Grecs homèrics: diferència entre les revisions

Per la seva banda, la historiografia moderna anomena [[civilització micènica|'''micènics''']] els aqueus d'Homer: el poble de llengua grega que va viure a la [[Marmar Egea]] entre el [[1600 aC]] i la [[Col·lapse de l'edat de bronze|caiguda dels palaus]] a partir del [[1200 aC]].

Pel que fa al gentilici ''Ἀχαιοί'' (anterior ''Ἀχαιϝοί'', ''Akhaiwói'') 'aqueus', no hi ha consens si és un mot de substrat pre-helprehel·lènic, i per tant els hitites el manllevaren dels grecs; o si es tracta d'un mot hitita i manllevat pels grecs.<ref>{{ref-publicació|cognom=Finkelberg |nom=Margalit |any=1988 |títol=From Ahhiyawa to Ἀχαιοί |publicació=Glotta |exemplar=66 |pàgines=127-134}}</ref><ref name="Beekes">{{ref-llibre|nom=Robert S. |cognom=Beekes |any=2010 |títol=Etymological Dictionary of Greek: The Pre-Greek Loanwords in Greek |editorial=Brill |lloc=Leiden |pàgines=181, 302}}</ref> Pel que fa a ''dànaus'', també és incert, per bé que sembla pre-helprehel·lènic,<ref name="Beekes"/> mentre que ''argius'' és simplement el gentilici d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], una de les ciutats més importantimportants del món micènic.<ref>Curiosament, mentre que els antics utilitzaren el nom de la ciutat d'Argos per anomenar els grecs del mil·lenni II aC, modernament la historiografia ha agafat el nom de la veïna [[Micenes]], i d'aquí el genèric de ''[[civilització micènica|micènics]]'' per referir-se als grecs del mil·lenni II aC.</ref>

Els mateixos grecs tenien mites a l'entorn de la ventura dels aqueus o grecs homèrics, els seus avantpassats immediats. [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] ({{segle|ii}} dC) explica que, originàriament, els aqueus eren els grecs de l'[[Argòlida]] i [[Lacònia]];<ref>Pausànies, ''Descripció de Grècia'', VII 1.</ref> segons [[Heròdot]], els [[Acaia|aqueus de l'Acaia clàssica]] eren els descendents dels aqueus homèrics.<ref>Heròdot, ''Històries'', VII 94.</ref> Segons aquest relat, els [[Doris (grup humà)|doris]] feren fora els aqueus homèrics després de la [[Guerra de Troia]] durant el famós [[Heràclides (descendents d'Hèracles)|retorn dels Heràclides]], versió antiga del que modernament la historiografia ha batiatbatejat com a [[invasió dòrica]].

Els grecs representaven les divisions culturals que percebien entre ells mateixos en forma de [[mitologia grega|relat mític]]: cada grup o poble formava branques genealògiques descendents d'un ancestre [[epònim]]. Cada grup hel·lènic tenia un avantpassat epònim: així, els aqueus ho eren en tant que descendents d'[[Aqueu (fill de Xutos)]], i els dànaus ho eren en tant que descendents de [[Dànau]]. L'heroi epònim dels hel·lens era [[Hel·len]], pare d'[[Èol (fill d'Hel·lè)|Èol]] (epònim dels [[eolis]]), [[Doros]] (epònim dels [[Doris (grup humà)|doris)]]) i [[Xutos]], al seu torn pare d'aqueu i d'de [[Ió (heroi)|Ió]], epònim dels [[jonis]]. De tota manera, segurament el mite d'Hel·len i els seus fills és força recent i no és anterior a l'ús del gentilici aqueu referit a tots els grecs.

El component exogen en aquestes genealogies era important, i així Dànau era [[Àfrica|libi]] i [[Cadme]] era [[fenicis|fenici]]. Tots dos, però, provenien d'una branca genealògica autòctona d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], en tant wqueque eren descendents d'[[Ínac]], el déu epònim del riu homònim de l'[[Argòlida]].

El desxiframent de la [[llengua hitita]] per part de [[Bedřich Hrozný]] el 1915 va obrir una nova finestra en l'estudi del món homèric. [[Emil Forrer]], un hititòleg que treballava en les taules de Boghazgöy, va identificar el terme ''terra dels Ahhiyawa'' amb els micènics i va proposar una identitat en els termes ''aqueu'' i ''ahhiyawa''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans |any=juny de 1984 |títol=Hittites and Akhaeans: A New Look |publicació=Proceedings of the American Philosophical Society |volum=128 |exemplar=2 |pàgines=114-122}}</ref> En efecte, el terme ''Ahhiyawa'' apareix sovint als texts hitites:<ref>{{ref-llibre|cognom=Huxley |nom=George Leonard |any=1960 |títol=Achaeans and Hittites |editorial=Vincent Baxter Press |lloc=Oxford}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans G. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 1. The Ahhiyawa Problem Reconsidered |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=133-138}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mellink |nom=Machteld J. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 2. Archaeological Comments on Ahhiyawa-Achaians in Western Anatolia |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=138-141}}</ref> a tall d'exemple, la lletra de Tawagalawa va adreçada al rei dels ''Ahhiyawa'', i esmenta llocs de grans ressonàncies homèriques com la ciutat de [[Wilusa]] o personatges com [[Piyama-radu]] ([[Príam]]) i [[Alaksandu]] ([[Paris de Troia|(Alexandre]]).<ref>{{ref-web |url=https://web.archive.org/web/20131021192729/http://www.hittites.info/translations.aspx?text=translations%2Fhistorical%2FPiyama-radu+Letter.html |consulta=18 gener 2021 |títol=Traducció de la lletra de Tawagalawa |arxiuurl=http://ww7.hittites.info/ |arxiudata=21 octubre 2013}}</ref> Actualment entre els historiadors del [[edat del bronze|bronze]] [[Mar Egeu|egeu]] hi ha consens en la identitat dels ''ahhiyawa'' amb els aqueus d'Homer, sobretot després del desxiframent del [[linear B]], el sistema d'escriptura dels micènics, que testimonia tant el gentilici ''aqueu'' com els contactes amb el món hitita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bryce |nom=Trevor |any=1999 |títol=The Kingdom of the Hittites |lloc=Oxford |editorial=[[Oxford University Press]]|pàgina=60}}</ref>

[[Fitxer:Ludy Morza (Sea Peoples).jpg|miniatura|Possibles moviments dels Poblespobles de la Mar]]

Per altra banda, en el context dels atacs dels [[pobles de la mar]] a Egipte, l'[[Estela de Merneptah]] esmenta els ekwesh entre els pobles que atacaren el [[delta del Nil|delta]].{{CC}} Hom ha proposat d'identificar-los amb els aqueus, en part recolzant-se en les mencions homèriques a atacs dels aqueus a Egipte, entre els quals la incursió de [[Menelau]].<ref>''Odissea'', cant IV.</ref>