Ona transversal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
Una ''ona transversal'' és, en el terreny de la física, uun moviment periòdic del qual la seva propagació pot ser produïda en el buit o en un medi físic de forma transversal a la direcció de la ona.<ref>{{Ref-web|títol=Definición de onda transversal — Definicion.de|url=https://definicion.de/onda-transversal/|consulta=2021-12-16|llengua=es}}</ref>[[Fitxer:Onde cisaillement impulsion 1d 30 petit.gif|miniatura|Ona plana transversal]]▼
[[Fitxer:Light-wave.svg|miniatura|La [[llum]] és un exemple d'ona transversal electromagnètica.]]
[[Fitxer:Ondes cisaillement 2d 20 petit.gif|miniatura|Propagació d'una ona transversal esfèrica a una quadrícula de 2 dimensions (model empíric)]]
[[Fitxer:Onde cisaillement impulsion 1d 30 petit.gif|miniatura|Ona plana transversal]]
▲Una '''ona transversal''' és, en el terreny de la [[física]],
En les '''ones transversals''' el moviment de les partícules o la variació del [[camp electromagnètic]] és perpendicular a la direcció de propagació de les ones. El moviment del material que constitueix l’ona és de dalt a baix, de manera que a mesura que l’ona es mou cap endavant, el material es mou perpendicular (o transversal) a la direcció en la que l’ona es mou. Exemples d’ones transversals inclouen ones en una corda i les ones electromagnètiques, juntament amb les ones en l’aigua que poden ser transversals en alguns casos.<ref>{{Ref-web|títol=Ondas Transversales|url=https://www.compadre.org/osp/EJSS/4417/212.htm|consulta=2021-12-16}}</ref> Si una ona transversal es mou en el pla x-positiu, les seues oscil·lacions van en direcció dalt i baix estant en el plànol y-z.
Linha 28 ⟶ 29:
Les vibracions d'una corda de violí, per exemple, es poden analitzar com la suma de moltes ones transversals de diferents freqüències, que desplacen la corda cap amunt o cap avall o d'esquerra a dreta. Les ondulacions d'un estany es poden analitzar com una combinació d'ones transversals i longitudinals (ones de gravetat) que es propaguen juntes.<ref name=":0" />
▲'''Superposició de dos polsos d'ones de direcció oposada'''
Les dues ones es creuen una per l'altra sense ser pertorbades, i el desplaçament net és la suma dels dos desplaçaments individuals. També cal esmentar que aquest medi no és dispersiu (totes les freqüències viatgen a la mateixa velocitat) ja que els polsos d'ones gaussianes no canvien de forma a mesura que es propaguen. Si el medi fos dispersiu, les ones canviarien de forma. Els solitons són exemples d'ones no lineals que no obeeixen al principi de superposició quan interactuen entre si.<ref name=":1" />
| |||