|
[[Fitxer:CCU o CCE.jpg|miniatura|350px|CaminsManeres perde tractar el diòxid de carboni capturat]]
La '''captura i emmagatzematge de diòxid de carboni''' (CEDC) és el conjunt de processos que capturen [[diòxid de carboni]] (CO₂) i que el [[fixació del carboni|fixen]] o emmagatzemen. L'objectiu és evitar que el CO₂, un dels principals [[gasos amb efecte d'hivernacle]] (GEH), s'escapi a l'[[atmosfera terrestre]].<ref>{{GEC|0519332}}</ref> La mera reducció de les emissions no és suficient per frenar el [[canvi climàtic]], sinó que calen tecnologies netes per treure CO₂ i altres GEH de l'atmosfera a gran escala. En aquest context, es parla de produir «emissions negatives»,<ref>{{Ref-web|títol=Glossari sobre la crisi climàtica|url=https://www.ccma.cat/324/el-glossari-sobre-la-crisi-climatica/noticia/2947289/|data=2019-09-13|consulta=2021-09-03|editor=CCMA|obra=TV3 Notícies}}</ref> que podrien contribuir a assolir els objectius de l'[[Acord de París]].<ref name=":9" /> Les tecnologies encara esse'n troben en fase d'experimentació i tenen un cost econòmic molt elevat.<ref name=":9">{{Ref-llibre|capítol=tecnologia d'emissions negatives - Cercaterm {{!}} TERMCAT|urlcapítol=https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDMzNDA5OQ==|consulta=2021-11-12|data=2020|títol =Diccionari de l'emergència climàtica |lloc=Barcelona| editorial= TERMCAT, Centre de Terminologia |col·lecció = Diccionaris en Línia}}</ref>
En lloc de CEDC, de vegades es fa servir la sigla CCS, dels termes anglesos ''carbon capture and storage'' o ''carbon capture and sequestration''.<ref>{{TERMCAT}}</ref>
El 2018 a nivell mundial, prop dedel 79,9% de l'energia dimanava de la crema de [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petroli]] i [[gas natural]]), 2,2% d'energia nuclear, 6,9% de la crema tradicional i ineficient de llenya, i només l'11,5% de combustibles realment renovables.<ref>{{Ref-llibre|títol=Erneuerbare Energien in Zahlen; Nationale und internationale Entwicklung im Jahr 2019|url=https://www.bmwi.de/Redaktion/DE/Publikationen/Energie/erneuerbare-energien-in-zahlen-2019.pdf?__blob=publicationFile&v=6|llengua=alemany|data=octubre 2020|editorial=Ministeri federal d'economia i energia|lloc=Berlín|pàgines=62-63|capítol=Teil III: Globale Nutzung erneuerbarer Energien|editor={{versaleta|Zentrum für Sonnenenergie- und Wasserstoff-Forschung}} i {{versaleta|Umweltbundesamt}}}}</ref> El 2019, unsun 27,3% de l'energia elèctrica provenia de producció renovable (2018: 26,2%).<ref>{{Ref-llibre|capítol = Global overview|títol=Renewables 2020 Global Status repost|editorial = Ren21 Renewables Now| lloc=París| data = 2019| urlcapítol=https://www.ren21.net/gsr-2020|consulta=2021-11-12|llengua=en}}</ref>
La gestió de l'excedent de CO₂ i la seva influència en el canvi climàtic es fa per tres vies. En primer lloc hi ha les intervencions per reduir-ne les emissions rebaixant el consum d'energia, entre d'altres per l'[[Aïllant tèrmic|aïllament tèrmic]], el desenvolupament de motors i mètodes de producció més eficients. En segon lloc, pel desenvolupament d'energia neta, i en tercer lloc per la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni per reduir-ne la concentració a l'atmosfera. Si bé s'espera atènyer algun dia els nivells preindustrials de GEH, molts països s'adhereixen a un objectiu intermedi, compromès amb les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]], de reduir les emissions en un 40% per a l'any 2030 respecte a les de 2005.<ref>{{Ref-web|títol=Horitzó 2030: Intended Nationally Determined Contributions (INDC)|url=http://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/mitigacio/Horizonte-2030-INDC/|consulta=2021-10-18|editor=Generalitat de Catalunya|data=15.07.2021}}</ref>
L'any 2015, per primera vegada en 800.000 anys, el nivell de diòxid de carboni a l'atmosfera va superar de manera sostinguda les 400 [[Part per milió|ppm]] (parts per milió).{{Sfn|Canadell i Gili|2017|p=24}} Per contrarestar el sobrant de CO₂ a l'atmosfera acumulat des de la [[Revolució Industrial]] hi ha diferents vies. Es pot millorar l'eficàcia dels fenòmens naturals d'absorció, es poden desenvolupar productes nous que fanfacin servir el carboni com a primera matèria i es pot captar i emmagatzemar el gas nociu. Alternativament, es poden reemplaçar productes que emeten molts GEH durant tot el cicle de vida per alternatives que més aviat enels fixen.
