Conquesta normanda d'Anglaterra: diferència entre les revisions

La '''conquesta normanda d'Anglaterra''' de [[1066]] significà que a la Gran Bretanya hi arribés la influència de l'Europa continental tant des del punt de vista cultural, lingüístic com polític. D'altra banda seria la darrera invasió forastera que rebria Anglaterra.

 

Eduard morí el 5 de gener del 1066{{sfn|Bradbury|2004|p=41}}{{efn|O, segons altres fonts, el 4 de gener, data que es considera poc probable.}} sense deixar un hereu clar. Diversos pretendents reclamaren el seu tron.<ref name=LSàpiens>{{ref-web |cognom=Novials |nom=À. |cognom2=Fernández |nom2=J.|títol=Hastings: la batalla que va canviar la història d'Anglaterra |obra=[[Sàpiens]] |consulta=26 octubre 2021 |url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-medieval/la-lluita-pel-tro_202556_102.html}}</ref> El seu successor immediat fou el [[comte de Wessex]], [[Harold Godwinson]], l'aristòcrata més ric i poderós d'Anglaterra, fill de [[Godwin de Wessex|Godwin]], el primer adversari d'Eduard. Fou elegit rei pel [[Witenagemot]] i coronat amb tota probabilitat per [[Ealdred de York|Ealdred]], l'[[arquebisbe de York]], tot i que els normands feren córrer el rumor que era [[Stigand]], l'[[arquebisbe de Canterbury]] elegit de forma no canònica, qui havia oficiat en la cerimònia.{{sfn|Walker|2014|p=156}} El nou monarca es veia amenaçat per dos poderosos governants veïns: el duc Guillem afirmava que Eduard li havia promès el tron i que Harold havia jurat respectar aquesta decisió,{{sfn|Bradbury|2004|p=144}} mentre que el rei de [[Noruega]], [[Harald Hardrada]], reivindicava els seus drets, que emanaven d'un pacte entre el seu predecessor, [[Magnus el Bo]], i un anterior rei d'Anglaterra, [[Harthacnut]], segons el qual, si un dels dos moria sense hereu, l'altre heretaria Anglaterra i Noruega.{{sfn|Higham|1997|p=188–190}}