Grecs homèrics: diferència entre les revisions

Els mateixos grecs tenien mites a l'entorn de la ventura dels aqueus o grecs homèrics, els seus avantpassats immediats. [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] ({{segle|ii}} dC) explica que, originàriament, els aqueus eren els grecs de l'[[Argòlida]] i [[Lacònia]];<ref>Pausànies, ''Descripció de Grècia'', VII 1.</ref> segons [[Heròdot]], els [[Acaia|aqueus de l'Acaia clàssica]] eren els descendents dels aqueus homèrics.<ref>Heròdot, ''Històries'', VII 94.</ref> Segons aquest relat, els [[Doris (grup humà)|doris]] feren fora els aqueus homèrics després de la [[Guerra de Troia]] durant el famós [[Heràclides (descendents d'Hèracles)|retorn dels Heràclides]], versió antiga del que modernament la historiografia ha batejatbatiat com a [[invasió dòrica]].

Els grecs representaven les divisions culturals que percebien entre ells mateixos en forma de [[mitologia grega|relat mític]]: cada grup o poble formava branques genealògiques descendents d'un ancestre [[epònim]]. Cada grup hel·lènic tenia un avantpassat epònim: així, els aqueus ho eren en tant que descendents d'[[Aqueu (fill de Xutos)]], i els dànaus ho eren en tant que descendents de [[Dànau]]. L'heroi epònim dels hel·lens era [[Hel·len]], pare d'[[Èol (fill d'Hel·lè)|Èol]] (epònim dels [[eolis]]), [[Doros]] (epònim dels [[Doris (grup humà)|doris)]]) i [[Xutos]], al seu torn pare d'aqueu i de [[Ió (heroi)|Ió]], epònim dels [[jonis]]. De tota manera, segurament el mite d'Hel·len i els seus fills és força recent i no és anterior a l'ús del gentilici aqueu referit a tots els grecs.

El desxiframent de la [[llengua hitita]] per part de [[Bedřich Hrozný]] el 1915 va obrir una nova finestra en l'estudi del món homèric. [[Emil Forrer]], un hititòleg que treballava en les taules de Boghazgöy, va identificar el terme ''terra dels Ahhiyawa'' amb els micènics i va proposar una identitat en els termes ''aqueu'' i ''ahhiyawa''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans |any=juny de 1984 |títol=Hittites and Akhaeans: A New Look |publicació=Proceedings of the American Philosophical Society |volum=128 |exemplar=2 |pàgines=114-122}}</ref> En efecte, el terme ''Ahhiyawa'' apareix sovint als texts hitites:<ref>{{ref-llibre|cognom=Huxley |nom=George Leonard |any=1960 |títol=Achaeans and Hittites |editorial=Vincent Baxter Press |lloc=Oxford}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Güterbock |nom=Hans G. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 1. The Ahhiyawa Problem Reconsidered |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=133-138}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mellink |nom=Machteld J. |any=abril de 1983 |títol=The Hittites and the Aegean World: Part 2. Archaeological Comments on Ahhiyawa-Achaians in Western Anatolia |publicació=American Journal of Archaeology |volum=87 |exemplar=2 |pàgines=138-141}}</ref> a tall d'exemple, la lletra de Tawagalawa va adreçada al rei dels ''Ahhiyawa'', i esmenta llocs de grans ressonàncies homèriques com la ciutat de [[Wilusa]] o personatges com [[Piyama-radu]] ([[Príam]]) i [[Alaksandu]] ([[Paris de Troia|(Alexandre]]).<ref>{{ref-web |url=https://web.archive.org/web/20131021192729/http://www.hittites.info/translations.aspx?text=translations%2Fhistorical%2FPiyama-radu+Letter.html |consulta=18 gener 2021 |títol=Traducció de la lletra de Tawagalawa |arxiuurl=http://ww7.hittites.info/ |arxiudata=21 octubre 2013}}</ref> Actualment entre els historiadors del [[edat del bronze|bronze]] [[Mar Egeu|egeu]] hi ha consens en la identitat dels ''ahhiyawa'' amb els aqueus d'Homer, sobretot després del desxiframent del [[linear B]], el sistema d'escriptura dels micènics, que testimonia tant el gentilici ''aqueu'' com els contactes amb el món hitita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bryce |nom=Trevor |any=1999 |títol=The Kingdom of the Hittites |lloc=Oxford |editorial=[[Oxford University Press]]|pàgina=60}}</ref>