[[Fitxer:Emissions cumulatives CO2 2019.jpg|miniatura|350px|Part d'emissions de diòxid de carboni per país (1751-2019)<ref>{{ref-web| url = https://ourworldindata.org/contributed-most-global-co2| títol = Who has contributed most to global CO₂ emissions?|llengua= anglès|nom= Hannah |cognom =Ritchie| data= 1 octubre 2019|obra= [[Our World in Data]]}}</ref>]]
A principi dels anys vint del {{Segle|XXI}}, Espanyal'estat espanyol produïa anualment uns 300 milions de tones de diòxid de carboni,<ref>{{Ref-web|títol=La captura y almacenamiento de CO₂ bajo tierra podría reducir un 21% de las emisiones y ser una herramienta contra el cambio climático.|url=https://www.asturiasmundial.com/noticia/121439/captura-almacenamiento-co2-tierra-podria-reducir-21-emisiones-ser-una-herramienta-cambio-climatico/|consulta=2021-08-25|llengua=castellà|data=02/08/2021|obra=Asturias Mundial|nom=Jordi|cognom=Cortés Picas}}</ref> o 19% més que l'any 1990.{{Sfn|Martínez del Olmo|2019|p=87}} Segons un estudi de la Universitat de Barcelona del 2021, s'estima que es podria captar i emmagatzemar una bona cinquena part d'aquest gas contaminant. Fins ara, els projectes de CEDC rendibles en altres països s'han realitzat a prop de [[Planta petroquímica|plantes petroquímiques]] i altres indústries que produeixen molt de CO₂, ella quequal cosa facilita la captura dels gasos en quantitats útils i el tractament a un cost més o menys assequible.<ref>{{Ref-publicació|article=Hubs and clusters approach to unlock the development of carbon capture and storage – Case study in Spain|nom2=Juan|cognom5=Vilarrasa|nom5=Víctor|cognom4=Elío|nom4=Javier|cognom3=Bakhtbidar|nom3=Mahdi|cognom2=Alcalde|cognom=Sun|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S030626192100814X|nom=Xiaolong|llengua=en|doi=10.1016/j.apenergy.2021.117418|volum=300|pàgines=117418|data=2021-10|publicació=Applied Energy}}</ref> El cost d'un projecte de CEDC depèn de l'equip i la quantitat d'energia que calen en tres etapes principals: captar, transportar i dipositar el gas.<ref>{{Ref-publicació|article=Total cost of carbon capture and storage implemented at a regional scale: northeastern and midwestern United States|doi=10.1098/rsfs.2019.0065|nom3=Kenneth G.|cognom2=Hochman|nom2=Gal|cognom=Schmelz|nom=William J.|llengua=en|exemplar=5|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rsfs.2019.0065|volum=10|pàgines=20190065|pmid=32832064|pmc=PMC7435045|issn=2042-8898|data=2020-10-06|publicació=Interface Focus|cognom3=Miller}}</ref> Una vegada dipositat, és indispensable vigilar-ne el dipòsit, car es poden produir fuites o altres efectes secundaris en el medi ambient.<ref name=":8">{{Ref-web|títol=Carbon Capture and Storage|url=https://www.umweltbundesamt.de/themen/wasser/gewaesser/grundwasser/nutzung-belastungen/carbon-capture-storage|data=15.01.2021|consulta=2021-10-18|llengua=alemany|nom=Gisela|cognom=Klett|editor=Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)}}</ref>
Hi ha empreses, ciutats, estats i altres entitats que aspiren a una [[Neutralitat de carboni|neutralitat]] climàtica en compensar les emissions de GEH ineluctables per la mateixa quantitat d'''emissions negatives'', és a dir, fomentar altres activitats que fixen una quantitat de CO₂ i altres GEH equivalent a les emissions. De vegades resulta difícil distingir entre els esforços reals i el mer intent de [[rentat d'imatge verd]].<ref>{{Ref-web|títol=Carbon washing is the new greenwashing|url=https://www.dezeen.com/2021/07/31/carbon-washing-greenwashing-opinion/|data=2021-07-31|consulta=2021-09-03|llengua=anglès|nom=Marcus|cognom=Fairs}}</ref> Així, per exemple, el [[Pacte Verd Europeu]] rep fortes crítiques<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sollé Ollé|nom=Jordi|article=Europa s'enorgulleix de la lluita pel clima, però no fa cas a la ciència ni hi posa prou diners|publicació=TV3 Notícies|url=https://www.ccma.cat/324/europa-treu-pit-en-la-lluita-pel-clima-pero-no-fa-cas-a-la-ciencia-ni-hi-posa-prou-diners/noticia/2995842/|data=11 març 2020|enllaçautor=Jordi Solé Ollé}}</ref><ref>{{Ref-publicació|títol=The EU’s green deal is a colossal exercise in greenwashing | nom = Yanis|cognom= Varoufakis|enllaçautor=Yanis Varoufakis| nom2= David |cognom2 =Adler| enllaçautor2=David Adler|url=https://www.theguardian.com/commentisfree/2020/feb/07/eu-green-deal-greenwash-ursula-von-der-leyen-climate|data=2020-02-07|consulta=2021-11-12|llengua=en| publicació = The Guardian}}</ref> i al Regne Unit, l'autoritat reguladora de la publicitat, ''Advertising Standards Authority'', actuarà per impedir que les empreses es facin passar per més écologiquesecològiques del que són.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gutiérrez|nom=Àlex|article=El Regne Unit lidera el setge al 'greenwashing' publicitari|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/media/regne-unit-lidera-setge-greenwashing-publicitari_1_4176344.html|data= 9 novembre 2021}}</ref>
{| class=wikitable
== Cal energia per fixar carboni ==
Qualsevol mètode per extraure CO₂ o accelerar processos naturals fa menesternecessita energia i té, per tant, un cost. Cremar més energia fòssil per rentar emissions sembla una estratègia més aviat absurda. La regeneració dels solvents utilitzats en instal·lacions industrials consumeix quantitats considerables d'energia, la recerca d'alternatives menys energivorescostoses roman en estadi experimental.<ref>{{Ref-llibre|títol=Solvents for Carbon Dioxide Capture|nom2=Mercedes|nom5=Esmeralda|cognom4=Fernández|nom4=Luz M. Gallego|cognom3=Camino|nom3=Sara|cognom2=Cano|cognom=Vega|url=http://www.intechopen.com/books/carbon-dioxide-chemistry-capture-and-oil-recovery/solvents-for-carbon-dioxide-capture|nom=Fernando|llengua=en|doi=10.5772/intechopen.71443|isbn=978-1-78923-574-6|data=2018|editorial=InTech|cognom5=Portillo}}</ref>
Tot i que el cost de l'energia encara quedaresulta un obstacle major per captar carboni, la situació podria canviar aviat, segons l'informe ''Rethinking Climate Change'' publicat el 2020 per la fàbrica d'idees RethinkX. En aquest informe descriuen dos camins que en els anys vinents podrien aplanar prestament la situació. Primer el preu de l'energia neta (sol, vent) continuarà baixant igual que el preu de les bateries.{{Sfn|Arbib|2020|p=27}} El vent i el sol són fonts variables,; caldrà, per tant, una sobrecapacitat de producció per assegurar-ne el proveïment en moments de màxim consum.{{sfn|Buchholz|2016|p= 190}} Fora d'aquests moments, el corrent sobrant –que quasi surt de franc, com queperquè no cal cremar primeres matèries– es podria fer servir, entre d'altres, per captar diòxid de carboni, [[Dessalinització|dessalinitzar aigua de mar]] i regar terres àrides o fabricar [[hidrogen]].{{Sfn|Arbib|2020|p=27}} Ja avui en certes regions de la Xina i Alemanya cal parar aerogeneradors quan hi ha sobrecapacitat per evitar una sobrecàrrega de la xarxa elèctrica. Aquest corrent es perd, tot i que podria servir per realitzar molts processos útils, si hi hagués infraestructures adients.<ref>{{Ref-llibre|títol=Energiegeographie Konzepte und Herausforderungen.|url=https://www.worldcat.org/oclc/1129048055|data=2020|lloc=Stuttgart|isbn=978-3-8252-5320-2|llengua=alemany|pàgines=340|capítol=Chinas Boom im Stromsektor: zwischen Kohlestrom, Kernkraft und erneuerbaren Energien |cognom=Hennig|nom=Thomas|editorial=Eugen Ulmeer|cognom2=Klagge|nom2=Britta}}</ref>{{sfn|Buchholz|2016|p= 212}}<ref>{{Ref-llibre|edició=1. Aufl. 2016|títol=Energie - Wie verschwendet man etwas, das nicht weniger werden kann?|url=https://www.worldcat.org/oclc/962078489|data=2016|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-662-49742-5|nom=Martin|cognom=Buchholz|llengua=alemany|editorial=Springer|pàgines=212 ss…}}</ref>
