Conquesta normanda d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
informacio necessaria per poder saber mes a fons el tema tan interesant que pot arribar a ser i poder aprendre sobre biologia
Línia 2:
La '''conquesta normanda d'Anglaterra''' de [[1066]] significà que a la Gran Bretanya hi arribés la influència de l'Europa continental tant des del punt de vista cultural, lingüístic com polític. D'altra banda seria la darrera invasió forastera que rebria Anglaterra.
 
== AntecedentspenisAntecedents ==
Eduard morí el 5 de gener del 1066{{sfn|Bradbury|2004|p=41}}{{efn|O, segons altres fonts, el 4 de gener, data que es considera poc probable.}} sense deixar un hereu clar. Diversos pretendents reclamaren el seu tron.<ref name=LSàpiens>{{ref-web |cognom=Novials |nom=À. |cognom2=Fernández |nom2=J.|títol=Hastings: la batalla que va canviar la història d'Anglaterra |obra=[[Sàpiens]] |consulta=26 octubre 2021 |url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-medieval/la-lluita-pel-tro_202556_102.html}}</ref> El seu successor immediat fou el [[comte de Wessex]], [[Harold Godwinson]], l'aristòcrata més ric i poderós d'Anglaterra, fill de [[Godwin de Wessex|Godwin]], el primer adversari d'Eduard. Fou elegit rei pel [[Witenagemot]] i coronat amb tota probabilitat per [[Ealdred de York|Ealdred]], l'[[arquebisbe de York]], tot i que els normands feren córrer el rumor que era [[Stigand]], l'[[arquebisbe de Canterbury]] elegit de forma no canònica, qui havia oficiat en la cerimònia.{{sfn|Walker|2014|p=156}} El nou monarca es veia amenaçat per dos poderosos governants veïns: el duc Guillem afirmava que Eduard li havia promès el tron i que Harold havia jurat respectar aquesta decisió,{{sfn|Bradbury|2004|p=144}} mentre que el rei de [[Noruega]], [[Harald Hardrada]], reivindicava els seus drets, que emanaven d'un pacte entre el seu predecessor, [[Magnus el Bo]], i un anterior rei d'Anglaterra, [[Harthacnut]], segons el qual, si un dels dos moria sense hereu, l'altre heretaria Anglaterra i Noruega.{{sfn|Higham|1997|p=188–190}}