futuro/un-mundo-feliz-1932-de-aldous-huxley.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Crítica {{!}} "Un mundo feliz"|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1980/03/20/agenda/322354801_850215.html|data=1980-03-20|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
La novel·la es publicà al Regne Unit l'any 1932.<ref name=:0/> És considerada una de les millors obres de Huxley i una novel·la futurista molt més exacta que altres, com "1984" d'Orwell.<ref name=:1>{{Ref-publicació|cognom=Redacción|article=Aldous Huxley el autor que sí logró imaginarse cómo viviríamos en "Un mundo feliz"|publicació=BBC Mundo|llengua=anglès|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-40521199|data=2017-07-09}}</ref>
 
Transcorre a [[Londres]] el 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que, junts, provoquen un fort canvi social. Huxley respon en aquest llibre amb una revaloració en forma d'assaig anomenada ''Brave New World revisited'' (''Nova visita a un món feliç'') ([[1958]]), i amb la seva novel·la final, anomenada ''Island'' (''L'illa'') ([[1962]]).<ref>{{Ref-publicació|article="Un mundo feliz" (1932), de Aldous Huxley|publicació=Thecult.e|llengua=es-es|url=http://www.thecult.es/visiones-del-futuro/un-mundo-feliz-1932-de-aldous-huxley.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Crítica {{!}} "Un mundo feliz"|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1980/03/20/agenda/322354801_850215.html|data=1980-03-20|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
== Argument ==
La novel·la s'inicia a la ciutat de Londres, a l'Estat Mundial, l'any 632 AF («After [[Henry Ford|Ford]]») (2540 dC al [[calendari gregorià]]), on els ciutadans es creen a través d'úters artificials i de programes d'adoctrinament infantil a classes predeterminades (o castes) basades en intel·ligències i tasques específiques. Lenina Crowne, treballadora dels vivers, és popular i desitjable sexualment, però el psicòleg Bernard Marx no ho és. És més baixet que la mitjana de la seva alta casta, cosa que li provoca un complex d'inferioritat. El seu treball amb l'"aprenentatge del son" li permet entendre i desaprovar els mètodes de la seva societat per mantenir els seus ciutadans pacífics, cosa que inclou el consum constant d'un fàrmac calmant i antidepressiu anomenat soma. Bernard, critica obertament aquests mètodes, cosa que fa que el seu cap consideri exiliar-lo a Islàndia a causa del seu inconformisme. El seu únic amic és Helmholtz Watson, un talentós escriptor que té dificultats per utilitzar el seu talent de manera creativa en la seva societat sense dolor.
 
Bernard se'n va de vacances amb Lenina a una reserva salvatge a [[Nou Mèxic]], fora de l'Estat Mundial, en la qual els dos veuen per primera vegada "persones naturals", les malalties que pateixen, el procés d'envelliment, i altres llengües i estils de vida religiosos. La cultura de la gent del poble s'assembla a alguns grups nadius d'Amèrica del Nord, descendents dels [[Anasazi]], inclosos els pobles [[pueblo]] d'[[Acoma]], [[Laguna (Nou Mèxic)|Laguna]] i [[Zuni]]. Allà Bernard i Lenina presencien un ritual violent i coneixen a Linda, una antiga habitant de l'Estat Mundial que ara viu a la reserva amb el seu fill John. Els explica que ella també va visitar la reserva durant unes vacances fa molts anys, però es va separar del seu grup i es va quedar enrere. Durant el viatge, es va quedar embarassada per un company del grup, que resulta ser el cap de Bernard, el director de coberteria i condicionament. Per culpa de la vergonya que sentia per l'embaràs, no va intentar tornar a l'Estat Mundial. Malgrat passar tota la vida a la reserva, John mai no ha estat acceptat pels vilatans, i la seva vida i la de Linda han estat difícils i desagradables. Linda ha ensenyat a John a llegir, tot i només tenir dos llibres, un manual científic i les obres completes de Shakespeare. Aïllat pels vilatans, John és capaç d'articular els seus sentiments només en termes dels drames shakespirians, citant sovint [[La tempesta]], [[El Rei Lear]], [[Otel·lo]], [[Romeu i Julieta]] o [[Hamlet]]. Linda ara vol tornar a Londres i John també vol veure aquest "món feliç" (''brave new world'', en la versió original de [[La tempesta]]). Bernard veu l'oportunitat de frustrar els plans del seu director per exiliar-lo i obté el permís per emportar-se Linda i John. De tornada a Londres, John es reuneix amb el director i l'anomena "pare", una vulgaritat que provoca una riallada a tots els presents. El director, humiliat, renuncia al càrrec abans de poder acabar el procés per exiliar a Bernard.