== Fixació natural de diòxid de carboni ==
Hi ha tres fenòmens naturals que capten CO₂: la biofixació per la [[fotosintesi|fotosíntesi]], la fixació en [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] i l'absorció pels oceans.{{Sfn|Hens|2019}}
=== Biofixació ===
{{AP|biofixació de diòxid de carboni}}
La biofixació és la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni a través de processos biològics, principalment la [[fotosíntesi]]. La capacitat global en continua minvant per l'activitat humana. Les principals en són la [[desforestació]], i sobretot la desforestació de les [[Selva pluvial|selves pluvials]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.cienciaensocietat.org/upimages/File/forestal/7%20El%20cicle%20del%20carboni.pdf|títol=El cicle del carboni|consulta=19 agost 2021|editor=Ciència en Societat|data=''s.d''|format=pdf}}</ref> l'erosió accelerada de [[terra llaurable|terra arable]] i [[desertificació]] per l'agricultura industrial,<ref>{{ref-publicació|cognom = Maisterrena Zubirán| nom = Javier| nom2= Mar (trad.) |cognom2= Andreu| article = Desertització, migració i arrelament: perspectives de futur. Un estudi de cas a la Vall d’Arista (San Luis Potosí)| publicació= Revista d’etnologia de Catalunya |data= 2008| exemplar = núm. 33 | pàgines =46-53 | url =https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/122983 |consulta= 20-08-2021}}</ref> la [[urbanització]] i la consegüent [[impermeabilització del sòl]], l'afebliment del [[fitoplàncton]] calcari –bo per aal 50 a 70% de la fotosíntesi mundial– així com l'acidificació dels oceans.<ref>{{Ref-publicació|article=Coccolithophore community response to ocean acidification and warming in the Eastern Mediterranean Sea: results from a mesocosm experiment|cognom=D’Amario|nom5=Evangelia|cognom4=Pitta|nom4=Paraskevi|cognom3=Grelaud|nom3=Michaël|cognom2=Pérez|nom2=Carlos|nom=Barbara|url=https://www.nature.com/articles/s41598-020-69519-5|llengua=en|doi=10.1038/s41598-020-69519-5|exemplar=1|volum=10|pàgines=12637|issn=2045-2322|data=2020-07-28|publicació=Scientific Reports|cognom5=Krasakopoulou}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari|url=http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/l-escalfament-i-l-acidificacio-oceanica-perjudiquen-les-comunitats-de-fitoplancton-calcari-1345667174054.html?noticiaid=1345825396168|consulta=2021-08-20|editor=Universitat Autònoma de Barcelona|data=30/09/2020}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Verzuring van de zeeën <nowiki>[</nowiki>Acidificació dels mars<nowiki>]</nowiki>|url=https://www.marienebiologie.org/verzuring-van-de-zeeen/|consulta=2021-08-20|llengua=neerlandès|editor=Mariene Biologie|data=''s.d''}}</ref>
==== Biofixació a la terra ferma ====
La natura va reaccionar a l'augment de diòxid de carboni i es va accelerar el creixement dels boscos, eli queaixò n'augmentaaugmentà la capacitat de biofixació, a condició que l'aigua i la temperatura romanenromanguin apropiatsapropiades al creixement.<ref>{{Ref-publicació |article =Treibhausgas lässt Wälder schneller wachsen <nowiki>[</nowiki>El gas a efecte d'hivernacle és un adob per als arbres<nowiki>]</nowiki>| publicació= Wissenschaft aktuell|url=https://www.wissenschaft-aktuell.de/artikel/Treibhausgas_laesst_Waelder_schneller_wachsen1771015590758.html|data = 12 novembre 2019| nom = Jan Oliver | cognom = Löfken}}</ref> De vegades caldrà introduir espècies adaptades a les noves condicions climàtiques. No és la solució per a les 600 gigatones que l'homeespècie humana ha alliberat a l'atmosfera des del {{segle|XVIII}}, però podria contribuir a mitigar-ne una mica l'efecte,; segons les primeres estimacions, una 0,64 gigatona per any a Occident, sobretot pels boscs del Canadà i Rússia.<ref>{{Ref-publicació|article=Field-experiment constraints on the enhancement of the terrestrial carbon sink by CO₂ fertilization|cognom=Liu|nom5=Hui|cognom4=Ciais|nom4=Philippe|cognom3=Gasser|nom3=Thomas|cognom2=Piao|nom2=Shilong|nom=Yongwen|url=http://www.nature.com/articles/s41561-019-0436-1|llengua=en|doi=10.1038/s41561-019-0436-1|exemplar=10|volum=12|pàgines=809–814|issn=1752-0894|data=2019-10|publicació=Nature Geoscience|cognom5=Yang}}</ref>
Fomentar la capacitat de biofixació necessita en primer lloc parar la desforestació i l'erosió de terra llaurable, així com reduir els efectes de la impermeabilització del solsòl. Alternativament es pot contemplarconsiderar la possibilitat de fomentar conreus que creixen ràpidament i fixen molt de diòxid de carboni, així com la [[millora vegetal]]. Tot i això, s'ha d'actuar amb prudència en la introducció de (mono-)culturescultius utilitàriesutilitaris per evitar-ne els efectes negatius en hàbitats i ecosistemes.
==== Biofixació als oceans ====
[[Fitxer:Prochlorococcus marinus 2.jpg|miniatura|''[[Prochlorococcus|Prochlorococcus marinus]]'']]
[[Microalga|Microalgues]] i els ''[[Cianobacteri|cianobacteris]]'' ''[[synechococcus]]'' eni ''[[prochlorococcus]],'' que són al peu de la [[piràmide dels aliments]], formen el 97% de la [[biomassa]] dels oceans. Però, la llum només passa als primers cent metres de l'oceà, i sense llum solar no hi ha cap fotosíntesi.<ref name=":7">{{ref-llibre|títol=Oceanen|col·lecció=Biowetenschappen en maatschappij|volum=33|data=2014|url=https://www.biomaatschappij.nl/wp-content/uploads/2020/11/Oceanen.pdf|format=pdf|llengua=neerlandès|cognom=Huisman|nom=Jef|capítol=De basis van de voedselketen}}</ref> PetitsAlguns petits [[crustacis]] [[Plàncton|planctònics]] també en mengen i en morir porten una ínfima part d'aquest CO₂ cap al [[mar profund]].<ref name=":2">{{Ref-web|títol=IJzerbemesting van oceanen leidt tot explosieve koolstofdioxide-opname|url=https://www.newscientist.nl/nieuws/ijzerbemesting-van-oceanen-leidt-tot-explosieve-koolstofdioxide-opname/|consulta=2021-09-07|llengua=neerlandès|editor=New Scientist|data=2020|nom=Erick|cognom=Vermeulen}}</ref>
CercadorsAlguns investigadors van experimentar l'efecte «d'adobar» amb pols de ferro els oceans per estimular les microalgues. El ferro també és essencial per als ''[[Cianobacteri|cianobacteris]].'' Volien veure si així es pot augmentar la capacitat de [[Biofixació de diòxid de carboni|biofixació]] dels oceans. En una prova sobre una superfície de cinquanta quilòmetres quadrats, aquestes algues adobades van fixar en poc de temps unes 400 tones de CO₂.<ref name=":2" /> A curt termini en sembla molt, però quan entren en la cadena alimentària, menjatsmenjades per crustacis unicel·lulars (els [[ciliats]]), la major part del CO₂ sse n'allibera aviat.
