Taxonomia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Totes aquestes expressions són correctes |
|||
Línia 11:
{| style="margin:auto;"
|-
|[[Fitxer:Taxonomia i filogènia.gif|miniatura|470px|
|}
Línia 203:
[[Fitxer:Species plantarum 001.jpg|miniatura|Portada de l'obra de [[Carl von Linné|Linné]] ''Species plantarum'' (1753), on s'instaurà l'ús de la [[nomenclatura binomial]].]]
{{principal|Taxonomia linneana}}
Durant un temps, els naturalistes feren tèbies temptatives d'ordenar la classificació disponible sobre els organismes i reglamentar-ne els noms. Però sense cap mena de dubte, fou al {{segle|XVIII|s}} que la taxonomia rebé una empenta definitiva, gràcies al naturalista [[Suècia|suec]] [[Carl von Linné]], que tenia l'ambició d'anomenar tots els animals, plantes i minerals coneguts a l'època segons les seves característiques físiques compartides, i que en normalitzà les denominacions. El[[1753]] publicà un gegantesc treball de dos volums en què recollí i ordenà la informació disponible sobre les plantes, i que fou el que definí les bases del sistema utilitzat avui en dia. El llibre es deia ''[[Species Plantarum]]'' ("Els tipus de plantes") i estava escrit en llatí, que era l'idioma universal de l'època. En aquest llibre, les plantes estaven agrupades segons les seves semblances morfològiques. Linné fou un dels primers naturalistes a emfatitzar l'ús les semblances entre organismes per construir un sistema de classificació. D'aquesta manera, i sense saber-ho, estava classificant els organismes segons les seves semblances genètiques, i per tant també evolutives. Proposà que aquestes petites descripcions fossin el nom
La [[nomenclatura binomial]] per identificar de manera unívoca les espècies resolia així els problemes de comunicació produïts per la varietat de noms locals. Al mateix temps, Linné proposà un esquema jeràrquic de classificació, on les espècies molt afins s'agrupen en un mateix gènere. La categoria de gènere ja existia, de fet; el [[1694]], [[Joseph Pitton de Tournefort]] forní guies per descriure gèneres: els caràcters dels gèneres havien de ser recognoscibles en tots els membres del gènere i ser visibles sense l'ús d'un microscopi. En la mesura del possible, aquests caràcters havien de pertànyer a la [[flor]] i el [[fruit]]. Linné utilitzà els gèneres, i creia que tant els gèneres com les espècies existien a la natura, mentre que les categories més altes eren només un assumpte de conveniència humana.
Línia 219:
El 1778, [[Lamarck]] suggerí que els caràcters utilitzats pels botànics per dividir els tàxons no havien de ser necessàriament els mateixos que els que utilitzava la gent per diagnosticar-los. Promogué l'ús de [[clau dicotòmica|claus d'identificació]], llibres que permetien als usuaris no experts identificar un organisme determinat per mitjà de caràcters fàcilment visibles.
El terme "taxonomia" fou utilitzat
Una sèrie de sistemàtics, especialment a França i Alemanya, adoptaren el concepte d'espècimen tipus. Aquests "tipus" eren plantes que es conservaven en un herbari, que representaven la forma més comuna del grup, o la forma més "perfecta" (aquests autors consideraven la [[simetria radial]] i la [[bisexualitat]] més perfectes que la resta de formes, per la qual cosa s'ha donat el cas que conservessin mutants com a exemplar tipus).
| |||