Lalla Fatma N'Soumer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
clean up, replaced: <ref>[http → <ref>{{ref-web|url=http AWB |
||
Línia 13:
L'ocupació colonial d'Algèria havia començat el 14 de juny de 1830 amb el desembarcament d'uns 37.000 homes a Sidi Ferruch, i la presa d'[[Alger]] el 4 de juliol del mateix any. La presència francesa es va limitar al principi a la franja costanera, mentre que a l'interior es van produir algunes revoltes, sent la més important la de l'emir Abdelkader. Aquestes revoltes van acabar amb la rendició d'Abdelkader el 23 de desembre de 1847, si bé la zona muntanyenca de la Cabília no quedaria sotmesa fins al 1857, després de la campanya militar iniciada el 1854 pel llavors general, i posteriorment mariscal, [[Jacques Louis Randon]].
D'acord amb el relat del mariscal Randon, la família de Lalla Fatma “s'alia amb la resistència” després de l'expedició del mariscal Bugeaud a Oued Sahel, el 1847, i el seu germà Si Taïeb, és descrit per Carrey com “un dels més ardents defensors de la llibertat de la Cabília i, contràriament als costums dels marabuts, ha pres part en tots els combats contra els cristians”.<ref name="Carrey"/><ref name="Randon">Randon (1875-1877, p. 352).</ref
[[Fitxer:Chérif_Boubaghla_and_Lalla_Fatma_n'Soumer,_by_Félix_Philippoteaux.jpg|esquerra|miniatura|''Bou Baghla i Lalla Fatma N'Soumer'', de Félix Philippoteaux (1866)]]
Uns anys ms tard, la pròpia vida de Lalla Fatma dona un gir fonamental amb l'arribada a la Cabília del que es pensa va ser un oficial de l'exèrcit d'Abdelkader, Mohamed ben Abdallah, més conegut com a [[Bou Baghla]] (l'home de la mula). Bou Baghla va exercir un paper fonamental en la revolta de la Cabília i va lluitar contra els francesos a la zona de Djurjura des de 1851 fins al 1854, any en què va ser assassinat.<ref>Aquesta és la data que figura a Robin (1870, p. 352) i Feredj (1979, p. 134); en el ''Dictionary of African Biography'' (2012), 1849.</ref> Durant aquest període, Bou Baghla sabent de l'enorme influència de Fatma en tota la Cabília, la visita amb freqüència per atreure-la a la seva causa, i la seva relació arriba a fer-se molt estreta. Tant que totes les fonts coincideixen que van voler casar-se, encara que Lalla Fatma mai va poder aconseguir el divorci del seu marit Yahia N At Ikhoulaf.<ref name="Perret"/><ref>Aucapitaine (1864, p. 159) afirma que Lalla Fatma va reconèixer a Bou Baghla com a senyal de predestinació divina.</ref
Lalla Fatma s'uneix a Bou Baghla en la resistència contra els francesos i participa activament en diverses batalles.<ref>Berrichi (2016, p. 171) escriu textualment “el que es desconeix és que les dones [de la Cabília] també dirigeixen a homes durant un perill extern, un conflicte tribal o una guerra amb un enemic estranger. L'exemple de Lalla Fatma N'Soumer és molt revelador”.</ref> Una d'elles va ser la de Tichkirt (o Tachekkirt), que va tenir lloc entre juny i juliol de 1854, i on els francesos, comandats pels generals Maissiat i [[Patrice de Mac Mahon]], van ser derrotats.<ref>Robin (1874, p. 403 et seq.) i ''Dictionary of African Biography'' (2012).</ref> Robin relata que Lalla Fatma va apel·lar al “patriotisme” dels [[cabilencs]] per oposar-se a aquesta invasió i que, seguint el costum, es van aconseguir voluntaris de tota la Cabília per lluitar com a ''imessebelen.''<ref>Els ''imessebelen'' (o ''Imseblen'') eren joves voluntaris que, en circumstàncies excepcionals, sacrificaven la seva vida per defensar el seu país enfront d'una nació estrangera. Només un marabut que comptés amb el respecte i la veneració de la comunitat podia reclutar-los, després de ser autoritzat per l'assemblea local (Tajmaât) (Robin, 1874, p. 401). En el cas que ens ocupa sembla que aquesta missió va recaure en Si Tahar, el germà major de Lalla Fatma, (Robin, 1883, p. 434), si bé Feredj (1979, p. 135) i Benbrahim (2005, p. 1) afirmen que la ''Tajmaât'' va delegar aquesta missió en els dos germans.</ref><ref>Robin (1874, p. 406, i 1883, p. 434).</ref> Tant Robin com Perret la descriuen, en aquesta batalla, vestida amb un ''[[haik]]'' vermell, envoltada de dones Illilten i animant als cabilencs a morir per la guerra santa.<ref>Robin (1883, p. 435).</ref><ref>Perret (1887, p. 131).</ref><ref>De les fonts que es disposa no es pot inferir si va fer ús de les armes o si el seu paper durant els combats va ser el de “animar als combatents amb els seus crits, cuidar dels ferits, ajudar a treure als morts del camp de batalla i compartir els perills de la lluita”, com Carette (1850, p. 30-31) descriu que feien la dones de la Cabília en aquella època.</ref>
Línia 21:
Tres anys més tard, el ja nomenat mariscal Randon torna a la Cabília amb un exèrcit de més de 35.000 homes, amb l'objectiu de pacificar la regió.<ref>A aquesta xifra caldria sumar-li uns milers d'homes pertanyents a tropes indígenes (Carrey, 1858, p. 9).</ref> L'ofensiva comença el 24 de maig de 1857.<ref>Hanoteau (1867, p. 123).</ref> En les seves memòries relata que, com a resposta, Lalla Fatma “posa al servei de la causa nacional tota la seva influència” i predica la guerra santa contra els ocupants.<ref>Randon (1875-1877, p. 352) i Hanoteau (1867, p. 127).</ref> Fatma organitza la nova resistència a Takhlijt Aït Aatsou, prop de Tirourda.<ref>Benbrahim (2005, p. 1).</ref> No obstant això, malgrat tots els seus esforços, les tribus de la Cabília són derrotades.