Adobar els oceans amb ferro, excepte en petits experiments, és difícil i car: si no es rovella abans, tendeix a enfonsar-se aen fondàries on ja no hi ha llum i, per tant, tampoc fotosíntesi. La quantitat de ferro que cal és molt superior a la que s'havia estimat al començament.<ref name=":3">{{ref-llibre|títol=Oceanen|col·lecció=Biowetenschappen en maatschappij|volum=33|data=2014|url=https://www.biomaatschappij.nl/wp-content/uploads/2020/11/Oceanen.pdf|format=pdf|llengua=neerlandès|cognom=Buiter|nom=Rob|capítol=Creatief met primaire producenten|pàgina=19}}</ref> És clar que amb la quantitat i la freqüència amb la qual caldria adobar-los, els vaixells emetran més CO₂ que les microalgues mai no podran fixar.<ref name=":3" /> Els biòlegs marins temen, a més, efectes negatius impredictibles d'en una intervenció a gran escala: no se sap el que passaria aen l'ecosistema subtil que és un oceà. Queden qüestions per resoldre, com ara: Quèquè passaria si també proliferessin algues nocives, si creéssim una [[eutrofització]], o quin serà l'efecte en el [[Balanç de matèria|balanç]] de l'oxigen de l'aigua.?<ref name=":3" /> Ja hi ha hagut plagues d'algues que amenacen la vida aquàtica.<ref>{{Ref-publicació|publicació=La Voz de Galicia|llengua=castellà|nom=Marcos|cognom=Gago|títol=La plaga que vino por mar|url=https://www.lavozdegalicia.es/noticia/vigo/vigo/2009/08/30/plaga-vino-mar/0003_7937061.htm|data=2009-08-30}}</ref>
=== Fixació en roques per meteorització ===
{{AP| Meteorització}}
El 80% del carboni de la Terra es troba fixat en formacions calcàries. Quan les roques es [[Meteorització|meteoritzen]], el CO₂ de l'aire i de la pluja reacciona amb els [[Silicat|silicats]] i es fixa en [[Bicarbonat|bicarbonats]] que per la pluja i els rius mouen cap als oceans, on es fixen en capes de [[dolomita]] i pedra [[calcària]].{{Sfn|Hens|2019}} Aquest procés és molt lent, segueix un ritme geològic no adaptat al ritme frenètic de l'activitat industrial humana. Tot i això, cada any s'estima que uns mil milions de tones de carboni es fixen en minerals. A més, aquest carboni hi roman fixat quasi per sempre, excepte quan es crema pedra calcària en les fàbriques de ciment. És una quantitat impressionant, però, nogensmenys, una part molt minsa de les trenta mil milions de tones que l'activitat humana produeix per any.{{Sfn|van Kasteren|2013}}
Els investigadors intenten accelerar aquest procés de diverses maneres i, alhora, convertir fluxos residuals difícils, com ara residus miners, en materials útils.{{Sfn|van Kasteren|2013}} El carboni fixat en bicarbonats és químicament estable i no amenaça amb cap perill, ans al contrari del diòxid de carboni emmagatzemat, que sempre pot escapar-se o provocar reaccions químiques.{{Sfn|van Kasteren|2013}} En augmentar la pressió, una solució d'aigua i de pols del mineral [[olivina]] moltamolt fina reacciona amb CO₂. El resultat de la reacció és silici, bicarbonats –dues primeres matèries molt útils– i un augment de temperatura fins a 500°C que es pot fer servir per generar electricitat.{{Sfn|van Kasteren|2013}} En altres experiments es fa servir [[escòria]], residus de la fabricació de ferro o altres metalls.<ref>{{Ref-llibre |capítol =Sustainable Materialisation of Residues from Thermal Processes into Carbon Sinks|url=http://rgdoi.net/10.13140/2.1.2106.5283|data=2011|doi=10.13140/2.1.2106.5283 |llengua=en|nom=Rafael|cognom=Santos|nom2=Jan|cognom2=Elsen |nom3=Rudy|cognom3=Swennen|nom4=Tom|cognom4=Van Gerven| lloc= Lovaina| isbn = 978-94-6018-751-3| títol= 2nd International Slag Valorisation Symposium}}</ref> També s'estudia la possibilitat de neutralitzar residus d'[[asbest]] en provocar una reacció amb diòxid de carboni.<ref>{{Ref-publicació|article=Asbestos Waste Carbonation: a new asbestos treatment with CO2 recovery|url=https://www.academia.edu/47618844/Asbestos_Waste_Carbonation_a_new_asbestos_treatment_with_CO2_recovery|nom=Paolo|cognom=Plescia|publicació=International Conference of Industrial and Hazardous Waste Management At Creta|data=gener 2012|pàgines=8}}</ref>
=== Absorció pels oceans ===
{{Article principal|Acidificació dels oceans}}
A més de la biofixació per organismes marítims, els oceans tenen un altre paper en l'economia del carboni. Almenys una quarta part del diòxid de carboni que s'allibera a l'atmosfera es dissol als oceans.<ref>{{Ref-llibre|títol=Aula d'Ecologia : cicle de conferències 2008|url=https://www.worldcat.org/oclc/804394823|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions|data=2009|lloc=Bellaterra|isbn=978-84-490-2593-8|cognom=Calvo|nom=Eva María|pàgines=57-64|capítol=Oceans, els grans segrestadors de CO₂}}</ref> S'estima el volum de carboni emmagatzemat aen tota la [[hidrosfera]] a uns 38.000 [[Tona (unitat)|gigatones]] (Gt). L'[[Absorció (química)|absorció]] natural de CO₂ dels oceans ajuda a mitigar els efectes de les emissions antropogèniques de CO₂. L'acidificació ans alAl contrari, l'acidificació, que n'és la conseqüència, hi té un impacte negatiu perquè afebleix o dissol l'estructura [[Carbonat|calcària]], com per exemple dels [[coralls]] i mol·luscs.