Tigranes VI d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referència. Trec plantilla que en demanava
mCap resum de modificació
Línia 4:
Tigranes tenia una ascendència [[Jueus|jueva]], [[Nabateus|nabatea]], [[edomites|edomita]], [[grecs|grega]], [[armenis|armènia]] i [[perses|persa]]. Era fill d'[[Alexandre (fill d'Herodes)|Alexandre]], un fill d'[[Herodes el gran]]. El seu oncle era [[Tigranes V d'Armènia|Tigranes V]], del que va rebre el nom i que va ser rei d'Armènia en temps d'[[August]]. La seva mare era una princesa armènia de nom desconegut, que podria haver format part de la dinastia [[Artàxides|artàxida]]. De la infantesa i joventut de Tigranes no se'n sap res. Va ser criat a Roma, i la seva llarga estància a la capital de l'[[Imperi Romà]], va propiciar potser l'acusació de què assumia un paper servil davant dels romans.
 
Durant la primavera de l'any [[58]] el general [[Corbuló]], amb plens poders, va entrar a l'Armènia pròpia des [[Capadòcia]] i va avançar en direcció a la capital [[Artaxata]], mentre que Farasmanes o [[Pharsman I d'Ibèria]] atacava pel nord, i [[Antíoc IV de Commagena|Antíoc]] de [[Commagena]] atacava pel sud-oest. [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates I]] va fugir de la seva capital que va ocupar Corbuló i la va incendiar. A l'estiu Corbuló va avançar cap a [[Tigranocerta]], en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va haver de ser pressa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per [[antiga Roma|Roma]].<ref name=":0" /> [[Neró]] va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de [[Capadòcia]], net de [[Glafira]], filla del darrer rei d'aquell país, [[Arquelau de Capadòcia|Arquelau]].<ref name=":1">{{ref-llibre |cognom=Dueck |nom=Daniela (et al.) (eds.) |títol=Strabo's cultural geography: the making of a kolossourgia |pàgines=208 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |any=2011 |isbn=9780521853064}}</ref> Es van transferir als aliats els districtes fronterers armenis: a Farasmanes d'Ibèria; a [[Polemó II]] del [[Regne del Pont|Pont]]; a [[Aristòbul Asmoneu|Aristòbul]] de l'[[Armènia Menor]] i a [[Antíoc IV de Commagena]].<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Redgate |nom=A. E |títol=The Armenians |pàgines=79-80 |lloc=Malden |editorial=B. Blackwell |any=2002 |isbn=9780631143727}}</ref>
 
Tigranes no va tardar a fer una expedició a la regió d'[[Adiabene]], que era tributària dels parts. El rei part [[Vologès I de Pàrtia|Vologès]] ho va considerar una agressió i va reiniciar la guerra, afavorint l'antic rei Tiridates, al que va donar ajuda, però Tiridates va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, va ser derrotat pels parts a la [[Batalla de Rhandeia]], a la vora del [[Arsanies]] (avui [[Murad Su]]), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia, l'any [[62]]. Aquest tractat va ser modificat i signat altra vegada a [[Rhandeia]], amb Corbuló, l'any [[63]], i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona.<ref>{{ref-llibre |títol=Der kleine Pauly Bd. 5. Schaf - Zythos, Nachträge |pàgines=828 |lloc=Munic |editorial=Deutscher Taschenbuch-Verlag |any=1979 |isbn=9783423059633}}</ref><ref name=":1" />
 
== Referències ==