En algunes fonts franceses es parla que va ser el germà de Lalla Fatma qui es va oferir a conduir als soldats “fins als cims que dominen el territori de la seva tribu”, a canvi que l'exèrcit no ataqués el lloc on vivien la seva germana i els seus seguidors.<ref>Carrey (1858, p. 270) i Perret (1887, p. 133).</ref> En altres de les fonts s'afirma que va ser la pròpia Fatma la que va enviar al seu germà com a “ambaixador” al campament del mariscal.<ref>Walmsley (1858, p. 363).</ref> Independentment de la veracitat de les fonts, el resultat de l'ofensiva és que les tropes franceses, concretament la divisió del general Yusuf, conquisten el territori dels Illilten, i el llogaret de Takhlijt n At Aadsou cau en poder dels [[
Lalla Fatma és obligada a sortir de la casa on es trobava amagada amb altres dones i nens, i és feta presonera.<ref>Vilbort (1875, p. 44) relata que la troben asseguda en el seu ''doukana'' (banc de pedra), on feia els seus oracles. Carrey (1858, p. 279 i ss) també narra detalladament la captura de Lalla Fatma.</ref> Ella, la seva família i uns 200 seguidors són portats per la nit a Tamesguida, on es trobava el campament de Randon.<ref>Carrey (1858, p. 281) i Perret (1887, p. 136).</ref> Segons expliquen les cròniques, Lalla Fatma porta la derrota amb gran dignitat i reconeix davant Randon que “estava escrit” o que “era la voluntat d'[[Al·là]] i, com a tal, estava escrit feia temps en paraules de foc”.<ref>Carrey (1858, p. 283).</ref><ref>Walmsley (1858, p. 366). La idea que “estava escrit”, també apareix a Brémond (1891).</ref> L'endemà al matí, el mariscal l'envia a Beni Slimane, juntament amb els seus quatre germans, on “la confia a cura de Si Tahar ben Mahieddin, i la seva ''zawiya'' li va ser assignada com a residència”, si bé, per a una altra font també francesa, el mariscal l'empresona en la ciutadella de l'autoritat local de Beni Slimane, que era lleial a França.<ref name="Randon"/><ref>Robin (1901, p. 361) parla de també d'altres familiars, que ascendeixen a un total de trenta persones.</ref
La captura de Lalla Fatma N'Soumer posa punt final a la insurrecció de la Cabília. Gairebé un segle després, Louis Massignon la recorda en una oració dirigida a [[Joana d'Arc]] i resada per primera vegada a Notre-Dame de Bermont el 17 d'agost de 1956, en plena [[guerra d'Algèria]].<ref>Massignon (2005) escriu: "La teva germana cabilenca, Lella Fatma de Soumeur, fa cent anys que havia pressentit aquesta prova, quan amb el seu mantell vermell va impulsar a les [sic] 157 mussabbelines de Tichkirt a encadenar-se –voluntàries a la mort– a la porta dels seus llogarets envaïts".</ref> Aquesta pregaria és la que ha donat lloc al fet que, en alguns documents actuals, se la anomeni la "Joana d'Arc de la [[Djurdjura]]".
Línia 38:
La memòria de Lalla Fatma N'Soumer segueix viva a Algèria. No només és l'heroïna de la resistència contra els francesos, sinó que, per a les dones algerianes, constitueix un símbol de la lluita feminista. De fet, en els anys noranta del segle passat es va crear a Algèria una associació feminista anomenada Tharwa N'Fadhma N'Soumeur<ref>{{Ref-web|url=https://www.facebook.com/pages/category/Organization/Association-Tharwa-NFadhma-NSoumeur-1693121274236244/|títol=Association Tharwa N'Fadhma N'Soumeur|consulta= 12 de desembre de 2018|editor=www.facebook.com}}</ref> (Les filles de Lalla Fatma N'Soumeur) amb l'objectiu de treballar per l'emancipació de les dones en general i per l'establiment d'una legislació igualitària a Algèria.