<ref>{{Ref-web|títol=Els oceans absorbeixen més CO2 del que ens pensàvem|url=https://catalunyameteo.com/canvi-climatic/oceans-absorbeixen-mes-co2-pensavem|data=2019-10-10|consulta=2021-08-18|obra=Catalunya Méteo|editor=Catalunya Diari Digital S.L.}}</ref> Aquest fenomen no es pot fer servir per a resoldre el problema, anssinó al contrari,que cal més aviat frenar l'acidificació dels oceans,<ref>{{Ref-publicació|article=Ocean acidification and the Permo-Triassic mass extinction|cognom=Clarkson|nom5=S. J.|cognom4=Lenton|nom4=T. M.|cognom3=Wood|nom3=R. A.|cognom2=Kasemann|nom2=S. A.|nom=M. O.|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.aaa0193|llengua=en|doi=10.1126/science.aaa0193|exemplar=6231|volum=348|pàgines=229–232|issn=0036-8075|data=2015-04-10|publicació=Science|cognom5=Daines}}</ref> sinósi no es posarà en perill l'equilibri dels ecosistemes marins.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=L'acidificació dels oceans: l'amenaça submergida|url=http://medclic.es/ca/news/Oceanograf%C3%ADa/la-acidificacion-de-los-oceanos-la-amenaza-sumergida.html|consulta=2021-08-19|editor=Sistema d’observació i predicció costaner de les Illes Balears|obra=Medclic: el mediterrani a un clic}}</ref>
== Captura i emmagatzematge industrial ==
En constatar que amb els processos naturals d'absorció de diòxid de carboni no n'hi ha prou per compensar l'excedent produït per la crema massiva de petroli, carbó i gas natural, hi ha molta recerca per desenvolupar mètodes per extreure i fixar el gas nociu o per aprofitar els fenòmens naturals per fixar carbócarboni i millorar-ne l'eficiència.<ref name=":1">{{ref-publicació|publicació=Hamburger Abendblatt|llengua=alemany|nom=Wolfgang|cognom=Mulke|url=https://emag.abendblatt.de/titles/hahamburg/10767/publications/801/articles/1427610/17/1|article=CO₂-Speicher sind Hoffnung im Klimawandel <nowiki>[</nowiki>Dipòsits de CO₂ porten esperança en la problemàtica del canvi climàtic<nowiki>]</nowiki>|data=17 d'agost de 2021|pàgina=17|citació=Instal·lacions industrials aviat podran capturar gasos d'efecte hivernacle i emmagatzemar-los al sol o als oceans.}}</ref> Un primer enfocament és la captura tal qual i l'emmagatzematge segur. Alternativament, si es pogués convertir el CO₂ de deixalla en [[Primeres matèries|primera matèria]] d'alt valor afegit (captura i utilització de diòxid de carboni, CCU segons l'abreviació anglesa), seria el millor incentiu per desenvolupar mètodes per explotar-lo i transformar-lo en [[Compòsit|materials compostos]] inerts o combustibles sintètics que fixen la mateixa quantitat de CO₂ alen el moment de la fabricació que emeten aen la combustió.{{sfn|Gabrielli|Gazzani|Mazzotti|2020|p=7036-37}}
Un entrebanc de qualsevol tecnologia és que la captura i el tractament consumeix molta energia i només és assenyada si es fa amb energia neta. Un estudi del Ministeri de Medi Ambient d'Alemanya, estima que el consum de les matèries primeres fòssils limitades disponibles augmenta fins a un 40 per cent% per la captura i l'emmagatzematge i que, segons les tecnologies utilitzades, es pot capturar entre 62 i 80 per cent% del diòxid de carboni emésemès.<ref name=":8" />
=== Captura ===
{{AP|Mètodes de captura de diòxid de carboni}}
HiN'hi ha dos camps d'intervenció possible: captura en fums de processos industrials i captura en l'aire ambient (DAC de l'anglès ''direct air capture'').{{Sfn|Viebahn|Horst|Scholz|Zelt|2018|pp=11 & 16}} La concentració de carboni és molt diferent: als fums d'una central elèctrica amb carbó és de 150.000 [[Part per milió|ppm]] (parts per milió), a l'aire ambient només 400 ppm. La DAC demana molta energia per aspirar enormes quantitats d'aire. Tot i això, la DAC feta amb energia neta de bon preu, podria esdevenir un mètode de produir emissions negatives, com ara per a l'aviació que no pot captar els gasos aen la font. Si la tecnologia –que ara romanés encara costosa– millorés, podria ser útil per a la indústria que fa menester de CO₂ en els procediments de fabricació, que per ara encara s'extreu de fonts fòssils i demana un transport costós.{{Sfn|Viebahn|Horst|Scholz|Zelt|2018|p=17}}
La tecnologia és més avançada per al rentatge de fums industrials on poden captar fins aal 90% del carboni.{{Sfn|Viebahn|Horst|Scholz|Zelt|2018|pp=11-15}} S'espera que aviat es podran aplicar a gran escala a les centrals ade combustibles fòssils.<ref name=:1/> ElLa captura captatgeen té dos entrebancs: redueix l'eficiència delsde les centrals tèrmicstèrmiques d'un 10% –cal energia per filtrar els gasos– doncs cal cremar més combustible per a la mateixa quantitat neta d'energia. Fins ara es vans'han desenvolupardesenvolupat uns quants mètodes de captura que tècnicament estan a punt, però són cars, quan hom s'adona que la mateixa captura només n'és una part del cost., Qualperquè cal afegir-hi el transport i l'emmagatzematge. Es podria recuperar una part del cost si es pogués fabricar un diòxid de carbó prou net i pur, que es pot fer servir com a primera matèria en la indústria i l’horticultura sota hivernacle.
