Suc gàstric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
Línia 4:
A les [[cèl·lula parietal|cèl·lules parietals]] hi té lloc la producció de l'àcid clorhídric, que activa, d'una banda, els [[zimogen|zimògens]] alliberats per les [[cèl·lula principal|cèl·lules principals]], com el [[pepsinogen]], convertint-se en el corresponent enzim actiu, la [[pepsina]]. D'altra banda, el medi àcid (amb valors de [[pH]] entre 1 i 2)<ref name=:0/> afavoreix la [[hidròlisi]] (descomposició) de les proteïnes per convertir-les en unitats més petites ([[aminoàcid|aminoàcids]] i [[pèptid|pèptids]]).<ref>HALL, John E.; GUYTON, Arthur C. ''Compendio de fisiología médica'' (en castellà). Barcelona: Elsevier, 2016. p. 835.</ref> En aquest procésó hi intervenen, a més de la pepsina, altres [[proteasa|proteases]] com la [[tripsina]] i la [[quimotripsina]].
 
Així mateix, la [[renina]] transforma la [[caseïna]] (proteïna de la llet) en una proteïna soluble per l'acció de la pepsina. Per la seva banda, la [[lipasa]] gàstrica actua sobre certs lípids. Amb tot, el suc gàstric gairebé nojno actua sobre la [[fècula]].
 
Gràcies a l'acció dels sucs gàstrics, el [[bol alimentari]] passa a formar una substància pastosa denominada [[quim]].<ref>MULRONEY, Susan E.; MYERS Adam K. ''Netter. Fundamentos de fisiología.'' 2a ed. Barcelona: Elsevier, 2016. p. 250.</ref>