En el seu honor, s'han emès [[segell]]s, s'ha donat el seu nom a escoles d'Alger i de la Cabília (Tizi Ouzou), i fins i tot un vaixell dedicat al transport de gas natural liquat (metaner) va ser batejat el 2004 amb el nom de “Lalla Fatma n'Soumer”. També s'han compost cançons, com la del grup algerià Tagrawla, s'han produït obres de teatre, com l'escrita el 2018 en idioma cabilenc o ''taqbaylit'' per Boudarène Ali, i realitzat documentals, com el de la Commission de l'Histoire et de Vestiges Historiques de l'ONM d'Akbou, titulat ''De Fadhma n'Summer aux femmes de Novembre''.<ref>
{{clr}}
== Referències ==
Línia 47:
* Aucapitaine, H. (1864). ''Les kabyles et la colonisation de l'Algérie: études sur le passé et l'avenir''. Paris: Challamel Ainé.
* Benbrahim, M. (1999). Documents sur Fadhma N'Soumeur (1830-1861). ''Clio. Femmes, Genre, Histoire'' (9), Femmes du Maghreb.
* Berrichi, B. (2016). La déconstruction de l'idéologie intégriste islamiste dans les littératures francophones. Lectures postcoloniale et transversale de Paris berbère d'Hédi Bouraoui et La Traversée de Mouloud Mammeri. ''Les Cahiers du GRELCEF'' (8), p.
* Bertherand, A. (1862). ''Campagnes de Kabylie. Histoire médico-chirurgicale des expéditions de 1854, 1856 et 1857''. París: J.-B. Baillière y V. Masson.
* Bitam, B. (2000). ''Fadhma n'Soumer. Une autre lecture du combat de l'illustre fille de Werja''. Draa Ben Khedda: Aurassi.
Línia 55:
* Cheurfi, A. (2007). ''Dictionnaire encyclopedique de l'Algerie''. Argel: Editions ANEP.
* Farine, C. (1882). ''Kabyles et Kroumirs''. París: P. Ducroq.
* Feredj, M. S. (1979). Fadhma N'Summer et la résistance à la conquête française de l'Algérie. ''Revue d'Histoire Maghrébine'' (15-16), pp.
* ''Dictionary of African Biography'' (2012). Editado por Emmanuel Kwaku Akyeampong y Henry Louis Gates. Oxford University Press, p.
* Hanoteau, A. (1867). ''Poésies Populaires de la Kabylie du Jurjura''. París: Imp. Imperiale.
* Liorel, J. (1892). ''Kabylie du Djurdjura''. París: Ernest Leroux.
* Massignon, L. (2005). Juana de Arco y Argelia. En L. Massignon, ''Palabra dada''. Trotta.
* O. M. (1847). Algerie. La Kabylie et les Kabyles. ''Revue de l'Orient et de L'Algérie: bulletin de la Société'', 2 vols. Chez Just Rouvier, pp.
* Oussedik, T. (1986). ''L'la Fat'ma n'Soumeu''r. Argel: Entreprise nationale algérienne du livre.
* Perret, E. (1887). ''Les Français en Afrique. Récits algériens'', 2 vols.: I. 1848-1886. París: Bloud et Barral Libraires-Éditeurs.
* Randon, J. L. C. (1875-1877). ''Mémoires du maréchal Randon'', 2 vols. París: Typographie Lahure.
* Robin, N. (1870). Histoire d'un cherif de la Grande Kabylie. ''Revue africaine: journal des travaux de la Société historique algérienne'', vol. 14, pp.
* Robin, N. (1874). Les imessebelen. ''Revue Africaine: journal des travaux de la Société historique algérianne'', vol. 18, pp.
* Robin, N. (1883). Histoire du chérif Bou Barla. ''Revue Africaine: journal des travaux de la Société historique algérianne'', vol. 27. pp.
* Robin, N. (1884). Histoire du chérif Bou Barla. ''Revue Africaine: journal des travaux de la Société historique algérianne'', vol. 28. pp.
* Robin, N. (1901). Notes et documents sur la grande Kabylie. ''Revue Africaine: journal des travaux de la Société historique algérianne'', vol. 45. pp.
* Touati, S. (2018). Lalla Fatma N'Soumer (1830–1863): Spirituality, Resistance and Womanly Leadership in Colonial Algeria. Societies, vol. 8 (4), 126, pp.
* Vilbort, J. (1875). ''En Kabylie: Voyage d'une parisienne au Djurjura''. Paris: Charpentier.
* Walmsley, H. M. (1858). ''Sketches of Algeria during the Kabyle war''. Londres: Chapman and Hall.
{{Autoritat}}
| |||