{| class=wikitable
=== Emmagatzematge (CEDC) ===
Teòricament, si es pogués emmagatzemmaremmagatzemar aquest gas de manera segura, per exemple en antigues explotacions de gas natural o de petroli, esse'n podria reduir-ne la concentració a l'atmosfera. Tot i això, el CEDC es considera com una tecnologia de transició que només pot ajudar a mitigar el canvi climàtic.{{Sfn|Llei 40/2010|2010|p=108419|loc=Preàmbul}} La [[directiva europea]] de 2009 diu: «Aquesta tecnologia no s'ha d'utilitzar com a incentiu per a l'expansió de les [[centrals elèctriques]] alimentades amb combustibles fòssils. En desenvolupar-la no s'hauria de reduir alhora els esforços per fomentar polítiques d'estalvi energètic, les energies renovables i altres tecnologies segures i sostenibles amb baixes emissions de CO₂, tant en termes de recerca com en termes financers.»{{Sfn|Directive 2009/31/CE|2009|p=114 (4)}} El 2009, la CommissióComissió Europea va avaluar la capacitat d'emmagatzematge aen 160 milions de tones per a l'any 2030 a condició que hi hagi una bona col·laboració entre les empreses privades i els poders públics.{{Sfn|Directive 2009/31/CE|2009|p=114 (5)}}
Les instal·lacions s'han de sotmetre a la normativa sobre control integrat de la contaminació,; caldrà, doncs, la corresponent autorització ambiental integrada, i queden subjectes també a la normativa sobre avaluació d'impacte ambiental.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/324/el-govern-espanyol-enterrara-el-co2-a-asturies/noticia/433525/|títol=El govern espanyol enterrarà el CO₂ a Astúries|editor=CCMA|obra=TV3 Notícies|data=11 desembre 2009}}</ref> Vetllar aquests dipòsits és un altre cost que ultrapassa els quaranta anys de responsabilitat de les empreses, habitual aen molts països i que d'ençà d'aquest període incombeixpertoca als poders públics i finalment al contribuent. D'un altre costat, no es coneix ben bé l'impacte del CO₂ emmagatzemat entre capes geològiques poroses sobre els [[Aqüífer|àqüífersaqüífers]], sobre el risc de terratrèmols o el risc de fugues. El CO₂ és menys dens que l'aigua i, per tant, flota. Això és un obstacle seriós a l'emmagatzematge segur.<ref>{{Ref-web|títol=Un estudi de l’IDAEA-CSIC proposa un mètode innovador d'emmagatzematge de CO₂ contra el canvi climàtic|url=https://www.dicat.csic.es/ca/noticias-2020/1082-un-estudi-de-l-idaea-csic-proposa-un-metode-innovador-d-emmagatzematge-de-co-contra-el-canvi-climatic|consulta=2021-11-01|cognom=Arroyo|editor=Delegació del CSIC a Cataluña|data=1 desembre 2020|nom=Alicia}}</ref> En dipòsits subterranis supercrítics, amb una temperatura superior a 374°C i una pressió de 21,8 [[Pascal (unitat)|megapascalmegapascals]] (MPa), el CO₂ esdevé més dens que l'aigua i el risc de fugues minva considerablement.<ref>{{Ref-publicació|article=Sinking CO2 in Supercritical Reservoirs|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1029/2020GL090456|publicació=Geophysical Research Letters|data=2020|issn=1944-8007|pàgines=1-10|volum=47|exemplar=23|doi=10.1029/2020GL090456|llengua=en|nom=Francesco|cognom=Parisio|nom2=Victor|cognom2=Vilarrasa}}</ref> Aquestes condicions es troben en zones vulcàniquesvolcàniques entre tres i cinc quilòmetres sota terra. La injecció de gasos pot, tanmateix, induir terratrèmols artificials, un risc sísmic que depèn de les condicions locals: pot ser baix en zones aïllades però insuportablement alt en zones volcàniques densament poblades d'arreu del món.{{Sfn|Parisio|Vilarrasa|2020|p=6}} És una camí tècnicament possible, però en romanen moltes qüestions obertes i cada dipòsit exigeix un estudi particular.{{Sfn|Parisio|Vilarrasa|2020|pp=7, 10}}
Les fugues concentrades són tòxiques fins que el vent les dissipa, com queperquè el diòxid de carboni pur pesa més que l'aire. En l'accident de natura volcànica del 1986 que va alliberar un gran núvol de CO₂ del [[llac Nyos]] al [[Camerun]] s'hi van ofegar unes 1.700 persones, elcosa que n'il·lustra el risc.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tuttle|nom=Michele L.|títol=The 21 August 1986 Lake Nyos Gas Disaster, Cameroon|url=https://pubs.usgs.gov/of/1987/0097/report.pdf|llengua=anglès|data=1987|editorial=Department of Interior - Govern dels Estats Units|cognom2=''et alii''}}</ref> Les fugues lentes desapercebudes sobretot en dipòsits als mars, n'anul·larien l'efecte tot continuant l'acidificació.<ref>{{Ref-publicació|article=Consequence Study of CO₂ Leakage from Ocean Storage <nowiki>[</nowiki>Estudi sobre les conseqüències de fugues de CO₂ des de dipòsits sota els oceans<nowiki>]</nowiki>|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1877705816310669|publicació=Procedia Engineering|data=2016|pàgines=1081–1088|volum=148|doi=10.1016/j.proeng.2016.06.597|llengua=en|nom=Loi Hoang Huy Phuoc|cognom=Pham|nom2=Risza|cognom2=Rusli|nom3=Lau Kok|cognom3=Keong}}</ref> Les antigues mines de carbó contenen grans quantitats de [[metà]], més conegut com a [[grisú]], un gas amb efecte d'hivernacle vint vegades superior al diòxid de carbócarboni. Teòricament, se'l podria explotar en caçar-lo amb CO₂<sub>,</sub> i aprofitar el metà com a combustible. El metà roman, nogensmenys, un combustible fòssil i l'estanquitat de les velles mines romanés problemàtica.{{Sfn|Ramos|2005}} També hi ha riscs per a les aigües subterrànies i per al sòl en cas de fugides. El CO₂ escapat pot alliberar contaminants sota terra i pujarapujar les aigües subterrànies salades d'aqüífers profunds. En condicions desfavorables, aquestes aigües subterrànies salades poden brollar directament a la superfície de la terra o caçar les aigües subterrànies dolces, amb el risc d'una [[salinització]] de les aigües freàtiques, els sòls i a les aigües superficials.<ref name=":8" />
A Europa l'emmagatzematge és reglat per la [[Directiva europea]] 2009/34,{{sfn|Directive 2009/31/CE |2009}} que va ser transferit al dret de l'Estatestat espanyol per la llei 40/2010.{{sfn|Llei 40/2010|2010|p=1-2}} En compliment de la llei, el govern dde l'Espanyaestat espanyol va declarar Astúries zona de reserva provisional per a l'emmagatzematge de CO₂. Hi preveu construir un equip adequat.<ref>{{Ref-tesi|títol=Almacenamiento geológico de co2. Posibilidades en Asturias|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=208737|universitat=Universidad de Oviedo|tipus=http://purl.org/dc/dcmitype/Text|data=2008|llengua=es|nom=Pablo Cienfuegos|cognom=Suárez}}</ref> La primera instal·lació espanyola es va estrenar el setembre de 2010 a la fàbrica d'Elcogas a [[Puertollano]], a [[Castella-la Manxa]].<ref>{{Ref-web|títol=Spain Makes Headway in CCS Efforts|url=https://www.powermag.com/spain-makes-headway-in-ccs-efforts/|data=2010-12-01|consulta=2021-08-25|llengua=anglès|cognom=Patel|nom=Sonal|obra=Power, News & Technology for the Global Energy Industry}}</ref>
