Electrotècnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#V20A Etiqueta: Disambiguation links |
|||
Línia 23:
Durant el desenvolupament de la [[ràdio (receptor)|ràdio]], molts científics i inventors van contribuir a la tecnologia de la ràdio i l'electrònica. En els seus experiments de la física clàssica de 1888, [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] transmet ones de ràdio amb un transmissor d'espurna, i els va detectar mitjançant l'ús de dispositius elèctrics senzills. El treball matemàtic de [[James Clerk Maxwell]] en 1850 va demostrar la possibilitat de les ones de ràdio, però Hertz va ser el primer a demostrar la seva existència. En 1895, [[Nikola Tesla]] va ser capaç de detectar [[Radiofreqüència|senyals de ràdio]] des del [[Radiotransmissor|transmissor]] en el seu laboratori a la ciutat de [[Nova York]] a uns 80 quilòmetres de distància, a [[West Point (Nova York)|West Point]], Nova York.
En 1897, [[Karl Ferdinand Braun]] va introduir el [[tub de raigs catòdics]] com a part d'un [[oscil·loscopi]], una tecnologia que seria crucial per al desenvolupament de la [[televisió]]. [[John Ambrose Fleming|John Fleming]] va inventar el primer tub de radi, el díode, en 1904. Dos anys més tard, Robert von Lieben i [[Lee De Forest]] van desenvolupar independentment el tub amplificador, denominat [[tríode]]. En 1895, [[Guglielmo Marconi]] van promoure l'art de mètodes sense fils hertzianes. Al principi, va enviar senyals sense fils a una distància d'una milla i mitjana. Al desembre de 1901, va enviar ones sense fils que no van ser afectades per la curvatura de la Terra. Marconi després transmet els senyals sense fils a través de l'Atlàntic entre Poldhu, [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)|Saint John's de Terranova]], una distància 3.400 quilòmetres.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1909/marconi-bio.html Marconi's biography at Nobelprize.org] retrieved 21 June 2008.</ref> En 1920 [[Albert Hull]] va desenvolupar el [[magnetró]] que finalment condueix al desenvolupament del [[forn de microones]] en 1946 per [[Percy Spencer]]. En 1934, l'exèrcit [[Gran Bretanya|britànic]] va començar a donar passos cap al [[radar]] (que també utilitza el magnetró) sota la direcció del Dr. Wimperis, que va culminar en l'operació de la primera estació de radar en Bawdsey a l'agost de 1936.
En 1941 [[Konrad Zuse]] va presentar el [[Z3]], el primer ordinador completament funcional i programable del món a través de peces electromecàniques. En 1943 [[Tommy Flowers]] va dissenyar i va construir el [[Colossus]], primer equip completament funcional, electrònic, digital i programable del món. En 1946, l'[[ENIAC]] (Electronic Numerical Integrator and Computer) de [[John Presper Eckert]] i [[John Mauchly]] seguit, de l'inici de l'era de la computació. El rendiment de l'aritmètica d'aquestes màquines va permetre als enginyers desenvolupar noves tecnologies completament i aconseguir nous objectius, entre ells el [[programa Apol·lo]], que va culminar amb [[Allunatge|astronautes a la Lluna]].
| |||