Tot esperant Godot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Waiting for Godot set Theatre Royal Haymarket 2009.jpg|miniatura|''Tot esperant Godot'' al Theatre Royal Haymarket de Londres, el 2009]]
'''''Tot esperant Godot''''' (en [[francès]]: ''En attendant Godot''), de vegades subtitulada ''[[Tragicomèdia]] en 2 actes'', és una obra de [[teatre de l'absurd]] escrita per [[Samuel Beckett]] als [[anys 1940]], publicada el [[1952]] per Éditions de Minuit i estrenada a França aquest mateix any, sota la direcció de Roger Blin. Va significar una renovació de l'escriptura dramàtica pel fet d'establir noves relacions entre els personatges, el temps, l'espai i els llenguatges escènics,<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. {{ISBN|9788497884020}} {{ca}}
</ref> i s'ha convertit en una de les peces més representades de l'autor.<ref>{{ref-web |cognom=Chiva |nom=Agnès |url=https://www.tresc.cat/magazine/25921/es-una-prosa-esculpida-en-el-temps-la-de-beckett/ |consulta=18 novembre 2021 |títol=“La prosa de Beckett està esculpida en el temps” |editor=Tr3sC |data=19 novembre 2019 |llengua=anglès}}</ref> Beckett va rebre nombroses peticions per adaptar-la al cinema i la televisió però, es va resistir a aquestes ofertes, llevat de l'aprovació ocasional per amistat o simpatia a la persona que feia la petició,<ref>{{Cite book |title=Damned to Fame: the Life of Samuel Beckett |last=Knowlson |first=James |publisher=Bloomsbury Publishing |year=2014 |isbn=9781408857663 |location=London |llengua=anglès}}</ref> i les que es van fer en vida seva, no el van satisfer.
[[Jordi Coca i Villalonga|Jordi Coca]] va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/05/20/pagina-49/33558170/pdf.html?search=godot|títol=La Vanguardia 29-05-1965|consulta=30-03-2016}}</ref> produïda pel polifacètic [[Àngel Jové i Jové|Àngel Jové]] i dirigida per Josep Maria Riu i el grup
L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar.<ref name="NYT-20131112">{{cite news |last=Itzkoff |first=Dave |author-link=Dave Itzkoff |title=The Only Certainty Is That He Won't Show Up |url=https://www.nytimes.com/2013/11/12/theater/the-right-way-to-say-godot.html |date=12 novembre 2013 |work=The New York Times |access-date=12 novembre 2013 |llengua=anglès}}</ref> A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".
== Estil ==
Línia 20:
[[Fitxer:4. Cekajki go Godo.jpg|miniatura|''Tot esperant Godot'', versió del director macedoni Bore Angelovski, presentada el 1965]]
[[Fitxer:Esperando a Godot, Buenos Aires 1956.jpg|miniatura|''Tot esperant Godot'' a Buenos Aires el 1956]]
L'obra està dividida en dos actes. La trama tracta de Vladimir (també anomenat "Didi") i Estragon (també anomenat "Gogo"), que arriben a un lloc al costat d'un camí, al costat d'un arbre, per esperar l'arribada de Godot. Vladimir i Estragon semblen ser vagabunds: la seva roba és esparracada i no els va bé; una altra teoria és que podrien ser refugiats o soldats desplaçats d'un conflicte, com la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], que acabava de finalitzar i que va inspirar molt la dramatúrgia de Beckett. Passen el temps conversant i de vegades discutint.
|