=== Utilització (CUDC) ===
El [[carboni]] (C) i l'oxigen (O₂) són dues [[primeres matèries]] valuoses. El carboni és un component essencial, entre d'altres del [[grafit]], el [[grafè]] o del [[diamant]]. Amb hidrogen i oxigen, forma una gran varietat de compostos, com per exemple els [[Àcid gras|àcids grassos]], essencials per a la vida, i els [[èster]]s, que donen el seu gust característic ade les [[fruit]]es. És un component vital de tots els [[Ésser viu|éssers vius]], i sense el qual la [[vida]], tal com la coneixem, no podria existir.<ref name="Enciclopèdia Catalana">{{GEC|0088553|carboni|consulta=8 de maig del 2009}}</ref> El [[grafè]], un [[Al·lotropia|al·lòtrop]] de carboni, sembla un «material de futur»,: transparent, bon conductor, podria, entre d'altres, reemplaçar el [[silici]] en cèl·lules fotovoltaiques amb el doble d'eficiència dels sistemes actuals. El principal repte quedan'és captar de manera econòmicament rendible el carboni de l'atmosfera: teòricament es podria matar dos pardals d'un tret: reduir les emissions i fabricar productes valuosos a partir d'un residu. Molts productes químics, quasi indispensables, contenen carboni, extret de primeres matèries fòssils, que en fi de vida útil (que triga entre uns dies i uns pocs anys) tornen al medi ambient com a CO₂ o metà.{{Sfn|Gabrielli|Gazzani|Mazzotti|2020|p=7034}}
Al cultiu en hivernacles, durant el dia, sovint s'augmenta artificialment la concentració de CO₂ per accelerar el creixement de les plantes. Es pot obtenir un rendiment de 140% superior al de lesdel cultiusconreus sense gas afegit.<ref name=":5">{{Ref-llibre|cognom=Huibers|nom=M.|títol=Eindrapport "Winning en opslag van CO2 uit WKK rookgassen"|url=https://edepot.wur.nl/10785|llengua=neerlandès|data=24 juny 2009|editorial=Kema|lloc=Arnhem|cognom2=in 't Groen|nom2=B.A.F.|cognom3=Geerdink|nom3=P.|cognom4=Linders|nom4=M.|format=pdf|títoltraduït=Informe final sobre la captura i l'emmagatzemament de CO₂ dels fums d'instal·lacions de cogeneració}}</ref> A la nit, ans al contrari, cal calor, i les instal·lacions emeten CO₂. Hi ha investigacions per veure com es podria captar-lo i reemplaçar el CO₂ pur, que es compra molt car, per CO₂ captat a les mateixes calderes de la granja. Un dels problemes és que els fums de combustió sí que contenen molt de diòxid de carboni, però també altres gasos que són nocius per a les plantes.<ref name=":5" />
=== Neutralització ===
La química fins ara no ha pogut desenvolupar cap mètode fora del laboratori per fixar carboni a escala industrial.<ref name=":6" /> Hi ha més esperança en la bioquímica, onen què ja n'hi ha algunes vies que funcionen, almenys ''[[in vitro]]''. La fixació de diòxid de carboni en compostos orgànics és un procés clau en el [[cicle del carboni]]. S'han descobert diversos microorganismes i [[Enzim|enzims]] capaços de fixar el CO₂. La biologia sintètica cerca vies per desenvolupar i millorar aquests fenòmens per fixar carboni. És una tecnologia emergent, que ja funciona alen el laboratori, però encara no ateny la maturitat per a la producció industrial a gran escala. Dona, nogensmenys, perspectives per fixar carboni i produir materials nous per bioa [[biotecnologia]] i nanotecnologia.<ref name=":6">{{Ref-web|títol=Synthetische Kohlenstoffdioxid-Fixierung|url=https://www.mpg.de/10899435/mpi_terr_mikro_jb_2016?c=10583665|consulta=2021-09-20|llengua=alemany|editor=Max-Planck-Forschungsgruppe Biochemistry and Synthetic Biology of Microbial Metabolism|nom=Tobias|cognom=Erb|data=2016}}</ref>
=== Canvi de primera matèria primera o de producte ===
En totes les activitats humanes, se cerquen alternatives per trobar materials i mètodes de fabricació que redueixin les emissions, en fer servir materials més nets. El canvi primordial, evidentment, és abandonar els combustibles fòssils. Tot i això, hi ha molts camps onen què n'hi ha alternatives, com ara alen el sector de la construcció, la il·luminació, la mineria i l'alimentació.{{CC}}
==== Fusta en lloc de formigó o acer ====
En moltes aplicacions, la fusta pot reemplaçar el [[formigó]]: l'estalvi potencial de diòxid de carboni s'estima entre 14% i 32%, en utilitzar només fusta de boscs de gestió sostenible.{{Sfn| Oliver |Nassar|Lippke|McCarter|2014|p=248–275}} Amb [[fusta laminada encreuada]] o [[Fusta laminada encolada|encolada]] ja es poden realitzar llums fins a 18 metres, que equivalen elal formigó en tots els aspectes estructurals.<ref>{{Ref-web|títol=Darum sollten wir mehr mit Holz bauen statt mit Beton|url=https://www.quarks.de/umwelt/darum-sollten-wir-mehr-mit-holz-bauen-statt-mit-beton/|data=2019-02-04|consulta=2021-09-16|llengua=alemany|editor=[[Westdeutscher Rundfunk]]}}</ref> FustaLa fusta constructiva emmagatzema carbócarboni durant tota la vida de l'edifici. És més eficient utilitzar-la primer per construir, i només fer-ne llenya en fi de vida.{{Sfn|Becker|2014}} El 2012, arreu aldel món encara el 53% de l'arbrat aterrat només servia de combustible, cremat sovint de manera totalment ineficient.{{Sfn|Oliver|Nassar|Lippke|McCarter|2014|p=251}} A més, un bosc talat amb cura –i cap tall clar com de costum fins fa poc–, amb un arbratge varivariat (edat, espècies, densitat) pot reduir alhora el risc de [[Plaga|plagues]]<ref>{{ref-web|obra = BR Wischen| editor = Bayrischer Rundfunk|data = 15 març 2021| títol = Von der Monokultur zurück zum Mischwald <nowiki>[</nowiki>El retorn des del monocultiu fins al bosc mixt<nowiki>]</nowiki>| llengua= alemany | url=https://www.br.de/wissen/wald-waelder-bayern-baum-baeume-waldumbau-monokultur-mischwald-100.html}}</ref> i el risc d'[[Incendi forestal|incendis]] catastròfics.{{Sfn|Oliver|Nassar|Lippke|McCarter|2014|p=252}} Un paisatge forestal divers amb clarianes, prats amb arbrat escàs, bosc «net» més o menys dens i trams amb [[sotabosc]], garanteix un màxim d'[[Hàbitat|hàbitats]] i contribueix a propulsar la [[biodiversitat]].{{Sfn|Oliver|Nassar|Lippke|McCarter|2014|p=252}}
