Pulmó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Format |
||
Línia 14:
[[Fitxer:Illu bronchi lungs numerical labels.jpg|miniatura|esquerra|1: [[Tràquea]] 2: Artèria pulmonar 3: Vena pulmonar 4: Bronquíol terminal 5: Alvèols 6: Tall cardíac 7: [[Bronqui|bronquis]] terciaris o segmentats 8: Bronquis secundaris o lobals 9: Bronqui principal 10: Bifurcació traqueal o carina 11: Laringe]]
Els pulmons són dins de la [[caixa toràcica]], protegits per les [[costelles]] i a ambdós costats del [[cor]].<ref name
La [[pleura]] és una membrana de [[teixit conjuntiu]], elàstica que evita que els pulmons freguin directament amb la paret interna de la caixa toràcica. Té dues capes:
Línia 122:
En tots els rèptils la respiració és pulmonar. Els seus pulmons presenten envans o septes, que ofereixen una major superfície d'intercanvi gasós i major eficiència. La superfície total d'intercanvi gasós està molt augmentada respecte als amfibis. Les [[Serp|serps]] (ofidis), tenen el pulmó dret allargat i funcional i el pulmó esquerre atrofiat. Les tortugues marines, a més de respiració pulmonar, tenen respiració cloacal, i per la seva [[cloaca]] vascularitzada poden prendre l'[[oxigen]] dissolt en l'aigua. Els pulmons [[Rèptil|reptilians]] estan típicament ventilats per una combinació de l'expansió i contracció de les costelles mitjançant els músculs axials, i bombament bucal. Els [[Cocodril|cocodrils]] també utilitzen el mètode del pistó [[hepàtic]], en què el [[fetge]] és estirat cap enrere per un múscul ancorat a l'os púbic (part de la pelvis), cosa que al seu torn estira la part inferior dels pulmons cap enrere, expandint-los.<ref name="Gower">{{ref-publicació|article = Possible postcranial pneumaticity in the last common ancestor of birds and crocodilians: evidence from Erythrosuchus and other Mesozoic archosaurs|autor = Gower, D. J.|any = 2001|publicació = Naturwissenschaften|volum = 88|exemplar = 3|pàgines = 119-122|doi = 10.1007/s001140100206|url = http://www.springerlink.com/content/08prhbpg35ew2lb1/}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
Els [[Ocell|ocells]] tenen un dels [[sistema respiratori|sistemes respiratoris]] més complexos de tots els grups d'animals.<ref name
Tots els mamífers, inclosos els aquàtics, són de respiració pulmonar. Es caracteritzen per tenir dos pulmons ben desenvolupats i dividits en lòbuls. Els pulmons s'allotgen a la cavitat pleural, limitats pel [[diafragma (múscul)|diafragma]], que és un múscul que amb la seva distensió i contracció, realitza l'entrada i sortida de gasos.<ref name="Keith">{{Citar ref|url=http://books.google.cat/books?id=2ecDAAAAYAAJ| títol =The nature of the mammalian diaphragm and pleural cavities|autor=Arthur Keith, M.D.|obra=Journal of Anatomy and Physiology|data=1905}}</ref> Les vies respiratòries són la tràquea que es bifurca en dos bronquis cadascun cap a un pulmó. Aquests es continuen bifurca en bronquíols i acaba en els alvèols, a la resta d'animals es diuen faveols. L'intercanvi de gasos que es realitza als alvèols s'anomena [[hematosi]]. Els alvèols són sacs cecs que estan envoltats de capil·lars sanguinis. L'emissió de [[So|sons]] és possible per la presència de [[cordes vocals]] a la [[laringe]].<ref name="titze2008">Titze, I. R. (2008). The human instrument. Sci.Am. 298 (1):94-101. PM 18225701</ref><ref name="titze1994">Titze, I.R. (1994). Principles of Voice Production, Prentice Hall (actualment publicat per NCVS.org), {{ISBN|978-0-13-717893-3}}</ref><ref name="malton">{{ref-llibre|cognom = Maton|nom = Anthea|coautors = Jean Hopkins; Charles William McLaughlin; Susan Johnson; Maryanna Quon Warner; David LaHart; Jill D. Wright|títol=Human Biology and Health|editorial = Prentice Hall|any = 1993|lloc = Englewood Cliffs (Nova Jersey) |isbn = 0-13-981176-1}}</ref>
|