La indústria dedel ciment, ans al contrari, és la responsable del 5% de les emissions mundials de CO₂.<ref name=":4">{{Ref-web|títol=Construcció i emissions de CO₂ a l'atmosfera|url=https://growingbuildings.com/ca/construccio-i-emissions-de-co2-a-latmosfera/|data=2019-03-30|consulta=2021-09-09|editor=Growing Buildings}}</ref> D'un costat li cal cremar unaun muniómunt d'energia fòssil per escalfar la pedra calcària i en cremar-la s'allibera CO₂ [[Meteorització|meteoritzadameteoritzat]] en la pedra des de centenars de mil·lenarislennis. Una tona de ciment costa una tona de CO₂. El transport dels materials i l'ús de maquinària pesant durant la construcció és una altra font important d'emissions nocives.<ref name=":4" /> A més, quan sse n'en acaba la [[vida útil]], el formigó no permet gaire recuperar primeres matèries nobles, excepte el ferro. La resta, ben molta, una operació molt energívoracostosa, pot servir de base de carreteres o ferrocarrils, però no hi ha cap aplicació transcendent elal simple dipòsit.<ref>{{Ref-web|títol=Save Money and Reduce Environmental Impact by Recycling Concretes|url=https://www.thebalancesmb.com/recycling-concrete-how-and-where-to-reuse-old-concrete-844944|consulta=2021-09-09|llengua=anglès|nom=Juan|cognom=Rodriguez|data=7 de gener 2019}}</ref> Un 5% amb prou feines es pot reutilitzar per a reemplaçar àrids en la construcció nova.<ref>{{Ref-llibre|títol=Guia per al compliment de l'ús del 5% d'àrids reciclats als projectes de construcció|url=http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/tipus_de_residu/runes_i_altres_residus_de_la_construccio/arids_reciclats/guia_arids_reciclats.pdf|editorial=[[Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya]]|format=pdf|lloc=Barcelona|pàgines=20|data=2020}}</ref>
==== Il·luminació ====
El 2015 s'estimava que el 20% de l'electricitat, sigui fòssil o de fonts netes, s'emprava per a la [[il·luminació]]. El preu de les [[Il·luminació d'estat sòlid|làmpades d'estat sòlid]] (LED) de baix consum continua baixant. S'estima que teòricament es podria dividir per cinc la despesa d'energia per a la il·luminació.<ref>{{Ref-publicació|article=LED Lightbulbs as a Source of Electricity Saving in Buildings|nom=Akhtar|publicació=MATEC Web of Conferences|data=2016|issn=2261-236X|pàgines=02004|volum=73|doi=10.1051/matecconf/20167302004|url=http://www.matec-conferences.org/10.1051/matecconf/20167302004|nom2=Marcelo|cognom=Zeb|cognom2=de Andrade Romero|nom3=Dinar|cognom3=Baiguskarov|nom4=Sanzhar|cognom4=Aitbayev|nom5=Ksenia|cognom5=Strelets}}</ref> D'altra banda, com que l'homeésser humà sembla [[Addicció|addicte]] a la llum, amb el temps l'home il·luminarà més i l'estalvi total en podria ser molt menysmenor i la [[contaminació lumínica]] augmentarà.<ref>{{Ref-web|títol=The Lighting Paradox: Cheaper, Efficient LEDs Save Energy, and People Use More|url=https://insideclimatenews.org/news/21082015/lighting-paradox-cheaper-efficient-led-save-energy-use-rises/|data=2015-08-21|consulta=2021-09-07|llengua=en-US|nom=Phil|cognom=McKenna|obra=Inside Climate News}}</ref>
==== Mineria urbana ====
{{Article principal|Mineria urbana}}
La [[mineria urbana]] és el procés d'explotació de [[Residu (deixalles)|residus]] per extreure'n [[primeres matèries|matèries primeres]] o energia.<ref>{{Ref-publicació|article=Les noves mines ja no estan sota el terra|url=https://aetrac.org/les-noves-mines-ja-no-estan-sota-el-terra/|data=2020-01-24|consulta=2021-07-17|publicació=La Vanguardia}}</ref> És una tecnologia en plena volada. Dos exemples per il·lustrar aquesta via de sortida:
Una tona de [[residus electrònics]] conté una mitjana de 300 g d'or.<ref>{{Ref-publicació|article=The New Goldrush |url=https://www.academia.edu/47416300/The_New_Goldrush_Metalsmith_Volume_40_No_3_copy |publicació=Metalsmith Magazine|llengua=en|nom=Sandra|cognom=Wilson|data=2021|pàgines=41|volum=Volum 40|exemplar=3}}</ref> Pot semblar poc, però la ganga de les mines no en sol contenir gaire més que deu a quaranta grams per tona. El [[Refinar|refinatge]] de la ganga d'or fa menester de 32.700 kg de CO₂ -equivalents pera un quilogram d'or, a més dels molts altres danys mediambientals que engendra.<ref>{{Ref-llibre|títol=Gold and climate change: Current and future impacts|url=https://www.climateaction.org/images/uploads/documents/goldpaper1.pdf?|format= pdf|llengua=anglès|data=octubre 2019|editorial=World Gold Council|lloc=Londres|pàgines=8| ref= Gold and climate change}}</ref> El 2018, la producció d'or va comportar 45,5 milions de tones de d'[[Equivalent de diòxid de carboni|equivalents de CO₂]] per any.{{sfn|Gold and climate change|2019|p= 10-11}}
Les aigües residuals podrien esdevenir una «mina» d'adob a base de [[fòsfor]] més barat que el de mineria tradicional. Aquesta tècnica no noméssols té menys impacte mediambiental, peròsinó també redueix el problema de l'[[eutrofització]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Wastewater: the Untapped Ressource |url=https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/247153e.pdf|llengua=anglès|data=2017|editorial=Unesco|format=pdf|col·lecció=World Water Assessment Programme|lloc=París|isbn=978-92-3-100201-4|pàgines=4}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Environmental impacts of phosphorus recovery from municipal wastewater|nom2=O.|nom5=M.|cognom4=Rechberger|nom4=H.|cognom3=Krampe|nom3=J.|cognom2=Zoboli|cognom=Amann|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0921344917303786|nom=A.|llengua=en|doi=10.1016/j.resconrec.2017.11.002|volum=130|pàgines=127–139|data=2018-03|publicació=Resources, Conservation and Recycling|cognom5=Zessner}}</ref> La ganga de les mines conté molts de carbonats meteoritzats que durant el procés de refinatge es converteixen en CO₂, i altres gasos amb efecte d'hivernacle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Prud'homme|nom=Michel (ed.)|títol=Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining|url=https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/8071/-Environmental%20Aspects%20of%20Phosphate%20and%20Potash%20Mining-20011385.pdf|llengua=anglès |lloc=París|isbn=92-807-2052-X|capítol=3. The Environmental Approach of the Phosphate Rock and Potash Mining Industry|cognom2=Sukalac|nom2=Kristen|cognom3=''et alii''}}</ref>
==== Proteïnes vegetals ====
Es fan recerques sobre culturacultiu de microalgues com a font alternativa dea les [[Proteïna|proteïnes]] animals en l'alimentació humana. Deixen una [[petjada de carboni]] molt més lleugera que altres formes de proteïnes, ja que absorbeixen diòxid de carboni en lloc de produir-ne.<ref>{{ref-web|cognom=Leckie|nom=Evelyn|títol=Adelaide scientists turn marine microalgae into 'superfoods' to substitute animal proteins|website=ABC News|editor=[[Australian Broadcasting Corporation]]|data=14 Jan 2021|url=https://www.abc.net.au/news/2021-01-14/marine-microalgae-could-be-the-solution-to-protein-shortage/13054084|access-date=17 Jan 2021}}</ref> L'informe de RethinkX ''Rethinking Climate Change'' preveu grans canvis en l'agricultura que alliberaran moltes terres, un fenomen que comportarà una regeneració espontània dels boscs. Estimen que, pels canvis en l'agricultura, uns vuitanta per cent de les terres ermes es reforestaran sense gaire cost o intervenció humana.{{Sfn|Arbib|2020|p=14-15}}
== Referències ==
|
